Darapskita
Darapskita | |
---|---|
Cristall de darapskita de la província d'Iquique | |
Fórmula química | Na₃(SO₄)(NO₃)·H₂O |
Epònim | Ludwig Darapsky |
Localitat tipus | Pampa del Toro, Oficina Lautaro, Taltal, Antofagasta, Xile |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Va.03 |
Dana | 20.1.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,57Å; b = 6,91Å; c = 5,18Å; β = 102,77° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor |
Macles | comunes en {100} |
Exfoliació | perfecta en {010} i {100} |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,388 nβ = 1,479 nγ = 1,486 |
Birefringència | δ = 0,098 |
Angle 2V | mesurat: 26° to 28°, calculat: 28° |
Dispersió òptica | r > v bastant forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1891 |
Símbol | Drp |
Referències | [1] |
La darapskita és un mineral de la classe dels sulfats.
Característiques
[modifica]La darapskita és un sulfat de fórmula química Na₃(SO₄)(NO₃)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars prismàtics, allargats en [001] o [010], aplanats en {100}, de fins a 10 centímetres; amb menor freqüència cristalls tabulars gruixuts {100} amb contorns lleugerament rectangulars; poques vegades estalactítica, o en forma de "flors"; comunament en agregats granulars barrejats amb altres minerals salins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la darapskita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.
Formació i jaciments
[modifica]Generalitzada en dipòsits de nitrat comercials, omplint els filons i les cavitats en regolites cimentades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nitratina, nitre, blödita, mirabilita, epsomita, halita i anhidrita.[2] Va ser descoberta l'any 1891 a la Pampa del Toro, a Oficina Lautaro, Taltal (Antofagasta, Xile).
Referències
[modifica]- ↑ «Darapskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Darapskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juliol 2016].