Diva (pel·lícula de 1981)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jean-Jacques Beineix |
Protagonistes | Frédéric Andréi Richard Bohringer Jacques Fabbri Gérard Darmon Dominique Pinon Wilhelmenia Wiggins Fernandez Patrick Floersheim Roland Bertin Jean-Jacques Moreau Chantal Deruaz Nane Germon Gabriel Gobin Alain Marcel Gérard Chaillou Étienne Draber Laure Duthilleul Isabelle Mergault Jean-Luc Porraz Brigitte Lahaie Dominique Besnehard Vladimir Cosma Andrée Champeaux Raymond Aquilon |
Producció | Claudie Ossard i Serge Silberman |
Guió | Jean Van Hamme, Jean-Jacques Beineix i Daniel Odier |
Música | Vladimir Cosma |
Fotografia | Philippe Rousselot |
Muntatge | Marie-Josèphe Yoyotte |
Vestuari | Claire Fraisse i Hilton McConnico |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1981 |
Durada | 123 min i 114 min |
Idioma original | francès (principalment) |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Diva |
Gènere | thriller, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
Lloc de la narració | París |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Diva és una pel·lícula francesa de suspens, estrenada l'11 de març de 1981 dirigida per Jean-Jacques Beineix, adaptada de la novel·la homònima de Daniel Odier .
La pel·lícula, emmarcada als estridents carrers de París, deixa enrere el realisme del cinema francès de la dècada de 1970 i, en contraposició, adoptava un estil acolorit i melòdic, més tard descrit com cinéma du look. Diva, serà considerada la primera pel·lícula del moviment i Jean-Jacques Beineix, un dels màxims exponents.
Tot i la seva desastrosa estrena a França, on l’opinió general sostenia que el film era completament ridícul i incoherent, als Estats Units, en canvi, va assolir l'èxit rotund i va esdevenir una pel·lícula de culte de manera gairebé instantània.
Sinopsi
[modifica]Un jove carter filma clandestinament el concert d’una cèlebre cantant d’Òpera. Malauradament, la gravació pirata és accidentalment substituïda per una cinta que incrimina uns famosos gàngsters i aquests envien a un parell d’assassins psicòpates a la caça del protagonista.
Repartiment
[modifica]- Frédéric Andréi com Jules
- Wilhelmenia Fernandez com Cynthia Hawkins
- Richard Bohringer com Gorodish
- Dominique Pinon com Le Curé ("El sacerdot")
- Gérard Darmon com L'Antillais
- Thuy An Luu com Alba
- Jacques Fabbri com Jean Saporta
- Anny Romand com Paula
- Patrick Floersheim com Zatopek
- Chantal Deruaz com Nadia
- Roland Bertin com Weinstadt
- Jean-Luc Porraz com Mermoz
- Laure Duthilleul com l'amiga de Mermoz
- Dominique Besnehard com a empleat de la botiga de discos
- Isabelle Mergault com la noia del joc
Premis i nominacions
[modifica]- Premis César:
- César al millor debut: Jean-Jacques Beineix
- César a la millor música escrita per a una pel·lícula: Vladimir Cosma
- César a la millor fotografia: Philippe Rousselot
- César al millor so: Jean-Pierre Ruh
La pel·lícula va ser inscrita al Festival Internacional de Cinema de Moscou i fou seleccionada com l'entrada francesa a la Millor Pel·lícula de Llengua Estrangera als Premis Oscar, tot i que finalment no va ser acceptada com a nominada.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «12th Moscow International Film Festival (1981)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 de abril de 2013. [Consulta: 26 gener 2013].