Demòcrates Federalistes Independents
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | federalisme liberalisme regionalisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 maig 1964 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Olivier Maingain (1995–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | defi.eu | ||||
Els Demòcrates Federalistes Independents (DéFI), antigament Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i fins a 2010 anomenat Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les és un partit polític belga.
Història
[modifica]El partit fou creat a Brussel·les l'11 de maig de 1964 com a reacció dels francòfons brussel·lesos a l'establiment de les fronteres lingüístiques de 1963. El seu objectiu era defensar els drets i interessos de la gent de parla francesa de la Regió de Brussel·les-Capital i al Brabant Flamenc, encara que també es va intentar implantar al Brabant Való i a Hainaut a les eleccions legislatives belgues de 1991. Durant un temps va col·laborar amb el partit Rassemblement Wallon, amb el que formà un mateix grup parlamentari i es presentaren plegats a les eleccions al Parlament europeu. Un dels fundadors i cap principal fou Roger Nols, antic burgmestre de Schaerbeek.
De 1977 a 1980 el FDF participà en els governs federals belgues dirigits per Leo Tindemans i Wilfried Martens.
Aliança amb el Parti Réformateur Libéral
[modifica]Després de la introducció de noves regles de finançament públic dels partits polítics, que han passat a dependre de la seva presència en el Senat, on només té un seient i no té la seguretat de conservar-lo, el 1992 es va federar amb el Parti Réformateur Libéral, i presentar-se plegats a les eleccions legislatives i regionals, però no a totes les municipals. El 24 de març de 2002, el FDF constituí el Mouvement Réformateur amb el PRL, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi i el Partei für Freiheit und Fortschritt. El 19 de març de 2006, el president sortint Olivier Maingain fou reelegit com a cap davant la candidatura alternativa del burgmestre d'Oudergem, Didier Gosuin. El gener de 2010 va canviar el seu nom en Federalistes Demòcrates Francòfons i el logotip va ser modernitzat.[1]
Trencament de l'aliança amb MR
[modifica]El 25 de setembre de 2011 va rompre la seva aliança amb el MR, com que no acceptava el nou pacte de govern que preveia que la circumscripció de Brussel·les-Halle-Vilvoorde havia d'escindir-se i no annexar Brussel·les a territori flamenc.[2] Els Federalistes Demòcrates Francòfons (Fédéralistes Démocrates Francophones) es van presentar per primer cop a les eleccions legislatives belgues de 2014 obtenint dos escons.
Demòcrates Federalistes Independents
[modifica]El partit es va plantejar canviar el nom del partit i el nou nom, DéFI ("Dé" per demòcrates, "F" per federalistes i "I" per independents), es va oficialitzar el 13 de novembre de 2015.[3]
François De Smet fou escollit líder del partit en desembre de 2019 després de la retirada d'Olivier Maingain,[4] que havia estat president des de 1995. Amb la baixada del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024 François De Smet va presentar la seva renúncia com a líder del partit.[5]
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1965 | Paul Brien | 68,966 | 1.33 | 3 / 212 |
Nou | Oposició |
| 1968 | Albert Peeters | 154,023 | 2.97 | 6 / 212 |
 3
|
Oposició |
| 1971 | 286,639 | 5.43 | 8 / 212 |
2
|
Oposició | |
| 1974 | André Lagasse | 301,303 | 5.73 | 12 / 212 |
4
|
Oposició |
| 1977 | Léon Defosset | 263,104 | 4.72 | 11 / 212 |
 1
|
Oposició (1977-78) |
| Coalició (1978) | ||||||
| 1978 | Antoinette Spaak | 259,019 | 4.68 | 11 / 212 |
= | Coalició (1978-80) |
| Oposició (1980-81) | ||||||
| 1981 | 253,720 | 4.21 | 6 / 212 |
5
|
Oposició | |
| 1985 | Georges Clerfayt | 72,361 | 1.19 | 3 / 212 |
3
|
Oposició |
| 1987 | 71,338 | 1.16 | 3 / 212 |
= | Oposició | |
| 1991 | 90,813 | 1.47 | 3 / 212 |
= | Oposició | |
| 1995 | Olivier Maingain | 623,250 | 10.26 | 2 / 150 |
1
|
Oposició |
| 1999 | 630,219 | 10.14 | 2 / 150 |
= | Coalició | |
| 2003 | Dins del Mouvement Réformateur | |||||
| 2007 | ||||||
| 2010 | ||||||
| 2014 | Olivier Maingain | 121,384 | 1.80 | 2 / 150 |
2
|
Oposició |
| 2019 | 150,394 | 2.22 | 2 / 150 |
= | Oposició | |
| 2024 | François De Smet | 84,024 | 1.20 | 1 / 150 |
2
|
Oposició |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | Total | ||||||
| 1979 | Antoinette Spaak | 414,603 | 19.75 (#3) | 7.62 | 2 / 24 |
Nou | NI |
| 1984 | 142,879 | 6.38 (#5) | 2.50 | 0 / 24 |
2
|
− | |
| 1989 | François Roelants du Vivier | 85,867 | 3.83 (#5) | 1.46 | 0 / 24 |
= | |
| 1994 | Jean Gol | 541,724 | 24.25 (#2) | 9.08 | 1 / 25 |
1
|
ELDR |
| 1999 | Daniel Ducarme | 624,445 | 26.99 (#1) | 10.03 | 1 / 25 |
= | |
| 2004 | Dins del Mouvement Réformateur | ||||||
| 2009 | |||||||
| 2014 | Cristina Coteanu | 82,540 | 3.38 (#6) | 1.23 | 0 / 21 |
= | − |
| 2019 | Benoit Cassart | 144,555 | 5.92 (#6) | 2.15 | 0 / 21 |
= | |
| 2024 | Fabrice Van Dorpe | 75,243 | 2.91 (#6) | 1.05 | 0 / 22 |
= | |
Membres destacats
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Michelle Lamensch, «Le FDF change de nom et de logo»(francès), Le Soir, 24 de gener de 2010
- ↑ «Les FDF quittent le MR après 18 ans d'alliance», RTLinfo.be, 26 de setembre del 2011
- ↑ «Le FDF est rebaptisé Défi» (en francès). La Libre, 13-11-2011. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «Avec 62.3% des votes, François De Smet devient le nouveau président de DéFi» (en francès). BX1, 01-12-2019. [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ «Post-Belgian Elections Live: PS leader tries to resign, MR wants to form government soon» (en anglès). The Brussels Times, 10-06-2024. [Consulta: 23 juny 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Demòcrates Federalistes Independents - Lloc web oficial
- Debongnie, Paul. La naissance du FDF. 1964 à 1981: Dix-sept ans de combat pour la défense de Bruxelles (pdf) (en francès). Brussel·les: FDF, 30 d'abril del 1981, p. 42 [Consulta: 10 abril 2009]. Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine.
| Partits representats a la Cambra de Representants (150) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat (60) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (31) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
