Vés al contingut

Bisbat de Metz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòcesi de Metz)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Metz
Dioecesis Metensis
Imatge
La catedral de Metz
Tipusbisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 49° 07′ 12″ N, 6° 10′ 33″ E / 49.1201°N,6.17591°E / 49.1201; 6.17591
França França
Mosel·la
Parròquies649
Població humana
Població1.072.610 (2019) Modifica el valor a Wikidata (172,28 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.226 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Nancy, sud-oest
bisbat d'Espira, nord-est
bisbat de Trèveris, nord
arquebisbat de Luxemburg, nord
arquebisbat d'Estrasburg, sud-est Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iii
CatedralSant Esteve
Organització política
• BisbeJean-Christophe André Robert Lagleize
Lloc webcatholique-metz.cef.fr
X: DioceseMetz Modifica el valor a Wikidata


L'actual palau episcopal de Metz, situat a l'antiga abadia de Sainte-Glossinde, fundada el segle vii.
L'antic palau episcoapl, inicat al segle xviii, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert.
La basílica Notre-Dame-de-Bon-Secours a Saint-Avold.

El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu. El 2013 tenia 813.000 batejats sobre una població de 1.045.066 habitants. Actualment està regida pel bisbe Jean-Christophe André Robert Lagleize. Des de 1225 a 1789 el bisbes de Metz foren també comtes de Metz.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès de Mosel·la.

La seu episcopal és la ciutat de Metz, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 6.226 km², i està dividit en 649 parròquies, agrupades en cinc zones (Metz, Thionville, Saint-Nabor, Château-Salins/Sarrebourg i Sarreguemines/Bitche) i 25 arxiprestats.

Història

[modifica]

La diòcesi de Metz va ser probablement erigida cap a finals del segle iii; l'antiga tradició, testificada pels catàlegs episcopals ja al segle viii, reconeix com el primer bisbe a Climent. No obstant això, els primers bisbes no gaudeixen d'un rastre segur,[1] fins que un dels dos Víctors, la signatura del qual apareix en un document elaborat el 346 amb el qual, en el pseudo-consell de Colònia, a un grup de bisbes va prendre com a seva la decisió del Concili de Sàrdica a favor de sant Atanasi; i a Esperi, que va prendre part en el Sínode de Clermont el 535.

Divodurumera la capital i centre administratiu dels pobles celtes del mediomàtrics a la província romana de la Gàl·lia belga prima, com ho demostra la Notitia Galliarum d'inicis del segle v.[2] Des del punt de vista tant religiós com civil, Metz depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Trèveris, seu metropolitana províncial. S'integrà en el regne d'Austràsia merovingi, car Metz n'era la capital i després a l'Imperi Carolingi

A partir del 717 van obtenir drets d'immunitat en els seus dominis. El 775 un diploma de Carlemany va treure les seves possessions del control reial originant el poder temporal dels bisbes de Metz.[3] El 783 a petició del capellà de Carlemany, Angilram, Pau va escriure la Gesta episcoporum Mettensium per narrar la història dels bisbes de Metz i de la dinastia carolíngia.

Els segles viii i ix van ser un període d'esplendor, especialment durant els pontificats de sant Crodegand i de Drogó, fill natural de Carlemany, període durant el qual es van multiplicar les parròquies i monestirs urbans subjectes a les regles de sant Columbà i de sant Benet. Crodegand, legat papal per al regne dels francs, va vincular el seu nom sobretot a l'establiment d'unes regles canòniques, la reforma de la litúrgia i la música sagrada.

A partir del 945 els bisbes de Metz exerciren el poder temporal de la ciutat i el comtat de Metz, amb el títol de comte de Metz i príncep del Sacre Imperi. A partir del 955 el feu eclesiàstic va ser extret de l'autoritat dels ducs de Lorena i posada sota la protecció directa de l'emperador, que exercí el dret d'elecció dels nous bisbes juntament amb el capítol.

