Al Pacino

Al Pacino
	(2016)
Biografia
Naixement	(en) Alfredo James Pacino ; 25 abril 1940 (84 anys); Manhattan (Nova York)
Grup ètnic	Italoamericà i Siciliano-americans
Religió	Església catòlica llatina i agnosticisme
Formació	HB Studio ; Fiorello H. LaGuardia High School ; Herman Ridder Junior High School (en) ; Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema ; Actors Studio ; Wake Forest Department of Theatre and Dance (en)
Alçada	168 cm
Activitat
Ocupació	productor de cinema, realitzador, guionista, director de cinema, productor, actor, actor de teatre, actor de televisió, actor de cinema, escriptor
Activitat	1967 -
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; SAG-AFTRA
Gènere	Drama, thriller, cinema de ficció criminal, cinema d'acció, cinema històric, pel·lícula de thriller psicològic, cinema de terror, cinema èpic, documental, cinema de terror psicològic, cinema fantàstic, cinema de drama policíac, cinema policíac de suspens, cinema d'aventures, cinema de drama històric i cinema de gàngsters
Professors	Lee Strasberg i Herbert Berghof
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1972) Trilogia del Padrí; (1973) Serpico; (1975) Tarda negra; (1980) A la cacera; (1983) Scarface; (1992) Scent of a Woman; (1993) Atrapat pel passat; (1995) Heat; (1997) Pactar amb el diable; (1997) Donnie Brasco; (1999) Any Given Sunday (en) ; (2007) Ocean's Thirteen; (2019) Once Upon a Time in Hollywood; (2019) The Irishman; (2021) House of Gucci ;
Família
Parella	Noor Alfallah (2018–); Lucila Solá (2008–2018); Beverly D'Angelo (1997–2003)
Fills	Julie Marie Pacino; ()
Premis
	(2016) Kennedy Center Honors; (2011) Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm, per l'obra You Don't Know Jack; (2011) Medalla Nacional de les Arts; (2010) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra You Don't Know Jack; (2007) AFI Life Achievement Award; (2004) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra Angels in America; (2004) Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm, per l'obra Angels in America; (2001) Premi Cecil B. DeMille; (1997) Premi del Sindicat de Directors d'Amèrica a la millor direcció – Documentals, per l'obra Looking for Richard; (1996) Premi Donostia; (1994) Lleó d'Or per la carrera; (1993) Oscar al millor actor, per l'obra Scent of a Woman; (1993) Globus d'Or al millor actor dramàtic, per l'obra Scent of a Woman; (1992) Oscar; (1977) Tony al millor actor d'una obra de teatre, per l'obra The Basic Training of Pavlo Hummel; (1976) BAFTA al millor actor, per l'obra Tarda negra, El Padrí II; (1974) Globus d'Or al millor actor dramàtic, per l'obra Serpico; (1974) National Board of Review Award al millor actor, per l'obra Serpico; (1973) National Society of Film Critics Award al millor actor, per l'obra El Padrí; (1973) National Board of Review Award al millor actor de repartiment, per l'obra El Padrí; (1969) Theatre World Award; (1969) Premi Tony al millor actor de repartiment en una obra de teatre, per l'obra Does a Tiger Wear a Necktie?; Goldene Kamera 2013; Premis del Sindicat d'Actors de 2004 ;
	Signatura

Alfred James Pacino, més conegut com a Al Pacino, (East Harlem, Manhattan, Nova York, 25 d'abril de 1940) és un actor i director estatunidenc.^[1] És conegut pels papers de Michael Corleone a El Padrí, de Tony Montana a Scarface, de John Wortzik a Tarda negra, de Frank Serpico a Serpico, del Tinent Coronel Frank Slade a Scent of a Woman, i de Roy Cohn a Angels in America. Ha guanyat l'Oscar al millor actor el 1992 pel seu paper a Scent of a Woman, després de 7 nominacions.

