Vés al contingut

Democràcia Cristiana (Itàlia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: DCI)
Infotaula d'organitzacióDemocràcia Cristiana
Dades
Nom curtDC Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació19 març 1943
Data de dissolució o abolició18 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres2.109.670 (1990) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMino Martinazzoli Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Democrazia Cristiana (DCI) va ser un partit polític italià d'inspiració democristiana que va governar durant la major part de la segona meitat del segle xx.

Història

[modifica]

El partit va ser creat el 1942 per Alcide De Gasperi i altres intel·lectuals italians. Excepte en les eleccions europees del 1984, sempre va ser el partit més votat. Gràcies a això, són molts els presidents i primers ministres que han sortit de les seves files. Va ser un partit de centre, amb variacions lleus a l'esquerra o a la dreta segons les circumstàncies electorals. Normalment va governar, si no en solitari, amb el Partit Socialista Italià (PSI). En la dècada dels anys 1970 va recolzar-se parlamentàriament en el Partit Comunista Italià amb el que es coneix com el compromís històric italià. Aquells anys van ser tempestuosos per a Itàlia, que va sofrir greus desordres socials. En aquest context, Aldo Moro, dirigent democristià, va ser raptat i assassinat per les Brigades Roges. Aquest va ser el fet definitiu que va permetre el suport comunista. A partir del 1980 va iniciar-se l'era del pentapartito, amb el PSI, PSDI, PRI i PLI. La Democràcia Cristiana va cedir la presidència al PSI durant els primers anys, i la recuperà posteriorment. El partit va desaparèixer l'any 1994, a causa dels escàndols de corrupció que van fer acabar els partits tradicionals.

Hereus de DCI

[modifica]

En un primer moment va crear-se Partit Popular Italià (Partito Popolare Italiano-PPI) estant dirigits per Mino Martinazzoli. Les parts més conservadores del partit van crear el Centre Cristià Democràtic. Aquests últim eren partidaris d'unir-se al Pol de les Llibertats, coalició de centredreta dirigida per Silvio Berlusconi. L'esquerra del partit també va formar el seu propi partit que poc després acabaria fundant junt a altres partits Demòcrates d'Esquerres. Posteriorment, la majoria del PPI crearia el partit Cristians Demòcrates Units (Cristiani Democratici Uniti-CDU) amb Rocco Buttiglione al cap. La major unitat democristiana arribaria amb la Unió de Demòcrates Cristians. La UCD és l'hereu més directe en actiu de la primera Democràcia Cristiana.

Resultats electorals

[modifica]

Parlament Italià

[modifica]
Any Líder Vots % Diputats +/− Vots % Senadors +/-
1946 8,101,004 (1r) 35.2
207 / 556
Nou
1948 12,740,042 (1r) 48.5
305 / 574
Augment 98
10,899,640 (1r) 48.1
131 / 237
Nou
1953 10,862,073 (1r) 40.1
263 / 590
Disminució 42
10,862,073 (1r) 40.7
116 / 237
Disminució 15
1958 12,520,207 (1r) 42.4
273 / 596
Augment 10
12,520,207 (1r) 41.2
123 / 246
Augment 7
1963 11,773,182 (1r) 38.3
260 / 630
Disminució 13
10,032,458 (1r) 36.6
132 / 315
Augment 9
1968 12,441,553 (1r) 39.1
266 / 630
Augment 6
10,965,790 (1r) 38.3
135 / 315
Augment 3
1972 12,919,270 (1r) 38.7
266 / 630
= 11,466,701 (1r) 38.1
135 / 315
=
1976 14,218,298 (1r) 38.7
263 / 630
Disminució 3
12,226,768 (1r) 38.9
135 / 315
=
1979 14,046,290 (1r) 38.3
262 / 630
Disminució 1
12,018,077 (1r) 38.3
138 / 315
Augment 3
1983 12,153,081 (1r) 32.9
225 / 630
Disminució 37
10,081,819 (1r) 32.4
120 / 315
Disminució 18
1987 13,241,188 (1r) 34.3
234 / 630
Augment 9
10,897,036 (1r) 33.6
125 / 315
Augment 5
1992 11,637,569 (1r) 29.7
206 / 630
Disminució 28
9,088,494 (1r) 27.3
107 / 315
Disminució 18

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/−
1979 12,774,320 (1r) 36.5
29 / 81
Nou
1984 11,583,767 (2n) 33.0
26 / 81
Disminució 3
1989 11,451,053 (1r) 32.9
26 / 81
=

Eleccions regionals

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/−
1970 10,303,236 (1r) 37.8
287 / 720
Nou
1975 10,699,576 (1r) 35.3
277 / 720
Disminució 10
1980 11,153,439 (1r) 36.8
290 / 720
Augment 13
1985 11,223,284 (1r) 35.0
276 / 720
Disminució 14
1990 10,651,675 (1r) 33.4
272 / 720
Disminució 4

Secretaris Generals

[modifica]

Congressos

[modifica]
  • I Congrés - Roma, 24-27 Abril 1946
  • II Congrés - Nàpols, 15-19 Novembre 1947
  • III Congrés - Venècia, 2-6 Juny 1949
  • IV Congrés - Roma, 21-26 Novembre 1952
  • V Congrés - Nàpols, 26-29 Juny 1954
  • VI Congrés - Trento, 14-18 Octubre 1956
  • VII Congrés - Florència, 23-28 Octubre 1959
  • VIII Congrés - Nàpols, 27-31 Gener 1962
  • IX Congrés - Roma, 12-16 Setembre 1964
  • X Congrés - Milà, 23-26 Novembre 1967
  • XI Congrés - Roma, 27-30 Juny 1969
  • XII Congrés - Roma, 6-10 Juny 1973
  • XIII Congrés - Roma, 18-24 Març 1976
  • XIV Congrés - Roma, 15-20 Febrer 1980
  • XV Congrés - Roma, 2-6 Maig 1982
  • XVI Congrés - Roma, 24-28 Febrer 1984
  • XVII Congrés - Roma, 26-30 Maig 1986
  • XVIII Congrés - Roma, 18-22 Febrer 1989