Vés al contingut

Emilio Ortuño Berte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmilio Ortuño Berte
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Orà (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Foment
17 de febrer de 1920 – 1 de setembre de 1920[1]
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer
PartitPartit Conservador

Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Orà el 28 de setembre de 1862[2] Llicenciat en Enginyeria de Camins a l'Escola de Camins de Madrid on impartirà classes com a professor i més tard com a catedràtic,[3] era emparentat per matrimoni amb Francisco Silvela qui el fa iniciar la seva carrera política en el si del Partit Conservador amb qui concorre a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les quals obté un escó al Congrés per Arévalo (Àvila). En dues altres convocatòries tornarà a obtenir un escó per aquesta circumscripció electoral.

Va ser ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament van presidir Allendesalazar i Dato. També va ser l'últim espanyol que participà en la Comissió Consultiva Internacional per a l'ampliació del Canal de Suez.[4]

Va ser nomenat subsecretari de presidència en 1907 sota Antoni Maura i Director General de Correus en 1908 i com a tal, a més de crear la Caixa Postal d'Estalvis, va sotmetre al servei de Correus i Telègrafs a una important modernització destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrid.

Va morir assassinat en 1936 a Madrid.[2] Un carrer porta el seu nom a Madrid (districte de Vallecas) i una altra al centre urbà de Benidorm (província d'Alacant).

Obres

[modifica]
  • Reformas de correos (1911)
  • El problema ferroviario. Algunas consideraciones acerca del nuevo régimen para la explotación de los ferrocarriles del servicio público (1917)

Referències

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas
Ministre de Foment

(febrer-setembre) 1920
Succeït per:
Luis Espada Guntín