Eva Perón (pel·lícula)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Juan Carlos Desanzo |
Protagonistes | Esther Goris Víctor Laplace Tony Vilas Jorge Petraglia Lorenzo Quinteros Tony Lestingi Enrique Liporace Cristina Banegas Irma Córdoba Valeria Lorca Pepe Novoa Carlos Roffé Jean Pierre Reguerraz Horacio Roca Regina Lamm Luis Mazzeo (en) Martín Coria Danilo Devizia Joselo Bella (en) Ariel Bonomi Raúl Florido Leandro Regúnaga Jorge García Marino Hugo Álvarez |
Guió | José Pablo Feinmann |
Música | José Luis Castiñeira de Dios |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 24 octubre 1996 |
Durada | 114 min |
Idioma original | castellà |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Eva Perón és una pel·lícula argentina dramàtica-històrica de 1996 dirigida per Juan Carlos Desanzo i escrita per José Pablo Feinmann. És protagonitzada per Esther Goris i Víctor Laplace en els papers d'Eva Perón i Juan Domingo Perón. Es va estrenar el 24 d'octubre de 1996 i va ser guanyadora de diversos premis, entre ells el Còndor de Plata a la millor actriu, millor guió original i millor direcció artística de l'Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]La pel·lícula narra la vida d'Eva Perón (1919-1952) prenent com a eix del relat els successos històrics de 1951, especialment la seva proposta com a candidata a Vicepresident de la Nació per part de la CGT i la seva renúncia una setmana després.[2]
Repartiment
[modifica]- Esther Goris (María Eva Duarte de Perón)
- Víctor Laplace (Juan Domingo Perón)
- Cristina Banegas (Juana Ibarguren, mare de Evita)
- Pepe Novoa (Gral. Franklin Lucero)
- Irma Córdoba (Mercedes Ortiz de Achával Junco)
- Lorenzo Quinteros (Gral. Eduardo Lonardi)
- Tony Vilas (Gral. Edelmiro Farrell)
- Jorge Petraglia (Obispo)
- Enrique Liporace (Raúl Alejandro Apold)
- Tony Lestingi (Alejandro Achával Junco)
- Leandro Regúnaga (José Espejo)
- Fernando Sureda (Armando Cabo)
- Danilo Devizia (Enrique Santos Discépolo)
- Carlos Roffe (Gral. Ángel Solari)
- Jean Pierre Reguerraz (Gral. Benjamín Menéndez)
- Miguel Tarditti (Américo Ghioldi)
- Francisco Nápoli (Arturo Frondizi)
- Horacio Roca (Paco Jamandreu)
- Regina Lamm (Guillermina Bunge de Moreno)
- Ariel Bonomi (Juliol Álvarez)
- Luis Herrera (John William Cooke)
- Joselo Bella (Hernán Benítez)
- Eduardo Ruderman (Héctor Cámpora)
- Ramón Acuña (xofer cotxe president)
- Lindor Bressan (Militar Casa de Govern)
- Raúl Florido (Militar Casa de Govern)
- Florencia Sztajn (Evita nena)
- Darío Contartesi (Juan Duarte nen)
- Carla Damico (Blanca Duarte)
- Gabriela López (Elisa Duarte)
- Jorge García Marino (Ministre)
- Luis Mazzeo (Oficial jeep)
- Jovita Dieguez (Dona fundació)
- Inés Rey (Anciana asilo)
- Javier Faur
- Valeria Lorca
- Rosa Albina Ibáñez
- Adriana Pérez Gianny
- Roberto Fratantoni
Premis
[modifica]- 1997, Premis Còndor, Associació de Cronistes de Cinema de l'Argentina, Còndor de Plata a la millor actriu (Esther Goris)
- 1997, Premis Còndor, Associació de Cronistes de Cinema de l'Argentina, Còndor de Plata a la millor direcció artística (Miguel Ángel Lumaldo)
- 1997, Premis Còndor, Associació de Cronistes de Cinema de l'Argentina, Còndor de Plata al millor guió original (José Pablo Feinmann)
Crítica
[modifica]- "Filmada el mateix any que l'Evita d'Alan Parker, aquesta aposta per l'exposició realista dels fets, sòbria i directa" [3]
- "Anodí biòpic, filmat de manera rutinària i interpretat amb correcció. Tan sols mediocre" [4]