Vés al contingut

Eleccions legislatives belgues de 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives belgues de 2019
 ← 2014 Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data26 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives belgues Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions belgues de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir150 membre de la Cambra de Representants de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat8.167.709 Modifica el valor a Wikidata
7.218.633
   88.38٪
Punt percentual 0.99
Nombre de vots vàlids6.780.538    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 N-VA  — Bart de Wever
1.086.787   16.03٪
 Punt percentual 4.23
Parlamentari 33 → 25 Nombre d'escons 8
<1
2>
 VB  — Tom Van Grieken
810.177   11.95٪
 Punt percentual 8.28
Parlamentari 3 → 18 Nombre d'escons 15
<1
2>
 PS  — Elio Di Rupo
641.623   9.46٪
 Punt percentual 2.21
Parlamentari 23 → 20 Nombre d'escons 3
<1
2>
 CD&V  — Wouter Beke
602.520   8.89٪
 Punt percentual 2.72
Parlamentari 18 → 12 Nombre d'escons 6
<1
2>
 PVDA-PTB  — Peter Mertens
584.621   8.62٪
 Punt percentual 4.89
Parlamentari 2 → 12 Nombre d'escons 10
<1
2>
 Open Vld  — Gwendolyn Rutten
579.334   8.54٪
 Punt percentual 1.24
Parlamentari 14 → 12 Nombre d'escons 2
<1
2>
 MR  — Charles Michel
512.825   7.56٪
 Punt percentual 2.08
Parlamentari 20 → 14 Nombre d'escons 6
<1
2>
 Vooruit  — John Crombez
455.034   6.71٪
 Punt percentual 2.12
Parlamentari 13 → 9 Nombre d'escons 4
<1
2>
 Ecolo  — Jean-Marc Nollet
416.452   6.14٪
 Punt percentual 2.84
Parlamentari 6 → 13 Nombre d'escons 7
<1
2>
 Groen  — Meyrem Almaci
413.836   6.1٪
 Punt percentual 0.78
Parlamentari 6 → 8 Nombre d'escons 2
<1
2>
 Centre Demòcrata Humanista  — Maxime Prévot
250.861   3.7٪
 Punt percentual 1.28
Parlamentari 9 → 5 Nombre d'escons 4
<1
2>
 Demòcrates Federalistes Independents  — Olivier Maingain
150.394   2.22٪
 Punt percentual 0.42
Parlamentari 2 → 2

El 26 de maig de 2019 es van celebrar eleccions federals a Bèlgica, juntament amb les eleccions europees i regionals del país. Els 150 membres de la Cambra de Representants van ser triats en onze circumscripcions plurinominals.[1]

Antecedents

[modifica]

A principis de desembre de 2018 l'oposició del partit governamental Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA) al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i els altres tres partits (Mouvement Réformateur (MR), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld)) van continuar breument com a gabinet minoritari fins que el primer ministre Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.[2]

Resultats

[modifica]

El partit d'extrema dreta Vlaams Belang (VB) va experimentar un ressorgiment a Flandes, i amb la Nova Aliança Flamenca (NVA), els partits que subscriuen el separatisme i el nacionalisme flamencs van obtenir gairebé el 50% dels vots a Flandes. La coalició «sueca» de N-VA, CD&V, Mouvement Réformateur (MR) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld) va perdre més d'una quarta part dels seus escons, el pitjor càstig governamental en vint anys.[3] A més, es van produir guanys per al Partit dels Treballadors de Bèlgica (PVDA-PTB), d'extrema esquerra, i el partit verd Ecolo a Valònia. En conjunt, els partits tradicionals van sofrir pèrdues en totes dues regions.

Eleccions legislatives belgues de 2019
Partit Vots +/– % +/– Escons +/–
  Nieuw-Vlaamse Alliantie 1.086.787 16.03 ▼ 4.23
25 / 150
 ▼ 8
  Interès Flamenc 810.177 11.95 ▲ 8.28
18 / 150
 ▲ 15
  Partit Socialista (Valònia) 641.623 9.46 ▼ 2.21
20 / 150
 ▼ 3
  Christen-Democratisch en Vlaams 602.520 8.89 ▼ 2.72
6 / 150
 ▼ 12
  Partit dels Treballadors de Bèlgica 584.621 8.62 ▲ 4,89
12 / 150
 ▲ 10
  Mouvement Réformateur 512.825 7.56 ▼ 2,08
14 / 150
 ▼ 6
  Endavant 455.034 6.71 ▼ 2,12
9 / 150
 ▼ 4
  Open Vlaamse Liberalen en Democraten
cap valor
  Groen 413.836 6.1 ▲ 0,78
8 / 150
 ▲ 2
  Ecolo
cap valor
  Demòcrates Federalistes Independents
cap valor

Conseqüències

[modifica]

Charles Michel del MR va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins el 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR[4] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els ecologistes flamencs i els valons.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Electoral system IPU
  2. ↑ Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
  3. ↑ «Zwaarste regeringsafstraffing in 20 jaar». Apache, 27-05-2019.
  4. ↑ «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
  5. ↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_belgues_de_2019&oldid=33749392»