Vés al contingut

Eleccions legislatives belgues de 1981

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives belgues de 1981
212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica
8 de novembre de 1981
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Wilfried Martens Manca imatge Manca imatge
Cap de llista Wilfried Martens Guy Spitaels Willy De Clercq
Candidatura CVP PS PVV
Escons aconseguits 43 35 28
Vots 1.165.155 765.055 776.882
Percentatge 19,34% 12,7% 12,9%
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Manca imatge Manca imatge Manca imatge
Cap de llista Karel van Miert Jean Gol Hugo Schiltz
Candidatura SP PRL VU
Escons aconseguits 26 24 20
Vots 744.586 516.291 588.430
Percentatge 12,4% 8,6% 9,77%
‹ 1978 Bèlgica 1985 ›

Les Eleccions legislatives belgues de 1981 es van celebrar el 8 de novembre de 1981 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants Es formà un govern de coalició presidit pels socialcristians Mark Eyskens (fins a 1982) i Wilfried Martens.

Resultats a la Cambra de Representants

[modifica]

El Christen-Democratisch en Vlaams (CVP) es va mantenir com el partit més votat, però va patir la derrota electoral més severa des de la Segona Guerra Mundial i va arribar a un mínim històric tant en nombre d'escons com en percentatges.[1] El guanyador de les eleccions va ser el Parti Réformateur Libéral, que a Flandes, Valònia i Brussel·les van reforçar considerablement la seva posició electoral.[2]

Partits Cambra
Vots +/- % +/- Escons +/-
Christelijke Volkspartij 1.165.155 19,34 43 14
Parti Socialiste 765.055 12,7 35 3
Partij voor Vrijheid en Vooruitgang 776.882 12,9 28 6
Socialistische Partij 744.586 12,4 26 =
Parti Réformateur Libéral 516.291 8,6 24 9
Volksunie 588.430 9,77 20 6
Partit Social Cristià 430.720 7,14 18 7
FDF 150.616 2,49 6
Agalev 138.526 2,29 2 2
Ecolo 153.008 2,53 2 2
Partit Comunista de Bèlgica 138.992 2,30 2 2
Rassemblement Wallon 103.087 1,71 2 3
Vlaams Blok 66.422 1,1 1 1
UDRT-RAD 163.725 2,71 3 2
Altres 124.310 2,06
Total 6,145,207 100,00% 212
Font: Cevipol[Enllaç no actiu].

Conseqüències

[modifica]

Es va formar un nou govern encapçalat per Wilfried Martens compost per Partit Cristià Popular flamenc (CVP), Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), Parti Réformateur Libéral (PRL) i el Partit Social Cristià való (PSC).[2]

Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià, sent succeit per Gérard Deprez.[3]

Referències

[modifica]
  1. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 269 [Consulta: 22 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 271 [Consulta: 22 juny 2024].
  3. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].