El abrazo partido
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Daniel Burman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Diego Dubcovsky |
| Guió | Daniel Burman i Marcelo Birmajer |
| Música | César Lerner |
| Fotografia | Ramiro Civita |
| Distribuïdor | BD Cine i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França, Argentina, Itàlia i Espanya |
| Estrena | 2003 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica, drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Buenos Aires |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          
| |
El abrazo partido és una comèdia dramàtica argentina de l'any 2004 coproduïda per l'Argentina, Espanya, França i Itàlia, dirigida per Daniel Burman i protagonitzada per Daniel Hendler, Adriana Aizemberg i Jorge D'Elía entre altres. La pel·lícula se centra en Ariel Makaroff, net de refugiats polonesos de l'era de l'Holocaust, que es troba en una complexa cerca de la seva identitat personal i cultural. Va ser la candidata oficial per a representar a l'Argentina als Premis Oscar de 2004 com millor pel·lícula de llengua extragera, encara que finalment no va ser nominada.[1]
Argument
[modifica]Ariel (Daniel Hendler) és un jove argentí, d'orígens jueu-polonesos. La seva mare regenta “Creaciones Elías”, una petita botiga de roba interior en una galeria comercial. El seu pare els va abandonar quan Ariel era petit, i se'n va anar a Israel. Ariel desitja emigrar a Europa, per al que necessita un passaport polonès. La seva àvia recorda amb horror la Polònia de la que va haver de fugir per a escapar del genocidi contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial.[2]
La pel·lícula gira entorn de la falta d'oportunitats a l'Argentina i la percepció d'Europa com un lloc on progressar, les peculiaritats de la comunitat jueva, i el particular microcosmos de la galeria comercial en la qual es desenvolupa la major part de la pel·lícula.[3]
Repartiment
[modifica]- Daniel Hendler (Ariel)
- Sergio Boris (Joseph)
- Adriana Aizemberg (Sonia)
- Jorge D'Elía (Elías)
- Rosita Londner (Àvia d'Ariel)
- Diego Korol (Mitelman)
- Silvina Bosco (Rita)
- Melina Petriella (Estela)
- Isaac Fain (Osvaldo)
- Aitilio Pozzobon (Saligani)
- Luciana Dulitzky (Filla dels Saligani)
- Juan Minujín
Taquilla
[modifica]La reeixida pel·lícula de Daniel Burman va recaptar al final del seu recorregut comercial, dins del país, un total de 165.482 espectadors. Va ser sens dubte una de les pel·lícules argentines més vistes del 2004.[4]
Premis
[modifica]Entre altres premis, va rebre el premi a la millor pel·lícula i al millor director a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya[5] i l'Ós de plata al millor actor i el gran premi del Jurat al 54è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «American Cinematheque». Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 22 novembre 2011]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ El abrazo partido a Fotogramas
- ↑ 'El abrazo partido', el retrato de un mundo encerrado en sí mismo, espinof.com
- ↑ "El abrazo partido" y su huella en el universo de las clásicas galerías de Once, La Nación, 15 de maig de 2014
- ↑ El film 'El abrazo partido' gana el premio de la Mostra de Cine Latinoamericano de Lleida al mejor largometraje, Europa Press, 2 de març de 2004
- ↑ «PRIZES & HONOURS 2004». berlinale.de. Arxivat de l'original el 15 octubre 2013. [Consulta: 10 juny 2014].
- ↑ «Awards & Announcement». berlinale.de. Arxivat de l'original el 16 maig 2013. [Consulta: 10 juny 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- Pel·lícules d'Espanya del 2004
- Pel·lícules de França del 2004
- Pel·lícules d'Itàlia del 2004
- Pel·lícules en castellà
- Pel·lícules de comèdia d'Espanya
- Pel·lícules dramàtiques de l'Argentina
- Pel·lícules de l'Argentina del 2004
- Pel·lícules dramàtiques del 2004
- Pel·lícules guanyadores del Gran Premi del Jurat de la Berlinale