Vés al contingut

Enric Casasses i Figueres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enric Casasses i Figueras)
Per a altres significats, vegeu «Enric Casassas».
Plantilla:Infotaula personaEnric Casasses i Figueres
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEnric Casassas i Simó Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna Casassas i Figueras Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: e_casasses Musicbrainz: c731b554-5042-4af6-a335-32d42a7f013e Discogs: 323136 Viasona: enric-casasses Modifica el valor a Wikidata

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951)[1] és un poeta i traductor català. També destaca en altres gèneres com l'assaig, l'assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb algun pseudònim. El 2020 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes[2][3]

Dades biogràfiques

[modifica]

Fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros, germà de la traductora Anna Casassas i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas, net del pedagog Enric Casassas i Cantó, es va criar principalment entre Barcelona i l'Escala, d'on prové la mare.

Ha portat una vida molt nòmada: ha viscut a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornà a Barcelona.

Obra

[modifica]
Enric Casasses i Figueres

Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint reconeixement dins el panorama poètic català. A la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, se'n fa aquesta valoració: "és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades."

La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

Mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel renaixement i el barroc; el crític Manuel Guerrero i Brullet el considera hereu "del verb poderós d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Joan Brossa i Cuervo, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins al 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, que rep el premi Crítica Serra d'Or. El 1993, l'obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana. És aleshores quan comença a assolir més fama.

Cal tenir en compte, també, obres escrites en prosa, que són reculls de col·laboracions en diaris o altres publicacions, encara que també s'hi incorporen textos inèdits. És el cas de "El poble del costat". La força dels textos, tant pel que s'hi diu com per com es diu, colpeix el lector.

Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat són les revistes artesanals[4] Foragitats. Art i poesia (del col·lectiu foragitats per dintre) i[5] Pèl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d'altres.

L'any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya. El jurat en destacà la contribució decisiva a renovar i a enriquir el panorama de la lírica catalana contemporània.[6]

L'abril de 2024 el 'Quadern' d'El País va destacar Uh entre les cinquanta millors obres en català dels últims cinquanta anys.[7]

Publicacions

[modifica]

Relació no exhaustiva i en constant creixement.

Poesia

[modifica]

Antologat com a poeta a

[modifica]
  • Treći Trg. Časopis za Književnost. Katalanska Književnost - núm. especial de la revista sèrbia, antologia de literatura catalana en serbi, amb CD de la poesia recitada i acompanyada de música (Belgrad: Treći Trg, No. 13-14 en col·laboració amb Institut Ramon Llull i Tarragona 2016, 2009), venut a Catalunya amb la revista literària Pèl capell, exili interior, No. 12, "Literatura sèrbia", 2009
  • Каталонська поезія: Естер Шарґай, Енрік Казасес, Бланка Ллюм Відал, Карлес Ак Мор / Poesia catalana: Ester Xargay, Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Carles Hac Mor, antologia bilingüe ucraïnès-català publicada en ocasió de la gira poètica d'aquests escriptors per Ucraïna el 2009. Traduccions d'Andríi Antonovskyi i Catalina Girona. (Lviv: Halyna Pytuliak, Ternópill: Krok Edicions i Institut Ramon Llull, 2010
  • etc.

Narrativa / assaig

[modifica]
  • El poble del costat, Empúries Narrativa 27 (Barcelona: Empúries, 1993 i 2008)
  • 13 articles epicurians: La foneria i el paperer edició artesanal limitada (Barcelona: Roure, 2008)
  • Diari d'Escània i Univers endins, Empúries Narrativa 431 (Bcn: Editorial Empúries, 2013) - és una meitat narrativa, i una altra un poema llarg, tots dos escrits l'estiu del 1980 a Escània, al sud de Suècia.[15][16]
  • Assagets (2020) - tres assajos en vers - vegeu a dalt sota poesia.
  • Marramaus (Barcelona: Empúries, 2023).[17]
  • Notícia de la poesia catalana (Barcelona: Empúries, 2024)

Narrativa infantil

[modifica]
  • L'amor de les tres mil taronges: història d'una reina que tenia la grip (L'Hospitalet de Llobregat: Enric Casasses, 1983)
  • Històries d'animals, tretze (2010) - poesia infantil - vegeu més amunt sota poesia.
  • Salomó - poesia infantil - vegeu més amunt sota poesia.

