Jouravskita
 Jouravskita | |
|---|---|
 Cristalls de jouravskita de les mines N'Chwaning (Sud-àfrica) | |
| Fórmula química | Ca₃Mn4+(SO₄)(CO₃)(OH)₆·12H₂O |
| Epònim | Georges Jouravsky (en)   |
| Localitat tipus | mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.07 |
| Dana | 32.4.4.3 |
| Heys | 12.2.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,06Å; c = 10,5Å; |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,556 nε = 1,540 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-009 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Jou |
| Referències | [1] |
La jouravskita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita. Va rebre el seu nom l'any 1965 per Christophe Gaudefroy i François Permingeat en honor de Georges Jouravsky (1896–1964), cap de geologia del Geological Survey of Morocco, pel seu treball en els dipòsits minerals del Marroc.
Característiques
[modifica]La jouravskita és un sulfat de fórmula química Ca₃Mn4+(SO₄)(CO₃)(OH)₆·12H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de cristalls piramidals hexagonals arrodonits, exhibint {1010} i {1012}, de fins a 0,3 mil·límetres, incrustats en marokita, en masses pulverulentes i taques.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jouravskita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar que es troba a les zones oxidades dels dipòsits de manganès; en varietat alumínica per l'acció de fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: manganita, calcita, marokita, gaudefroyita, henritermierita, despujolsita i barita.[2] Va ser descoberta l'any 1965 a la mina Tachgagalt, a la província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a les mines N'Chwaning (Kuruman, Sud-àfrica) i a dues localitats jordanes: a Daba (Amman) i a Maqarin (Irbid).
Referències
[modifica]
- ↑ «Jouravskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Jouravskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 juliol 2016].