Després de la guerra dels Amics (1234), que enfrontà els burgesos de Metz al bisbe Joan I d'Apremont, aquest últim es veié obligat a reconèixer la independència de la ciutat, concedint a la ciutat de Metz privilegis de ciutat lliure, retirant-se a Vic-sur-Seille, en una residència construïda al feu eclesiàstic.

En 1224 Jean d'Aspromonte va ser el primer bisbe de ser elegits exclusivament per capítol.

Després que George de Baden, mort en 1484, van ser elegits bisbes francesos fins al 1871. Fins al 1607 la càtedra episcopal era una prerrogativa de la casa de dels ducs de Lorena.[4]

El 1552 la ciutat de Metz i les seves dependències van ser ocupades militarment per les tropes del rei francès Enric II, igual que les terres de Verdun i Toul. El "protectorat" dels Tres Bisbats de Lorena es transforma gradualment en una annexió de facto, reconeguda de iure pel Tractat de Munster del 1648.

Després de la Pau de Westfàlia del 1648, el territori de Metz es va convertir en part del regne de França. El rei cregué que el Concordat de Worms ja no era aplicable per a la Diòcesi de Metz i en virtut del concordat de Bolonya (1516) es va arrogar el dret de nomenar els bisbes de Metz, Toul i Verdun; tot i que no van ser reconeguts per la Santa Seu.[5] Aquesta situació de conflicte no es va resoldre fins al 1664, quan Lluís XIV va obtenir del Papa Alexandre VII el privilegi de nomenar bisbes de Metz, privilegi esdevingut universal per decisió Climent IX el 23 de març de 1668.[6]

Des del segle x els bisbes d'una banda, i el municipi de Metz des del final del segle xiv per l'altra banda, tenien i exercien el dret de moneda. En realitat, el bisbe donà el taller Metz a la ciutat el 1383 i els seus successors continuaren encunyant moneda episcopal a Marsal, possessió de domini temporal del bisbat, fins al 1460. Després d'una pausa de gairebé un segle, el cardenal Robert de Lenoncourt, bisbe de Metz en 1551, va instal·lar un nou taller a Vic-sur-Seille per reemplaçar el de Marsal i reprengué l'encunyació de moneda episcopal. Sota l'ocupació francesa va ser el seu successor, Carles II de Lorena, qui feu que funcionés fins 1559, fent encunyar tant moneda de tipus imperial com de tipus imperial. Després d'una nova interrupció, el bisbe Enric de Borbó-Verneuil emeté algunes peces a principis del segle xvii. No obstant això, després d'una suspensió de pagaments del taller pel rei de França en 1553, la ciutat de Metz recuperà el seu dret d'encunyar moneda en 1563 i utilitzat fins 1662.

En 1661, durant l'episcopat de Franz Egon von Fürstenberg es va establir el seminari diocesà; l'edifici actual va ser construït durant l'episcopat de Claude de Saint-Simon entre 1745 i 1748; el mateix bisbe en 1736 va assumir el títol de príncep-bisbe.

Fins a la reunió dels Tres Bisbats a França, Metz formà part del Cercle Imperial d'Alt Rin.[7]

Carles II de Lorena va escriure els usatges de la diòcesi en 1601,[7] que s'aplicà fins a la publicació del Codi Civil.

Abans de la revolució, l'arxiprestat de Bouquenom, una divisió de la arxidiaca de Sarrebourg, formava part de la diòcesi de Metz.[8]

Durant la revolució, l'últim príncep-bisbe, cardenal Lluís Josep de Montmorency-Laval (1761-1802) va haver d'abandonar la seu per fugir a Alemanya.

Després del concordat, mitjançant la butlla Qui Christi Domini del 29 de novembre de 1801 la diòcesi va adquirir una nova fisonomia, amb un territori format pels departaments de Mosel·la, les Ardenes i Forêts (que corresponen en gran part a Luxemburg), i al mateix temps es va convertir en sufragània de l'arquebisbat de Besançon.[9] El bisbe Pierre-François Bienaymé dividí administrativament la diòcesi en 90 parròquies i 1.251 parròquies auxiliars.