Dramatúrgia

[modifica]

Traduccions

[modifica]
  • El presoner de Zenda, de Anthony Hope Hawkins. Col·lecció «El Grill» (València: Tres i Quatre, 1992)
  • Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina, catàleg de l'exposició, algunes parts traduïdes per l'ECF (Barcelona: KRTU, ACTAR, GenCat, 2003)
  • PROPOSTA 2003. festival internacional de poesies + polipoesies, catàleg del festival, traduccions de l'ECF i d'altres (Barcelona: Projectes Poètics Sense Títol - propost.org: 2003)
  • Milton, un poema, de William Blake, edició bilingüe (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
  • Enric de Kleist. Sobre el teatre de marionetes (Über das Marionettentheater), un relat que va aparèixer del 12 al 15 de desembre del 1810 al diari Berliner Abendblätter. Traduït per MSdM (Mireia Soler), ECF (Enric Casasses Figueres) i StH (Stella Hagemann). Dibuixat per Stella Hagemann. (Roure, 2010). Edició limitada. És un amè relat en forma d'una conversa entre 2 desconeguts, un d'ells marionetista, sobre el ballar de les marionetes i qüestions tan transcendentals com el seu deslliurament de les forces de la gravetat i la seva superioritat al moviment humà.
  • El gobelet dels daus (Le cornet à dés, 1917), poesia de Max Jacob (Palma: Lleonard Muntaner, 2010, Premi Serra d'Or de traducció)[18]

Edicions literàries

[modifica]

Edicions a cura de l'autor:

Poesia musicada i dita (CD, DVD)

[modifica]
  • El pa de navegar, poemes, CD (i llibret) amb música de Manel Pagès, llibreta amb dibuixos de la Stella Hagemann (Zanfonia / Grup 62, 1999)
  • La tonalitat de l'infinit, CD (i llibret) amb música de Feliu Gasull i lletra d'Enric Casasses, cantada per una coral de nens (Barcelona: Star Music, 2001)
  • Canaris fosforescents / <MR.X>_ _ _</MR.X>, una mini òpera multimèdia. CD 1: l'Enric Casasses recita els seus Canaris fosforescents (v. el llibre); CD 2 (i llibret) de les obres interpretades / representades al Festival d'Òpera de Butxaca el 2002 al CCCB de Barcelona - text dels Canaris fosforescents. Música, idea i direcció: Jakob Draminsky Højmark (Copenhaguen, 1959); contratenor i actor: Xavier Sabata Corominas; violoncel: Michael Babinchak; text: Enric Casasses; vídeo escenografia i imatges: Jeanette Schou; i teclat, control de l'ordinador i manipulació en viu del sò (max/msp): Jakob Draminsky Højmark. Masteritzat per Marc Sardà; imatges del llibret extretes del vídeo documental realitzat per Josep M. Jordana; disseny i il·lustracions de Xavi Casadesús (Barcelona: G3G Records / eTEA i Enric Casasses, i Dinamarca: Multisounds, 2003)[19]
  • La manera més salvatge, CD (i llibret) amb Pascal Comelade i els seus músics (Barcelona: Discmedi, 2006)
  • Fem fems. Sebastià Roure, CD de poemes del poeta i pintor Sebastià Roure musicats (Roure Records 2009), un ‘disc d'amistat' que recull ‘poemes que el roure volia gravar musicats i que han estat obligadament fets sense la seva presència'. Hi participen Julius Name, Marc Valls, Àlex Miró, Agnès Prats, Stella Hagemann i Enric Casasses. Presentat a "La Papa", Poble Sec, Barcelona. Precedit per un cabaret del mateix tema al "Bar Elèctric" de Gràcia, Barcelona, el 2007, amb la participació dels a dalt esmentats més Elisenda Serrano. Vegeu el cartell a la web sense nom Arxivat 2008-12-10 a Wayback Machine..
  • N'ix, amb Pascal Comelade i diversos músics, CD i DVD (i llibret) amb el concert de Sabadell, un documental i "diverses miniatures" per la televisió francesa (Barcelona: Discmedi Blau, 2011). Hi participen els músics: Ivan Telefunkez, Oriol Luna, Roger Fortea, Pep Pascual, Roger Aixut, Ivan Martínez, Roger Aforte, Laia Torrents, Olivier Marqués, Banda "Els Companys", de Ceret (el Vallespir), Gerard Meloux, Eddie Sonar i la Bel Canto Orquestra.
  • Tira-li l'alè, amb música del grup de rock instrumental Triulet,[20] CD (Barcelona: Discmedi Blau, 2012). Hi participen els músics Miquel Ferrés, Gerard Rosich i Nicolas Bernard.
  • Casassades d'en Porter. Boris i l'altra banda. Poemes d'Enric Casasses musicats per Boris Porter, amb la participació d'instrumentistes com Eduard Altaba, Diego Burlán, Ivan Lagarto, Sergi Porter i Boris Porter.[21]
  • Sense pistola. Sobre poemes de Bes Nagana, d'Enric Casasses. Amb Arturo Gaya, Laia Oliveras, Kike Pellicer i Paco Prieto. Melodies: Arturo Gaya. Arranjaments: Kike Pellicer i Paco Prieto. Discmedi 2015.[22]

