Quarantamaula
Representació de la Quarantamaula feta pel Museu Valencià d'Etnologia L'ETNO en 2019 | |
Tipus | espantacriatures |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia valenciana |
Dades | |
Pseudònim | Corantameula, Cucamaula i Quicamaula |
Gènere | femení |
Quarantamaula, Corantameula (Ontinyent),[1] Cucamaula o Quicamaula és una criatura misteriosa, d'origen demoníac, un ésser fantàstic i mutant propi de l'imaginari valencià que els adults usaven per a fer por als xiquets malcreguts.[1][2]
Representació
[modifica]A Tibi diuen que és un monstre mig humà i mig gallina, amb la meitat del cos cobert de plomes, les potes llargues i el coll com un voltor i que té el seu cau entre els canyars del pantà.[2][3] A la Vall d'Albaida es diu que és una bruixa que s'assembla a un gat i fa el que més els agrada als gats, pujar a les teulades i així anar de casa en casa, fer soroll i atemorir els xiquets.[4] En altres zones fins i tot adopta la forma inofensiva de caragol o gat.[5] En tot cas es repetix la idea de ser una criatura que va per les teulades i fa soroll amb pedres contra les finestres. Esta criatura que té tantes formes ens recorda que les formes del mal són infinites i fins i tot agafa el cos d'éssers inofensius com pot ser un gat.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sanchis Carbonell, Josep «L'Home dels nassos no fa por. Però de res tinc gana l'Home del Sac! On paren les dones d'aigua? (i altres mites i llocs d'ací)». Alba: revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, 26, 2015, pàg. 50-75.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble : guia de creences i criatures màgiques populars. Picanya: Edicions del Bullent, 2008. ISBN 978-84-96187-88-7.
- ↑ Borja i Sanz, Joan. Llegendes del sud. Picanya: Edicions del Bullent, 2005 (Farga monogràfica ; 22). ISBN 84-96187-26-8.
- ↑ Gómez i Soler, Sergi. Calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia de la Vall d'Albaida. Ontinyent: IEVA, 2010.
- ↑ Labrado, Víctor. «La Quarantamaula». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 59. ISBN 978-84-9824-156-3.