El projecte de concordat de 1817 preveia una reducció del territori diocesà a només el departament de Mosel·la, però aquest projecte no va tirar endavant. El 1821, amb la butlla De salute animarum, les 130 parròquies al territori prussià van ser cedides a la diòcesi de Trier. El 6 d'octubre de 1822 el departament de les Ardenes van ser annexats a la restaurada arxidiòcesi de Reims.[10] A l'any següent, el territori de la diòcesi de Metz es va reduir encara més per la cessió de l'antic departament de Forêts a la diòcesi de Namur. Després d'aquests canvis territorials, la diòcesi es va quedar amb 30 parròquies i 418 parròquies auxiliars.

En 1871, després de la guerra francoprussiana de 1870, el Tractat de Frankfurt implicà l'annexió d'Alsàcia i la part nord-est de Lorena (regions de parla alemanya) al nou Imperi Alemany; i la diòcesi va passar a ser alemanya. Molt aviat la qüestió de la situació de les cultes en els territoris annexats. El Concordat, tractat internacional, no es podia aplicar teòricament en un territori que ja no estan coberts per la sobirania d'un signatari. D'altra banda, l'article 17 del concordat preveia la renegociació dels acords assolits en el cas que el successor del primer cònsol no fos catòlic, com era el cas del emperador d'Alemanya. Al final, per acord tàcit entre Alemanya i la Santa Seu, tot el règim de culte francès es va mantenir en els tres departaments annexats. Al llarg d'aquest període, el legislatiu completà o modific+a les disposicions existents per lleis específiques per Reichsland Alsàcia-Lorena o aplicables a la totalitat de l'imperi .Al mateix temps, la diòcesi va adquirir els districtes de Sarrebourg i de Château-Salins, que es van convertir en alemanys i havien pertangut a la diòcesi de Nancy; a canvi va cedir a la mateixa diòcesi el districte de Briey que era francès.

El 14 de juny de 1874, en virtut del decret Rem in ecclesiastica de la Congregació Consistorial, la diòcesi es va convertir en Immediatament subjecta a la Santa Seu.[11]A continuació, la Kulturkampf provocà la desaparició de moltes institucions catòliques de Metz.

Llei de separació de l'Església i de l'Estat

Després de la Primera Guerra Mundial el territori de Lorena tornà a França: a causa d'això, el bisbe d'origen alemany, Willibrord Benzler, va haver de renunciar.

En 1918, al final de la Primera Guerra Mundial condueix a la devolució dels departaments del Rin i el Mosel·la a França, la història de la religió ha experimentat convulsions durant tot el període de la annexió. El 9 de desembre de 1905, el Parlament francès aprovà la llei anomenada de separació d'església i estat. Si el principi de lliure exercici de culte s'afirma allà, els cultes però perden cap reconeixement per part de l'Estat. En aquest context, la fixació del particularisme jurídic local d'Alsàcia-Mosela incloent el culte, la superioritat tècnica de determinades disposicions legislatives en matèria de seguretat social, a la llei de notari o de comerç, per exemple, impedia la reintroducció del Dret Civil Francès sense certs ajustos. Per tant la llei del dret civil de l'1 de juny de 1924, permet el manteniment de les disposicions de la llei local de culte, de manera transitòria.

Per al seu desenvolupament històric particular, a diferència de la resta del país, on s'aplica el règim de separació d'església i estat, a la diòcesi de Metz es troba encara en vigor el concordat de 1801. Això implica, per exemple:

  • que els bisbes d'aquesta seu són nomenats pel President de la República Francesa i reben la institució canònica per part de la Santa Seu; la data oficial de nomenament és el de la publicació conjunta en el Diari Oficial de la República Francesa i a l'Osservatore Romano,
  • que l'ensenyament de la religió és obligatori a les escoles primàries i secundàries;
  • que els sacerdots de la diòcesi reben de l'Estat una dotació comparable a la dels funcionaris públics de Categoria A.

No obstant això, si el bisbe francès s'havia mantingut a Metz el 1871, malgrat la seva ferotge oposició a l'annexió per Alemanya, el seu successor alemany, tot i que demostrà àmpliament el seu respecte i compassió als seus fidels, va haver de renunciar el 1919.

