Demòcrates Federalistes Independents
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia política | federalisme liberalisme regionalisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 maig 1964 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Olivier Maingain (1995–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | defi.eu | ||||
Els Demòcrates Federalistes Independents (DéFI), antigament Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i fins a 2010 anomenat Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les és un partit polític belga.
Història[modifica]
El partit fou creat a Brussel·les l'11 de maig de 1964 com a reacció dels francòfons brussel·lesos a l'establiment de les fronteres lingüístiques de 1963. El seu objectiu era defensar els drets i interessos de la gent de parla francesa de la Regió de Brussel·les-Capital i al Brabant Flamenc, encara que també es va intentar implantar al Brabant Való i a Hainaut a les eleccions legislatives belgues de 1991. Durant un temps va col·laborar amb el partit Rassemblement Wallon, amb el que formà un mateix grup parlamentari i es presentaren plegats a les eleccions al Parlament europeu. Un dels fundadors i cap principal fou Roger Nols, antic burgmestre de Schaerbeek.
De 1977 a 1980 el FDF participà en els governs federals belgues dirigits per Leo Tindemans i Wilfried Martens.
Aliança amb el Parti Réformateur Libéral[modifica]
Després de la introducció de noves regles de finançament públic dels partits polítics, que han passat a dependre de la seva presència en el Senat, on només té un seient i no té la seguretat de conservar-lo, el 1992 es va federar amb el Parti Réformateur Libéral, i presentar-se plegats a les eleccions legislatives i regionals, però no a totes les municipals. El 24 de març de 2002, el FDF constituí el Mouvement Réformateur amb el PRL, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi i el Partei für Freiheit und Fortschritt. El 19 de març de 2006, el president sortint Olivier Maingain fou reelegit com a cap davant la candidatura alternativa del burgmestre d'Oudergem, Didier Gosuin. El gener de 2010 va canviar el seu nom en Federalistes Demòcrates Francòfons i el logotip va ser modernitzat.[1]
Trencament de l'aliança amb MR[modifica]
El 25 de setembre de 2011 va rompre la seva aliança amb el MR, com que no acceptava el nou pacte de govern que preveia que la circumscripció de Brussel·les-Halle-Vilvoorde havia d'escindir-se i no annexar Brussel·les a territori flamenc.[2]
Demòcrates Federalistes Independents[modifica]
François De Smet fou escollit líder del partit en desembre de 2019 després de la retirada d'Olivier Maingain,[3] que havia estat president des de 1995. Amb la baixada del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024 François De Smet va presentar la seva renúncia com a líder del partit.[4]
Resultats electorals[modifica]
| Eleccions legislatives belgues | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Elecció | Vots | +/– | % | +/– | Escons | +/– | Govern |
| 2014 | cap valor |
cap valor |
|||||
| 2019 | Olivier Maingain | 150.394 | 2,22 / 100 |
▲ 0,42 | 2 / 150 |
= | Oposició |
| 2024 | François De Smet | 84.024 | 1,2 / 100 |
▼ 1.02 | 1 / 150 |
▼ 1 | |
Membres destacats[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Michelle Lamensch, «Le FDF change de nom et de logo»(francès), Le Soir, 24 de gener de 2010
- ↑ «Les FDF quittent le MR après 18 ans d'alliance», RTLinfo.be, 26 de setembre del 2011
- ↑ «Avec 62.3% des votes, François De Smet devient le nouveau président de DéFi» (en francès). BX1, 01-12-2019. [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ «Post-Belgian Elections Live: PS leader tries to resign, MR wants to form government soon» (en anglès). The Brussels Times, 10-06-2024. [Consulta: 23 juny 2024].
Enllaços externs[modifica]
- Demòcrates Federalistes Independents - Lloc web oficial
- Debongnie, Paul. La naissance du FDF. 1964 à 1981: Dix-sept ans de combat pour la défense de Bruxelles (pdf) (en francès). Brussel·les: FDF, 30 d'abril del 1981, p. 42 [Consulta: 10 abril 2009]. Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine.