Vés al contingut

XXY

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaXXY
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLucía Puenzo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJosé María Morales i Luis Puenzo Modifica el valor a Wikidata
GuióLucía Puenzo i Sergio Bizzio Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNatasha Braier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCinéfondation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTeodora Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Argentina i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 maig 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgePiriápolis Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i intersex film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Temaintersexual Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0995829 FilmAffinity: 550411 Allocine: 128359 Rottentomatoes: m/xxy Letterboxd: xxy Mojo: xxy Allmovie: v399432 TCM: 684608 Metacritic: movie/xxy TV.com: movies/xxy TMDB.org: 11148 Modifica el valor a Wikidata

XXY és una pel·lícula argentina dramàtica de 2007 escrita i dirigida per Lucía Puenzo i protagonitzada per Ricardo Darín, Valeria Bertuccelli, Martín Piroyansky e Inés Efron. Tracta la història d'una persona intersexual de 15 anys que juntament amb els seus pares fuig a una petita vila enfront de la mar per a evitar ser rebutjada per la societat i aprendre a acceptar la seva condició. Va ser estrenada el 14 de juny de 2007. La pel·lícula està basada en un conte de Sergio Bizzio, "Cinismo".[1]

XXY ha rebut una extensa aclamació de la crítica, guanyant el Gran Premi de la setmana de la crítica del Festival de Cannes en 2007 i el Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana el mateix any, a més d'haver estat nominada per la Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina a 8 premis Còndor de Plata.

El seu títol és una referència a la Síndrome de Klinefelter, també conegut com a Síndrome XXY, condició en la qual aquestes persones tenen un cromosoma sexual més del que és habitual. Aquest títol ha estat catalogat per la Unitask, una organització italiana per a persones amb la síndrome de Klinefelter, com a confús pel fet que segons diuen "els homes amb aquesta síndrome no tenen trets físics femenins i el protagonista de la pel·lícula sí". La síndrome de Klinefelter no associa ni hermafroditisme ni intersexualitat, són homes (pel cromosoma I) amb part activa del cromosoma X extra. La síndrome de Klinefelter es diagnostica en la majoria de casos en l'edat adulta quan l'afectat es fa estudi de fertilitat per no poder tenir fills.[2]

Argument

[modifica]

Álex (Inés Efron) és una adolescent intersexual que va créixer vivint com a dona, usant medicines que suprimien els seus trets masculins i evitaven la reducció de la grandària dels seus pits. Poc temps després de néixer, Kraken (Ricardo Darín) i Suli (Valeria Bertuccelli), els seus pares, van decidir deixar Buenos Aires i instal·lar-se en una cabana aïllada del món, situada a la vora de la costa uruguaiana perquè creixés sense els prejudicis de l'entorn, protegida i feliç. I d'aquesta manera en aconseguir la pubertat poguessin escollir junts el camí a seguir.[3]

Un dia els pares d'Alex reben a una parella d'amics, Ramiro (Germán Palacios) i Erika (Carolina Peleritti), que venen des de Buenos Aires amb el seu fill Álvaro (Martín Piroyansky). Kraken desconeixia al principi que el propòsit de la visita era discutir les possibilitats d'una operació amb Ramiro, qui és un prestigiós cirurgià profundament interessat en el cas d'Alex.

En el mateix moment en què es coneixen, Álex li proposa a Álvaro (el qual no coneixia la seva condició) que tingui sexe amb ella, però ell es nega. Després d'un insistent coqueteig d'Álex feia Álvaro, aquest accedeix i en la relació Álvaro és penetrat sorprenentment per Álex, en aquest moment són vists per Kraken, qui comenta el succeït a la seva esposa. Preocupat pel comportament de la seva filla, cerca l'ajuda d'una altra persona intersexual que s'havia fet l'operació de canvi de sexe per ser home amb la finalitat de preguntar-li si va ser un error haver criat a Álex com a dona i per a demanar consell que havia de fer ara. Seguint la seva recomanació resol deixar que la mateixa Álex sigui qui prengui una decisió. Pel seu costat Álvaro, confós respecte a la seva sexualitat i als seus sentiments, indaga fins finalment entendre amb certesa la condició d'Álex i tracta d'acostar-se-li, però Álex d'altra banda intenta allunyar-se d'ell.

Dies després, Álex està caminant per la platja i tres nois del poble, que sabien el seu secret ja que el millor amic d'Álex, Vando (Luciano Nóbile), els havia contat després de barallar-se amb ella (pel que sembla pel xoc que li causa la revelació), forçadament li baixen els pantalons per veure els seus genitals i intenten abusar sexualment d'ella, quan arriba Vando en aquest moment i ho impedeix. El pare d'Álex s'adona que denunciar això a la policia significaria que tots al poble s'assabentaria de la seva condició. No obstant això Álex decideix fer-ho de totes maneres afirmant que no li importa. Kraken li assegura que triï el que triï ells la secundaran, al que Álex respon: "I si no hi ha res a triar?"