Entre 1940 i 1944, l'annexió de facto pel Tercer Reich eliminà el sistema legal de culte a Alsàcia i Mosel·la, que serà restaurat després de l'alliberament en un ordre de 15 de setembre 1944, en la seva forma anterior. Des de llavors, alguns textos han canviat els corpus legals, principalment per tal de permetre l'ajust de determinades disposicions no poden estrènyer. Atès que el Consell d'Estat va declarar en un dictamen de 24 de gener de 1925, el règim de concordat, com a resultat de la llei del 18 germinal any X (8 d'abril de 1802), segueix sent aplicable en els departaments del Rin i Mosel·la. Des 1874, les diòcesis de Estrasburg iMetz depenen directament de la Santa Seu i per tant no hi ha província eclesiàstica francesa .

L'any 2000, Monsenyor Pierre Raffin, llavors bisbe de la diòcesi va emetre un projecte pastoral diocesà per a la diòcesi de Metz. Es van donar dotze orientacions a l'Església Catòlica en Mosel·la. La més significativa i més visible es mantenir la consolidació de 649 parròquies agrupades en 27 arxiprestats i 5 arcedianats (Metz, Thionville,Saint-Avold, Sarrebourg, Sarreguemines), 136 comunitats en les parròquies, 251 sacerdots actius i 58 diaques permanents. El 2009, després de la reunió de les persones que participen en la catequesi, a Lourdes, una trobada va reunir més de 1500 persones a la catedral de Sant Esteve a Metz. En aquesta dinàmica es van crear directrius per a la catequesi i l'evangelització, que serà aplicada pel M gr Pierre Raffin 23 d'octubre del 2011, com un projecte de catequesi global per a la diòcesi.

Llista de bisbes

[modifica]

El catàleg episcopal més antic de Metz és contingut al sacramentari de Drogó, redactat en vers al voltant del 776 durant l'episcopat d'Angilramo. Successivament, a partir d'aquest catàleg originari, s'escriviren d'altres catàlegs que posaren al dia aquest primitiu amb l'afegit de les dates de decés (segle ix) dels anys que ocupà l'episcopat (segle xi).[12]

Sant Climent, primer bisbe de Metz

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 813.000 batejats sobre una població de 1.045.066 persones, equivalent al 77,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats per
sacerdot 		homes dones
1950 660.000 705.000 93,6 1.056 860 196 625 196 2.996 660
1970 860.000 994.081 86,5 972 777 195 884 341 2.144 770
1980 912.000 1.019.000 89,5 804 655 149 1.134 3 273 1.614 683
1990 826.000 1.027.000 80,4 616 497 119 1.340 18 205 1.292 686
1999 848.000 1.047.000 81,0 507 424 83 1.672 43 156 950 649
2000 853.000 1.053.000 81,0 504 418 86 1.692 45 152 920 649
2001 829.000 1.023.447 81,0 499 418 81 1.661 49 146 891 659
2002 829.000 1.023.447 81,0 466 390 76 1.778 48 140 849 649
2003 829.000 1.023.447 81,0 467 395 72 1.775 49 131 826 649
2004 829.000 1.023.447 81,0 443 381 62 1.871 49 116 758 649
2013 813.000 1.045.066 77,8 363 325 38 2.239 54 109 556 649

