Vés al contingut

Eleccions legislatives belgues de 2014

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives belgues de 2014
 ← 2010 Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data25 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives belgues Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions belgues de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir150 membre de la Cambra de Representants de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat8.008.776 Modifica el valor a Wikidata
7.157.498
   89.37٪
Nombre de vots vàlids6.744.547    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 N-VA  — Bart de Wever
1.366.397   20.26٪
Parlamentari 33
<1
2>
 PS  — Elio Di Rupo
787.058   11.67٪
Parlamentari 23
<1
2>
 CD&V  — Wouter Beke
783.040   11.61٪
Parlamentari 18
<1
2>
 Open Vld  — Gwendolyn Rutten
659.571   9.78٪
Parlamentari 14
<1
2>
 MR  — Charles Michel
650.260   9.64٪
Parlamentari 20
<1
2>
 Vooruit  — Bruno Tobback
595.466   8.83٪
Parlamentari 13
<1
2>
 Groen  — Wouter Van Besien
358.947   5.32٪
Parlamentari 6
<1
2>
 Centre Demòcrata Humanista  — Benoît Lutgen
336.184   4.98٪
Parlamentari 9
<1
2>
 PVDA-PTB  — Peter Mertens
251.276   3.73٪
Parlamentari 2
<1
2>
 VB  — Gerolf Annemans
247.738   3.67٪
Parlamentari 3
<1
2>
 Ecolo  — Olivier Deleuze
222.524   3.3٪
Parlamentari 6
<1
2>
 Demòcrates Federalistes Independents  — Olivier Maingain
121.384   1.8٪
Parlamentari 2

El 25 de maig de 2014 es van celebrar eleccions legislatives a Bèlgica.[1] Van ser triats els 150 membres de la Cambra de Representants,[2] mentre que el Senat va deixar de ser triat directament després de la reforma de l'Estat de 2011-2012.[3] Aquestes van ser les primeres eleccions celebrades sota el regnat del rei Felip.

Conseqüències

[modifica]

Després de les eleccions de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[4] amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld).[5]

Interès Flamenc va patir una greu derrota i l'endemà Gerolf Annemans va anunciar la seva dimissió.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Europa bekrachtigt 25 mei als Belgische verkiezingsdatum». HLN. [Consulta: 11 octubre 2014].
  2. ↑ Electoral system IPU
  3. ↑ «La sixième réforme de l’Etat» (en francès), 25-11-2014. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 12 febrer 2023].
  4. ↑ «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  5. ↑ «El Gobierno belga se reestructura ante la salida del partido mayoritario de la coalición» (en castellà). France 24, 10-12-2018. [Consulta: 30 juny 2024].
  6. ↑ «Tom Van Grieken désigné nouveau président du Vlaams Belang» (en anglès). RTBF, 19-10-2014. [Consulta: 23 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_belgues_de_2014&oldid=33660107»