Finalment els hostes tornen a Buenos Aires i durant el seu comiat Álvaro li diu a Alex que l'estima, a la qual cosa Álex respon: "A mi? El que a vós t'agrada és això (fent un gest indicant el seu entrecuix)".

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va rebre en general crítiques positives que van destacar la decisió de la directora de contar la història de manera realista i la seva intenció de convidar a la reflexió.

Jean-Christophe Berjon, Delegat General de la Setmana Internacional de la Crítica va dir "XXY parla de cadascun de nosaltres, de la nostra cerca individual i constant d'una identitat. Lluïa Puenzo compte la complexitat del passatge a l'edat adulta amb dignitat, emoció i gravetat”. El periodista Gérard Lefort del periòdic francès Liberation va escriure "Un relat impressionant, ple de pudor i dignitat, que qüestiona les regles i l'ordre moral de la vida"[4] mentre que Jonathan Holland de la revista americana Variety va publicar "El subtil tractament d'un tema agosarat eleva a XXY a un nivell memorable. En aquest debut de Lucía Puenzo els assoliments estan a l'altura de les seves aspiracions".[5]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]
Any País Atorgador Premis
2007 Eslovàquia Eslovàquia Festival Internacional de Cinema de Bratislava Gran Premi
Lluïa Puenzo
2007 Brasil Brasil Mostra Internacional de Cinema de São Paulo International Jury Award
Lluïa Puenzo
2008 Argentina Argentina Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina Còndor de Plata:
Millor Director, Lucía Puenzo
Millor Direcció d'Art, Roberto Samuelle
Millor Fotografia, Natasha Braier
Millor Música, Andrés Goldstein Daniel Tarrab
Millor So, Fernando Soldevila
2008 Colòmbia Colòmbia Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias l'Índia Catalina d'Or
Millor pel·lícula

Guanyats

[modifica]
Any País Otorgador Premis
2007 França França Festival de Canes Critics Week Grand Prize
Lluïa PuenzoGrand
Golden Rail
Lluïa Puenzo
2007 Argentina Argentina Premis Clarín Millor Pel·lícula
Millor Òpera Prima
Millor Actriu, Inés Efron
Millor Revelació Femenina, Inés Efron
Millor Actriu de repartiment, Valeria Bertuccelli
2007 Grècia Grècia Festival Internacional de Cinema d'Atenes Atenea d'Or
Lluïa Puenzo
2007 Tailàndia Tailàndia Festival Internacional de Cinema de Bangkok Golden Kinnaree Award
Millor Pel·lícula
2007 Espanya Espanya Premis Goya[6] Goya
Millor pel·lícula estrangera de parla hispana, Lucía Puenzo
2007 Regne Unit Regne Unit Festival Internacional de Cinema d'Edimburg New Director's Award
Lluïa Puenzo
2007 Canadà Canadà Festival del Nou Cinema de Mont-réal Quebec Film Critics Award
Lluïa Puenzo
2008 Argentina Argentina Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina Còndor de Plata:
Millor Pel·lícula
Millor Actriu Protagonista, Inés Efron
Millor Guió Adaptat, Lucía Puenzo
2008 Mèxic Mèxic Premis Ariel Golden Ariel
Millor Pel·lícula Iberoamericana
2008 Colòmbia Colòmbia Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias l'Índia Catalina d'Or
Millor Actriu, Inés Efron
Millor Òpera Prima, Lucía Puenzo
2008 Estats Units Estats Units San Francisco International Lesbian & Gai Film Festival Audience Award
Millor Òpera Prima
2008  Suïssa Festival de Cinema Gai i Lèsbic Pink Apple Premi del Público
Millor Llargmetratge
2008 Bolívia Bolívia Festival Iberoamericà de Cinema de Santa Cruz Millor Pel·lícula, Lucía Puenzo
Millor Actriu, Inés Efron

Referències

[modifica]
  1. La argentina Lucía Puenzo reivindica la diferencia en su premiado debut "XXY, Diario de Ibiza, 13 de gener de 2008
  2. "Me parecía importante no mostrar más desnudos de los necesarios", El Mundo, 9 de gener de 2008
  3. XXY a Fotogramas
  4. ««XXY», l'amour a deux sexes» (en francès). , 26-05-2007 [Consulta: 18 març 2017].
  5. Holland, Jonathan «Review: ‘XXY’» (en anglès). , 20-05-2007 [Consulta: 18 març 2017].
  6. XXY al web dels Premis Goya

Enllaços externs

[modifica]