Luis Espada Guntín
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1858  Ourense (Galícia) | ||
| Mort | 1937 (78/79 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |||
Representa: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes 27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Ourense | |||
.svg){kind=small} Ministre de Foment d'Espanya | |||
| 29 desembre 1920 – 13 març 1921 ← Emilio Ortuño Berte – Juan de la Cierva y Peñafiel → | |||
| Ministre d'Educació, Cultura i Esports | |||
| 5 maig 1920 – 2 setembre 1920 ← Natalio Rivas Santiago – Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba → | |||
| Ministre de Foment d'Espanya | |||
| 25 octubre 1915 – 9 desembre 1915 ← Francisco Javier Ugarte Pagés – Amós Salvador Rodrigáñez → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Partit | Partit Conservador | ||
| Família | |||
| Pare | José Espada Novoa | ||
Luis Espada Guntín (Ourense, 4 de desembre de 1858 - Madrid, 1937) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
[modifica]Fill de José Espada Novoa, estudià dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i es doctorà a la Universitat de Madrid. El 1880 fou nomenat lletrat del Ministeri de Gràcia i Justícia. Treballà al bufet de Saturnino Álvarez Bugallal i va ser elegit diputat pel Partit Conservador per la circumscripció d'Ourense a de les eleccions generals espanyoles de 1884 i pel de Verín des de les eleccions generals espanyoles de 1891 a les de 1923. Durant la Segona República Espanyola tornarà a obtenir l'escó per Ourense en les eleccions de 1936 en representació de la CEDA.
Va ser ministre de Foment entre el 25 d'octubre i el 9 de desembre de 1915, cartera que tornaria a ocupar entre el 15 de setembre de 1920 i el 13 de març de 1921. També va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de maig i l'1 de setembre de 1920. En 1923 fou nomenat president del Tribunal de Comptes del Regne, càrrec del qual va ser deposat amb la Dictadura del general Primo de Rivera i que tornaria a ocupar en 1930.
Bibliografia
[modifica]- Utande Igualada, Manuel; Álvarez Tardío, Manuel; Vilches, Jorge. «Ministros de Instrucción Pública y Bellas Artes sin retrato». A: Cien años de educación en España: en torno a la creación del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. (obra colectiva coordinada por Pedro F. Álvarez Lázaro). Ministerio de Educación, 2001. ISBN 8436934296.
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Javier Ugarte Pagés Emilio Ortuño Berte |
Ministre de Foment (octubre-desembre) 1915 1920-1921 |
Succeït per: Amós Salvador Rodrigáñez Juan de la Cierva y Peñafiel |
| Precedit per: Natalio Rivas Santiago |
Ministre d'Instrucció Pública (maig-setembre) 1920 |
Succeït per: Vicente Cabeza de Vaca |
