Mitologia valenciana
Mitologia valenciana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions al País Valencià. Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en personatges singulars o a explicar l'existència de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus similars o bé tradicions pròpies, sovint compartides amb la Mitologia catalana. Com a representació cultural transcendeix els límits fronterers actuals, i és una manifestació més de la cultura valenciana.
La mitologia popular està basada en la por i la necessitat d'explicar el món.[1] Al País Valencià les criatures màgiques reben el nom de bubota,[2] també conegudes com a mumerota i altres noms derivats.[2] Entre el bestiari festiu destaquen els dracs, figures zoomòrfiques de cartó o fusta que caigueren en decadència entre els segles XVIII i xix, sent recuperats durant el segle XX tant a Catalunya com al País Valencià.[3] Són populars a celebracions com el Corpus.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Gisbert 2010, p. 10
- ↑ 2,0 2,1 Gisbert 2010, p. 15
- ↑ 3,0 3,1 Gisbert 2010, p. 28
Bibliografia
[modifica]- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, 2010. ISBN 978-84-96187-88-7.
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007. ISBN 978-84-9824-156-3.