Pajarito Gómez

Pajarito Gómez
	;
Fitxa
Direcció	Rodolfo Kuhn
Protagonistes	Héctor Pellegrini; María Cristina Laurenz; Nelly Beltrán; Lautaro Murúa; Alberto Fernández de Rosa; Maurice Jouvet; Jorge Rivera López; Federico Luppi; Marta Gam; Alberto Barcel; Zulema Katz; Sergio Corona; Alejandra da Passano; Linda Peretz; Lelio Lesser (en) ; Jorge Beillard; Hugo Dargo (en) ; Orlando Bor; Elena Cánepa; María Eugenia Daguerre; Jorge Palaz; Beatriz Matar; Claudia Sánchez
Producció	José Antonio Giménez
Guió	Rodolfo Kuhn i Francisco Urondo
Música	Oscar López Ruiz i Jorge López Ruiz
Fotografia	Ignacio Souto
Muntatge	Vicente Castagno
Dades i xifres
País d'origen	Argentina
Estrena	1965
Durada	83 min
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia i drama
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1966) ;

Pajarito Gómez, una vida feliz, també coneguda simplement com Pajarito Gómez, és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica i musical de 1965 dirigida per Rodolfo Kuhn i protagonitzada per Héctor Pellegrini. Va ser escrita per Kuhn al costat de Carlos del Peral i Paco Urondo. Va ser estrenada el 5 d'agost de 1965 i nominada al Os d'Or al 15è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on va resultar guanyadora del premi "Millor Pel·lícula Juvenil".^[1]

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 27.^[2] En una nova versió de l'enquesta organitzada en 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La tierra quema, presentada en el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 22.^[3]

Sinopsi

Creació, ascens i caiguda d'un cantant nuevaolero i exclusivament mediàtic. La història es desenvolupa com una crònica de la vida i carrera d'un cantant popular: els seus orígens humils, el seu ascens a la fama i la seva explotació pels mitjans de comunicació.

Temàtica

El film és una clara paròdia de Palito Ortega en particular, i del fenomen comercial del Club del Clan en general:^[4] "Pajarito" Gómez és un cantant de música popular impulsat per una empresa discogràfica. La història se centra en la vida de Pajarito fora dels escenaris, com es construeix la seva figura pública alimentant el mite del noi pobre, provincià, que pel seu talent -i sent al mateix temps bon fill i bon ciutadà- aconsegueix la fama i la fortuna. Darrere d'aquesta façana, Ocellet és un home fosc i desorientat, alcohòlic, distanciat de la seva mare.

Es tracta d'una exposició crua i satírica dels mitjans de comunicació i la seva manera de representar (retallar, tergiversar o, planament, inventar) la realitat.

La banda sonora inclou cançons encomanadisses com "Un cariñito" i "En el año 2000", compostes pels guionistws, Rodolfo Kuhn, el prestigiós escriptor i humorista Carlos del Peral (creador, al costat de Landrú, de la revista Tía Vicenta) i el poeta Paco Urondo, ue més tard s'uniria a Montoneros i seria desaparegut durant la última dictadura cívico-militar.

Repartiment

Referències

↑ «PROGRAMME 1965». berlinale.de. Arxivat de l'original el 9 novembre 2013. [Consulta: 7 juny 2014].
↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
↑ Alabarces, Pablo (1993). Entre gatos y violadores: el rock nacional en la cultura argentina. ISBN 978-950-581-243-1 (castellà)

Enllaços externs

[1] «PROGRAMME 1965». berlinale.de. Arxivat de l'original el 9 novembre 2013. [Consulta: 7 juny 2014].

[2] «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].

[3] «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].

[4] Alabarces, Pablo (1993). Entre gatos y violadores: el rock nacional en la cultura argentina. ISBN 978-950-581-243-1 (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]