Vés al contingut

Enrique Diosdado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enrique Álvarez Diosdado)
Plantilla:Infotaula personaEnrique Diosdado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata - 1977 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAna Diosdado Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0023221 Allocine: 583976 TMDB.org: 235828
Find a Grave: 20775721 Modifica el valor a Wikidata

Enrique Álvarez Diosdado, més conegut com a Enrique Diosdado (Madrid, 6 de juny de 1910 - íd., 1 de desembre de 1983) va ser un actor espanyol.

Biografia

[modifica]

Malgrat iniciar la seva activitat professional en el món del periodisme, decideix abandonar aquesta carrera a favor de la interpretació ingressant en les Companyia de Francisco Pierrá i Amparo Martí. En 1935 es converteix en el primer actor de la Companyia de Margarida Xirgu, amb la qual estrena, entre altres, La duquesa de Benamejí, dels germans Machado i Yerma, de Federico García Lorca.

L'inici de la Guerra Civil Espanyola l'agafa de gira a Amèrica, on romandria fins a 1950. Allí naixeria la seva filla, Ana Diosdado fruit del seu primer matrimoni amb Isabel Gisbert i es casaria en segones noces amb l'actriu Amelia de la Torre amb qui tindria un altre fill, Enrique Álvarez-Diosdado. A l'Argentina debuta al cinema amb la pel·lícula Bodas de sangre (1938), d'Edmundo Guibourg, al costat de la Xirgu, La copla de la Dolores (1947) i La gata (1947).

De retorn a Espanya, s'integra en la Companyia del Teatro María Guerrero, interpretant, entre altres obres, un Don Juan Tenorio (1950), amb escenografia de Salvador Dalí, La heredera (1951), de Ruth i August Goetz, María Antonieta (1952) o El jefe (1953),[1] les dues últimes de Joaquín Calvo Sotelo o La Plaza de Berkeley (1952), de John L. Balderston. Poc després comparteix escenari amb Mary Carrillo a El príncipe durmiente (1957), de Terence Rattigan i a El cielo dentro de casa (1957), d'Alfonso Paso.[2] Més tard formaria Companyia pròpia al costat de la seva esposa, posant en escena nombroses obres, entre la qual destaca una versió de Qui té por de Virginia Woolf? (1966), d'Edward Albee,[3] així com Los papeles de Aspern (1955) de Henry James, Yerma (1960), Casa de muñecas (1961), d'Ibsen, l'estrena a Espanya de La barca sin pescador (1963), d'Alejandro Casona,[4] Nunca es tarde (1964), de José López Rubio, El carrusel (1964) de Victor Ruiz Iriarte, La muchacha del sombrerito rosa (1967), de Víctor Ruiz Iriarte, El sistema Fabrizzi (1967), d'Albert Husson, Canción para un atardecer (1973), de Noël Coward, El okapi (1972) i Los comuneros (1974),[5] les dues últimes escrites per la seva pròpia filla i Las manos sucias (1977), de Jean-Paul Sartre.

La seva labor teatral la compagina amb la seva carrera cinematogràfica que inclou títols com Viento del norte (1954), d'Antoni Monplet i Guerra, El sol sale todos los días (1955), d'Antonio del Amo, Un ángel pasó por Brooklyn (1957), de Ladislao Vajda, A las cinco de la tarde (1960), de Juan Antonio Bardem. El secreto de Mónica (1961), de José María Forqué o Historia de una noche de Luis Saslavsky.

Va continuar treballant en els escenaris fins que la malaltia li va impedir fer-ho, i les seves últimes interpretacions foren les realitzades a les obres La Malquerida, de Jacinto Benavente i Manos sucias, de Jean-Paul Sartre, ambdues en 1977.

Televisió

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Premis

[modifica]
I Festival Internacional del Cinema de Sant Sebastià[6]
Categoría Película Resultado
Millor actor Viento del norte Guanyador

Referències

[modifica]