Diane Kruger
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Diane Heidkrüger  15 juliol 1976 (48 anys)Algermissen (Alemanya) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Cours Florent Royal Ballet School | ||
| Alçada | 174 cm | ||
| Color dels ulls | Blau | ||
| Color de cabells | Ros | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, actriu de televisió, actriu de cinema, model, actriu de veu | ||
| Activitat | 1992 - | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Guillaume Canet (2001–2006) | ||
| Parella | Norman Reedus (2016–) Joshua Jackson (2006–2016) Guillaume Canet (1999–2001) | ||
| Fills | Nova Tennessee (  ) Norman Reedus | ||
| Premis | |||
| |||
          
| |||
.jpg)
Diane Kruger (Algermissen, 15 de juliol de 1976) és una actriu i model alemanya coneguda a nivell internacional, sobretot, per la seva interpretació d'Helena de Troia a Troia. Altres pel·lícules populars en les que també ha participat són les sèries d'aventures National Treasure, al costat de Nicolas Cage, Wicker Park i Mr. Nobody,. Tot i així, quan va començar a rebre vertader reconeixement internacional, especialment per part de la crítica, va ser pel seu paper de Bridget von Hammersmark a Maleïts malparits de Quentin Tarantino. Kruger ha rodat dues vegades amb Brad Pitt, Rose Byrne, Nicolas Cage i Sean Bean.
Biografia
[modifica]Kruger va néixer a Alemanya, la seva mare Maria-Theresia treballava en un banc i el seu pare, Hans-Heinrich Heidkrüger, era impressor. De nena va estudiar ballet a l'escola Freese-Baus. Va destacar molt en la dansa, així que amb 13 anys la van enviar a estudiar ballet amb el Ballet Real a Londres. Els seus pares es van divorciar més tard, arran dels problemes del seu pare amb l'alcohol.
Actualment té una relació amorosa amb Joshua Jackson, un dels protagonistes de la sèrie Fringe.
Als 15 anys va formar part en el concurs de models Look of the Year, on va arribar fins a la final. Es va traslladar després a París, la ciutat més important del món de la moda, i va abandonar l'ensenyament secundari. Va ser fitxada per l'agència Elite i aviat desfilaria per les passarel·les amb signatures com Dior, Yves Saint-Laurent o Giorgio Armani. Diane va estudiar art dramàtic a París i Nova York, i després va voler actuar en la pel·lícula de Luc Besson El cinquè element, però no va poder fer-ho, ja que no parlava francès amb la suficient fluïdesa.
Carrera
[modifica]El 2002 i motivada pel seu llavors espòs, l'actor francès Guillaume Canet, que va actuar a La platja, es va introduir al món de la interpretació i va aparèixer per primera vegada en una pel·lícula, The Piano Player, amb Christopher Lambert i Dennis Hopper. Després d'aquest començament, Diane va actuar en alguns films francesos, com Mon idole (2002), Ni pour, ni contre (bien au contraire) (2003) i 24 hores al límit (2003).
_color.jpg)
És en la pel·lícula de Wolfgang Petersen, Troia (2004), on Diane Kruger aconsegueix el seu paper més conegut, el d'Helena. En aquesta pel·lícula va treballar amb actors de renom com Brad Pitt, Orlando Bloom, Sean Bean, Eric Bana, i amb la no tan coneguda aleshores Rose Byrne a més del mític Peter O'Toole. En aquesta pel·lícula, va interpretar a Helena, la dona més bella de la seva època, sobre el que va dir: Alguns podrien dir: sí, ella hauria de ser Helena, tan sols n'hi ha prou amb apreciar la seva bellesa.
El 2004 va fer National Treasure. El seu paper en aquesta pel·lícula va ser un important impuls en la seva carrera. Protagonitzant la pel·lícula al costat de Nicolas Cage, interpreta a Abigail Chase, que acompanya a Ben Gates (Cage) i a Riley Poole (Justin Bartha) en la cerca d'un tresor en la qual es veuen embolicats diversos personatges de la història dels Estats Units com Benjamin Franklin. La pel·lícula va tenir la seva seqüela, National Treasure: Book of Secrets, el desembre de 2007. El 2008 va fer la pel·lícula francesa Pour elle, en la qual representa una dona empresonada injustament per l'homicidi de la seva cap.
El 2009 va formar part del repartiment de Maleïts malparits, pel·lícula de Quentin Tarantino, com l'exquisida agent encoberta Bridget von Hammersmark. Va aconseguir una destacada actuació al costat de Christoph Waltz, Mélanie Laurent i, de nou, amb Brad Pitt.
El 2012 va obtenir el paper de la reina Maria Antonieta d'Àustria en la pel·lícula francesa Les Adieux à la reine, dirigida per Benoît Jacquot. Diane Kruger protagonitza la sèrie de televisió estatunidenca The Bridge estrenada el 2013.
Vida personal
[modifica]Va estar casada des de 2001 fins al 2006 amb l'actor francès Guillaume Canet, matrimoni que va acabar en divorci. La seva última parella va ser l'actor canadenc Joshua Jackson, de qui es va separar al juliol de 2016. El 2015, Kruger va conèixer l'actor Norman Reedus al plató de Sky. Els dos van ser vistos junts per primera vegada com a parella el juliol de 2016.[1] El novembre de 2018, Kruger va donar a llum la seva filla, el seu primer i el seu segon fill.[2] Diane Kruger parla fluidament francès i anglès, a part del seu idioma matern, l'alemany.
Filmografia
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Guglielmi, Jodi. «Yes, They're Dating! Diane Kruger and Norman Reedus Spotted Kissing in N.Y.C.». people.com, 22-03-2017. Arxivat de l'original el 29 August 2019. [Consulta: 7 juny 2018].
- ↑ Juneau, Jen «Diane Kruger and Norman Reedus Welcome First Child Together». People, 02-11-2018.
Enllaços externs
[modifica]
- Diane Kruger a Filmaffinity (castellà)
- Web de fans Arxivat 2008-02-09 a Wayback Machine. (anglès)
| Dècada del 2000 |
|
|---|---|
| Dècada del 2010 |
|
| Dècada del 2020 |
|
- Persones vives
- Actors de cinema alemanys
- Actors de sèries de televisió alemanys
- Models alemanys
- Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres
- Alumnes del Cours Florent
- Models francesos
- Actors de sèries de televisió francesos
- Actors de cinema francesos
- Models estatunidencs
- Actors de sèries de televisió estatunidencs
- Actors de cinema estatunidencs
- Artistes de la Baixa Saxònia
- Guanyadores del Premi a la interpretació femenina del Festival de Canes
- Alumnes de la Royal Ballet School
- Naixements del 1976
- Actors alemanys del segle XXI