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode)

[modifica]

Actor

[modifica]

Col·laboracions - Accions

[modifica]

L'Enric Casasses ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals, entre d'altres:

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Premi de la Crítica Serra d'Or (1991): La cosa aquella seguit de Sense trofeu i Text llest.
  • Premi de la crítica de l'Associació de Crítics Espanyols (1993): No hi érem.
  • Premi Carles Riba (1995): Calç.
  • Premi Ausiàs March (1996): D'equivocar-se així.
  • Primer Premi Contenidor (1997): Uh.
  • Premi Ciutat de Palma Joan Alcover (1997): Plaça Raspall.
  • Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció (2011): El gobelet de daus, de Max Jacob.
  • Premi Nacional de Cultura de Literatura (2012): Per la seva trajectòria.
  • Premi Rosalía de Castro, PEN Clube de Galicia.[25]
  • Premi de la Crítica Catalana de poesia (2019): El nus la flor.
  • Premi Lletra d'Or (2019) al millor llibre publicat en llengua catalana: El nus la flor.[26]
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2020)[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Enric Casasses i Figueres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «El poeta Enric Casasses, premi d'Honor de les Lletres Catalanes». [Consulta: 27 febrer 2020].
  3. ↑ [1]Arxivat 2020-11-24 a Wayback Machine. Nació Digital [consulta 21-10-2020
  4. ↑ FORAGITATS, revista d'art i poesia, Granollers (2003 - 2012)
  5. ↑ «Pèl capell, exili interior». Arxivat de l'original el 2008-12-17. [Consulta: 17 octubre 2008].
  6. ↑ «El poeta Enric Casasses, Premi Nacional de Cultura». Vilaweb, 17-07-2012.
  7. ↑ País, El. «Els millors 50 llibres dels últims 50 anys», 19-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  8. ↑ «Intent de comentar-hi el poema d'en Joan Maragall Soleiada». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 4 agost 2024].
  9. ↑ Pons Alorda, Jaume C. «Una colla de Terrícoles». Núvol, 21-04-2015. [Consulta: 19 abril 2019].
  10. ↑ TV3. «Enric Casasses ens presenta el seu darrer poemari "El nus la flor"», 10-12-2018. [Consulta: 19 abril 2019].
  11. ↑ «Enric Casasses i Sergi Pàmies guanyen els Premis de la Crítica Catalana | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». Arxivat de l'original el 2019-04-19. [Consulta: 19 abril 2019].
  12. ↑ Puigtobella, Bernat. «Soliloquis de nyigui-nyogui». Núvol. El digital de cultura, 30-09-2021. [Consulta: 4 agost 2024].
  13. ↑ Obiols, Víctor. «'Soliloquis de nyigui-nyogui' de Casasses, un títol savi». Diari Ara, 15-12-2021. [Consulta: 4 agost 2024].
  14. ↑ «Soliloquis de nyigui-nyogui (fitxa)». Ona Llibres. [Consulta: 4 agost 2024].
  15. ↑ «Diari d'Escània i Univers endins». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 4 agost 2024].
  16. ↑ «Diari d'Escània i Univers endins - Ficció per a adults». Llibreria Quart Creixent. [Consulta: 4 agost 2024].
  17. ↑ CCMA. «Més 324 - Enric Casasses ens presenta el llibre "Marramaus" - 3Cat», 20-04-2023. [Consulta: 29 maig 2024].
  18. ↑ «Julià de Jòdar, Enric Casasses, Maite Carranza, Premis de la crítica Serra d'Or 2011». Vilaweb, 04-05-2011. [Consulta: 19 abril 2019].
  19. ↑ <MR.X> _ _ _ </MR.X>, una mini òpera multimedia Arxivat 2006-10-13 a Wayback Machine., pàgina de Jakob Draminsky Højmark [consulta: 23 d'abril del 2015]
  20. ↑ «triulet | Pàgina oficial de Triulet».
  21. ↑ «Casassades d'en Porter».
  22. ↑ «Sense pistola. Sobre poemes de Bes Nagana.». Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 14 maig 2016].
  23. ↑ Vegeu el text virtual a la pàgina d'Orlando Guillén
  24. ↑ Podeu mirar el llibre i escoltar aquest i altres poemes a la pàgina d'en Yuri Arxivat 2009-11-05 a Wayback Machine.
  25. ↑ asociacionescritoras-es. «O Centro PEN de Galicia entrega os premios Rosalía de Castro Axenda cultural AELG» (en gallec). [Consulta: 13 gener 2021].
  26. ↑ «El poeta Enric Casasses gana el Lletra d'Or», 23-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Casasses i Figueres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Casasses_i_Figueres&oldid=34289194»