Referències

[modifica]
  1. ↑ René Bour, Histoire de Metz, 1979, p. 48.
  2. ↑ Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., I, p. 556.
  3. ↑ René Bour, Histoire de Metz p40 éditions Serpenoise 1979
  4. ↑ 4,0 4,1 Jean Julg, Les évêques dans l'histoire de la France p. 264, 2004. ISBN 2-7403-1135-4
  5. ↑ Études sur la vie de Bossuet p533 Pierre Amable 1855
  6. ↑ Cartes anciennes de l'église de France p278 François de Dainville 1956 ISBN 2-7116-8055-X
  7. ↑ 7,0 7,1 Dictionnaire du département de la Moselle p. 386, Claude Philippe de Viville (1817)
  8. ↑ Dictionnaire topographique du département de la Meurthe - Henri Lepage (1862)
  9. ↑ Le concordat de 1801
  10. ↑ Site Catholic Hierarchy
  11. ↑ Plantilla:Chapitre (lire en ligne, consulté le 4 juillet 2015)
  12. ↑ Els catàlegs són reportats per, segons el qual són inatendibles, pels greus problemes d'anacronismes, dels anys d'episcopat assignats als diferents bisbes, sobretot dels bisbes dels segles V i vii (cfr. pp. 51-52).
  13. ↑ Jean Baptiste Nimsgern, Histoire de la ville et du pays de Gorze, p. 24, 1853
  14. ↑ Dictionnaire hagiographique p 996, Abbé Pétin 1850
  15. ↑ Dictionnaire du département de la Moselle p286, Claude Philippe de Viville 1817
  16. ↑ Tablettes du clergé et des amis de la religion, p. 92, Tome 7, 1825
  17. ↑ Cologne and Serdica Arxivat 2015-02-21 a Wayback Machine., Anna Crabbe in The Journal of Theological Studies vol. 30, n°1, pp. 178-185, 1979
  18. ↑ Mémoires p 204 Jean-François de Gondi Retz 1846
  19. ↑ Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule p345 Louis Duchesne 2002, ISBN 1-4212-1627-2
  20. ↑ El Víctor present al pseudo-concili de Colònia del 346 és un dels dos presents consecutivament a l'episcopologi de Metz.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Dictionnaire du département de la Moselle p287, Claude Philippe de Viville 1817
  22. ↑ 22,0 22,1 Bibliothèque sacrée, ou Dictionnaire universel historique, dogmatique, canonique, géographique et chronologique des sciences ecclésiastiques…, Charles Louis Richard 1827
  23. ↑ Una tradizione leggendaria, risalente all'VIII secolo, colloca Autore durante l'invasione degli Unni nel 451; secondo Louis Duchesne è probabile che questo vescovo abbia assistito ad una delle invasioni barbare del V secolo, ma non necessariamente quella di Attila.
  24. ↑ Hippolyte Barbier, Biographie du clergé contemporaine p400, 1847
  25. ↑ 25,0 25,1 Dissertations sur l'histoire ecclésiastique et civile de Paris p59 Jean Lebeuf 1741
  26. ↑ a l'obra de Settipani.
  27. ↑ Al concili de Paris celebrat aquell dia no hi era present cap bisbe de Metz, senyal que en aquells moments la seu encara es trobava vacant.
  28. ↑ 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 Dictionnaire de statistique religieuse p419-422, Jacques Paul Migne 1851
  29. ↑ Così Gallia christiana; secondo i cataloghi, morì il 1 de març de.
  30. ↑ Annuaire de la Société d'histoire et d'archéologie lorraine p302, 1901
  31. ↑ Mémoires de l'Académie nationale de Metz p368
  32. ↑ Biographie de la Moselle p244, Émile-Auguste-Nicolas-Jules Bégin
  33. ↑ Biographie de la Moselle p159, Émile-Auguste-Nicolas-Jules Bégin
  34. ↑ Mémoires de l'Académie impériale de Metz p 486 1860
  35. ↑ El 24 de gener de 1530 renuncià, deixant la diòcesi al seu nebot Nicolau de Lorena; com que aquest no tenia l'edat canònica per ser entronitzat a la seu de Metz, continuà administrant la diòcesi. Quan Nicolau optà pel matrimoni, Joan continuà regint la diòcesi fins a la seva mort
  36. ↑ Els bbisbes que segueixen van ser nomenats pel rei, però mai no van ser confirmats per la Santa Seu.
  37. ↑ Va refusar dimitir després del concordat de 1802, tal com indicava la butlla, i es va refugiar a Alemanya fins a la seva mort el 1808 considerant-se bisbe.)

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Metz
  • Le Diocèse de Metz, per Henri Tribout de Morembert, Letouzey & Ané, Paris, 1970.

Fonts

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Metz&oldid=32946240»