Guillaume Gallienne

Guillaume Gallienne
	(2012)
Biografia
Naixement	8 febrer 1972 (52 anys); Neuilly-sur-Seine (França)
Membre de la Comédie-Française
Dades personals
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique ; Cours Florent
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	comediant, actor de cinema, locutor de ràdio, productor de cinema, actor de teatre, director de cinema, guionista, actor
Activitat	1992 -
Ocupador	France Inter
Membre de	Comédie-Française
Família
Cònjuge	Amandine Gallienne
Pare	Jean-Claude Gallienne
Germans	David Gallienne
Premis
	(17 octubre 2022) Comanador de les Arts i les Lletres; (2014) César al millor actor; (17 gener 2013) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; Molière Award for Best Supporting Actor (en) ; cavaller de l'Orde del Mèrit Cultural; Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit ;

Guillaume Gallienne (Neuilly-sur-Seine, 8 de febrer de 1972) és un actor, guionista i director de cinema francès. Ha rebut dos premis Molière per la seva passantia i ha guanyat dos premis Cessar, un per escriptura i un altre per la seva actuació en la pel·lícula Guillaume i els nois, a taula!.^[1]

Biografia

Fill de l'empresari francès Jean-Claude i de l'aristòcrata russa-georgiana Gallienne Melitta, el tercer de quatre fills. Des dels 10 anys, va assistir a La Salle Passy Buzenval on va ser intimidat per la seva personalitat efeminada. La seva mare ho va educar com si es tractés d'una nena, la qual cosa el va afectar profundament.

Va assistir Curs Florent durant tres anys abans d'estudiar amb Daniel Mesguich, Stéphane Braunschweig i Dominique Valadié en l'Acadèmia Nacional d'Arts Dramàtiques de França, graduant-se en 1998.

Gallienne va fer el seu debut cinematogràfic en 1992 a Tableau d'honneur i va protagonitzar la pel·lícula de 2006 de Sofia Coppola, Maria Antonieta.^[2]

La seva pel·lícula de 2013, Guillaume i els nois, a taula!, una adaptació del seu espectacle, es va projectar en la secció Quinzena de Directors al Festival Internacional de Cinema de Canes de 2013, on va guanyar el primer premi (Art Cinema Award) i el Premi SACD. La pel·lícula va ser nominada per deu Premis César, guanyant cinc en total. Individualment, va rebre el Premi César al Millor Actor i el Premi César al Millor guió.

Filmografia

Com a actor

Llargmetratges

1992: Tableau d'honneur de Charles Nemes
1995: Sabrina de Sydney Pollack
1996: Un samedi sur la terre de Diane Bertrand
1997: Jeunesse de Noël Alpi
1997 : The Tango Lesson de Sally Potter
1999: Monsieur Naphtali d'Olivier Schatzky
1999 : Une pour toutes de Claude Lelouch
2000: Jet Set de Fabien Onteniente
2003: Fanfan la tulipe de Gérard Krawczyk
2003 : Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran de François Dupeyron
2004: Narco de Tristan Aurouet & Gilles Lellouche
2005: Tu vas rire, mais je te quitte de Philippe Harel
2006: Fauteuils d'orchestre de Danièle Thompson
2006 : Maria Antonieta de Sofia Coppola
2006 : La Jungle de Mathieu Delaporte
2006 : Mon colonel de Laurent Herbiet
2007: Le Candidat de Niels Arestrup
2007 : National Treasure 2 de Jon Turteltaub
2008: Sagan de Diane Kurys
2008 : Musée haut, musée bas de Jean-Michel Ribes
2009: Le Concert de Radu Mihaileanu
2010: Ensemble, nous allons vivre une très, très grande histoire d'amour... de Pascal Thomas
2010 : L'Italien d'Olivier Baroux
2012: Confession d'un enfant du siècle de Sylvie Verheyde
2012 : Astérix et Obélix : Au service de Sa Majesté de Laurent Tirard
2013: Guillaume i els nois, a taula! de Guillaume Gallienne
2014: Yves Saint Laurent de Jalil Lespert: Pierre Bergé
2016: Éperdument de Pierre Godeau^[3]
2016 : Cézanne et moi de Danièle Thompson: Paul Cézanne
2019: Le Dindon de Jalil Lespert
2020: The French Dispatch de Wes Anderson
2020 : Kaamelott : Premier Volet d'Alexandre Astier

Curtmetratges

1994: Les Flammes du désespoir de Guillaume Husson
1996: Putain de voleuses d'Edy Garbarski
1996 : Sans doute lui de Shiri Tsour
1997: Fils de personne de Niels Dubost
1998: Pop-corn de Yannick Rolandeau
1999: Mon plus beau mariage de Guillaume Husson
2001: Le Cœur sur la main de Marie-Anne Chazel
2001 : En scène ! d'Yvon Marciano
2001 : L'Élu de Fouad Benamou
2006: Le Dernier Épisode de Dallas de Guillaume Husson
2009: L'Invitation de Niels Arestrup
2017 : Vitalium, Valentine ! de Jean-Charles Fitoussi

Televisió

1995: Navarro (1 episodi)
2002: Patron sur mesure de Stéphane Clavier
2002 : Les Frangines de Laurence Katrian
2003: La Bête du Gévaudan de Patrick Volson
2003: Maigret et la Princesse
2006: Monsieur Max de Gabriel Aghion
2007: Elles et moi de Bernard Stora: Robert
2008: Adieu De Gaulle, adieu de Laurent Herbiet: Bernard Tricot
2008 - 2010: Les Bonus de Guillaume (programa de Canal+)
2011: Hard (série TV - saison 2) de Cathy Verney
2013: Le Débarquement 2, programa de Canal+.
2017: Oblomov, adaptació d'Ivan Gontxarov
2020: Dix pour cent, temporada 4 episodi 5

Com a director

Referències

↑ «PALMARES DE LA CEREMONIE DES MOLIERES 1987–2010» (en francés). Premios Molièr. Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2013. [Consulta: 16 desembre 2014].
↑ Petrowski, Nathalie «Guillaume Gallienne: à table avec Guillaume sans les garçons» (en francés). La Presse, 10-03-2014 [Consulta: 19 desembre 2014].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.allocine.fr/article/fichearticle_gen_carticle=18639816.html

[1] «PALMARES DE LA CEREMONIE DES MOLIERES 1987–2010» (en francés). Premios Molièr. Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2013. [Consulta: 16 desembre 2014].

[2] Petrowski, Nathalie «Guillaume Gallienne: à table avec Guillaume sans les garçons» (en francés). La Presse, 10-03-2014 [Consulta: 19 desembre 2014].

[3] {[enllaç sense format]} http://www.allocine.fr/article/fichearticle_gen_carticle=18639816.html

[1]

[2]

[3]