Biografia

Els inicis

Al Pacino va néixer a East Harlem, Manhattan, i és fill d'americans d'ascendència siciliana, Rosa (nascuda Gerardi) i Salvatore Alfred Pacino, que es van divorciar quan tenia dos anys.^[2] La seva mare es traslladà al Bronx, per viure amb els seus pares, Kate i James Gerardi, originaris de Corleone (Sicília).^[3] El seu pare, originari de San Fratello, marxà a Califòrnia i obre el seu propi restaurant.^[2]^[4]

Al Pacino entre més tard a la High School of Performing Arts,^[5] freqüentada igualment per Robert De Niro. Era quan s'aprenia a fer d'actor amb "El Mètode" de Stanislavski, que va trobar terriblement pesat. No s'hi va quedar més que dos anys, ja que li mancaven diners i la necessitat de trobar un treball va ser més imperiosa que continuar els estudis.^[2]

Anys 1960

La primera part dels anys 1960 és difícil per a Pacino, amb la mort de la seva mare el 1962 i la del seu avi el 1964.^[2] Pacino ho recorda com el moment més baix de la seva vida.^[4] A partir d'aquest moment, Pacino té insomni. Acumula igualment nombroses petites feines després d'haver deixat el sistema escolar als 17 anys. Les seves petites feines successives li van permetre entrar en contacte amb tota mena de personatges. Va ser missatger, venedor de sabates, caixer de supermercat, repartidor de diaris. Va encerar sabates i va ser transportista. Va fer d'aprenent en un despatx. Donava llustre a les fruites fresques en una drogueria.

Aspirava no obstant això a una cosa millor, i també va passar per un càsting, encara adolescent, per entrar a l'Actors Studio de Lee Strasberg. No el van agafar, però no es va desanimar i va seguir uns estudis universitaris de teatre, el curs Herbert Berghof, on va conèixer Charlie Laughton, l'home que seria el seu mentor i el seu amic més proper. No només Laughton va donar classe a Pacino i el va dirigir per a la seva primera obra en públic (Hello Out There, de William Saroyan), sinó que el va presentar a poetes i a escriptors. Pacino va ser acceptat a l'Actors Studio quatre anys més tard.

El 1966, els diners que ha estalviat li permeten entrar a l'Actor's Studio sota la direcció de Lee Strasberg (Hyman Roth en El Padrí II)^[3] on troba actors que es faran cèlebres com Robert De Niro. El seu treball i el seu talent li permeten obtenir un Obie (premi de teatre) el 1968 per a The Indian Wants the Bronx, i un premi Tony l'any següent per a Does a Tiger Wear a Necktie? .^[6] Pacino fa el seu primer en el cinema a Me, Natalie de Fred Coe el 1969.^[7]

Anys 1970

Obté el paper principal a The Panic in Needle Park (1970) de Jerry Schatzberg, drama que es desenvolupa en el mitjà toxicòman de Manhattan. Aquesta pel·lícula marca un tombant en la seva carrera, ja que, a més a més de la seva bona interpretació, atreu l'atenció de Francis Ford Coppola.^[8] En efecte, el 1972, mentre que els productors intenten imposar-li Robert Redford pel paper de Michael Corleone a El Padrí, Francis Ford Coppola, després de llargues negociacions, escull Al Pacino, que és menys conegut en aquell temps.^[3]^[9]

La seva primera trobada amb Marlon Brando és per a ell molt estressant, però queda com un dels moments més importants de la seva carrera, com ho defineix ell mateix; es farà en el moment de l'escena de l'hospital, quan Michael Corleone ha de vigilar el seu pare. Se sap com continua: la pel·lícula és un enorme èxit i llança definitivament la seva carrera. L'any següent, renova la seva col·laboració amb Jerry Schatzberg per a L'espantaocells. Al Pacino fa un cara a cara amb Gene Hackman en aquesta pel·lícula que va rebre la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1973. El mateix any, signa la seva primera pel·lícula amb Sydney Lumet: Serpico. Gràcies a la seva interpretació de policia liberal i incorruptible, en aquesta pel·lícula que fa bons resultats de recaptació, Pacino assoleix definitivament la popularitat.

El 1974, reprèn el paper de Michael Corleone per la segona part de El Padrí. Aquesta vegada, és Robert De Niro qui interpreta Vito Corleone (en la seva joventut). La pel·lícula és un èxit i és sovint considerada com superior a la primera. El personatge de Michael Corleone, taciturn i fred, és el contrari de Frank Serpico, aquest policia inestable i irascible que dubta i es debat al si d'una Nova York molt violenta i d'una policia corrupta.^[10]

El 1975, Pacino encarna un nou personatge una mica inestable, un atracador de banc diletant que esdevé popular molt de pressa gràcies a la seva inexperiència, a Tarda negra de Sydney Lumet.^[3] Dos anys més tard, es llança en el melodrama Bobby Deerfield (1977) de Sydney Pollack. En els anys 70, Pacino va rebre quatre nominacions a l'oscar al millor actor, per les seves actuacions a Serpico, El padrí II, Tarda negra, i ...And Justice for All.^[3]

Anys 1980

Els anys 1980 marquen a Al Pacino, ja que interpreta un policia evolucionant en el mitjà homosexual en una fosca obra de William Friedkin, Cruising (1980).^[11] El 1983, és la trobada tan esperada amb Brian De Palma que li ofereix el paper de Tony Montana a Scarface ,^[3] remake de la pel·lícula de Howard Hawks de 1932. Per a tota una generació (principalment els rapers), el personatge de Tony Montana s'ha convertit en un mite i un objecte de fascinació (amb totes les ambigüitats que implica), i Al Pacino en fa una molt bona interpretació en aquest paper d'immigrant de Cuba que coneix una fenomenal ascensió financera i social al si de la xusma mentre que es torna boig, devorat per la paranoia i la droga inherents a les seves activitats de gàngster.

Els anys 1980 van acabar amb l'èxit de Sea of Love ,^[3] protagonitzada per un Pacino que fa una gran interpretació del seu personatge, Frank Keller. La pel·lícula va obtenir bones crítiques.^[12]

Anys 1990

Com a un bon nombre de grans actors americans, Al Pacino tindrà diversos papers poc importants en els anys 1990. Tanmateix el 1990, fa el paper de Michael Corleone a la tercera part del Padrí. Però si els anys 1990 són menys prolífics en grans papers que els anys 1970, li permeten tornar, si no en a primera línia, almenys a l'estadi del reconeixement indiscutit. Certament, Al Pacino no enllaça només obres mestres. Però la seva nova col·laboració amb Brian De Palma és un nou èxit Atrapat pel passat. En aquesta pel·lícula enfonsat i trist, Al Pacino convenç amb el personatge de Carlito Brigante.

El 1993, Pacino va guanyar el Premi de l'Acadèmia al millor actor, per la seva interpretació del tinent coronel de l'exèrcit nord-americà Frank Slade a Scent of a Woman de Martin Brest.^[3] Aquell any, va ser nominat també per a Millor actor secundari per Glengarry Glen Ross, convertint Pacino en el primer actor en ser nominats en dos premis de l'Acadèmia el mateix any; dues nominacions per dues pel·lícules el mateix any, i va guanyar la del millor actor.^[3]

La primera verdadera trobada cinematogràfica entre Al Pacino i Robert De Niro (els actors ja van coincidir en el rodatge de El Padrí II però no havien interpretat cap escena junts) va ser el 1995 amb la pel·lícula policíaca Heat realitzada per Michael Mann,^[3] relatant el joc del gat i del ratolí al qual es lliuren un atracador de banc d'excepció (De Niro) i un inspector de policia tenaç (Pacino) que ha jurat detenir-lo. Pacino i De Niro són a un molt alt nivell i ens reserven un cara a cara memorable. Els segons papers, entre d'altres per Val Kilmer, Tom Sizemore i Jon Voight, són igualment convincents. El llargmetratge trobarà un important èxit crític i comercial i és avui part integrant de la història del cinema.

El 1996, Pacino passa darrere la càmera per testimoniar la seva fidelitat al teatre, amb Looking for Richard, semiadaptació de Ricard III de Shakespeare, una mena de documental sobre el rodatge de l'obra a la pel·lícula. Després Pactar amb el diable de Taylor Hackford (1997), on l'actor descriu un retrat del diable aplaudit pels espectadors i Donnie Brasco (1997) de Mike Newell, Al Pacino ens ofereix encara dues altres interpretacions, la primera al costat de Russell Crowe, a El dilema ) de Michael Mann, després a Any Given Sunday d'Oliver Stone.

Anys 2000

Amb la pel·lícula S1m0ne, comèdia esbojarrada d'Andrew Niccol, Al Pacino prova una vegada més al públic que es pot adaptar a qualsevol tipus de paper. L'any següent, actua per primera vegada al costat de Robin Williams en el remake d'una pel·lícula noruega: Insomnia (2002). La pel·lícula és un èxit, Al Pacino ho aconsegueix en el seu paper de policia cansat i desenganyat.^[13]^[14]

Després de Robin Williams, comparteix amb Colin Farrell el protagonisme de la pel·lícula The Recruit .^[15] El 2003 actua a Relacions confidencials amb Kim Basinger i Téa Leoni, una pel·lícula maltractada per la crítica, però salvada per la interpretació d'Al Pacino. El mateix 2003, Al Pacino participa en el projecte del director Mike Nichols, la sèrie Angels in America , que comprèn 6 episodis d'aproximadament una hora cadascun.^[3] Aquesta sèrie tracta de l'homosexualitat i de la sida els anys 1980 i la dificultat dels homosexuals per superar la malaltia. Pacino fa un paper com a Roy Cohn, i té al seu costat una de les millors actrius britàniques del moment: Emma Thompson, així com Meryl Streep, Justin Kirk, i Jeffrey Wright. Un estil prou anticonformista per a una sèrie molt atractiva. La interpretació de Pacino li valdrà d'altra banda de ser recompensat amb un premi Emmy.

El mercader de Venècia (2004) inspirada en l'obra de William Shakespeare marca un retorn a les fonts per a Al Pacino: el teatre continua sent el primer amor. Hi juga el paper de Shylock, un venedor jueu.^[16] El juliol de 2006, Pacino demostra una vegada de més els seus talents d'actor a la pel·lícula de D.J. Caruso Two for the Money, en el qual interpreta un bookmaker que fa la vida difícil a Matthew McConaughey, un jugador de futbol americà forçat a prendre una jubilació anticipada a causa d'una greu ferida.^[17]

El 2007, se’l pot veure a 88 minuts, pel·lícula en el qual Pacino haurà de fer de tot per evitar la mort que li anuncien al telèfon.^[18] És igualment al cartell d'Ocean's Thirteen , l'última part de la saga de Daniel Ocean i dels seus còmplices.^[19] Aquell any va rebre el premi AFI Life Achievement, un dels més cobejat dels premis que honoren una carrera.^[20] En el transcurs de la cerimònia, celebrada el mes juny a Hollywood, altres actors com Sean Connery, Kirk Douglas o Robert De Niro van afirmar que Pacino era certament el més gran actor de la seva generació. S'explica també pel fet que Pacino és un dels rars actors que mai no s'ha apartat un sol instant del mètode Strasberg, de l'Actors Studio, però també l'únic que ho ha fet tant de temps, fins avui.

Finals de 2008, és al cartell de Assassinat just (2008), una pel·lícula de Jon Avnet (amb qui ja ha col·laborat a 88 minuts), en la que té per companys Robert De Niro, Carla Gugino, Donnie Wahlberg i el raper 50 Cent. La pel·lícula presenta els dos actors fent de policies a un serial killer.^[21] Serà la seva tercera col·laboració amb Robert De Niro després de El Padrí II (on no tenien cap escena en comú) i Heat (on tenien molt poques escenes conjuntament). El guió no era prou inspirat per als dos actors, però van fer bones interpretacions i va permetre als cinèfils veure'ls finalment junts.^[22]

El 22 d'octubre de 2008, al Festival de cinema de Roma, Pacino va rebre, en presència de l'actor Matthew Modine (Full Metal Jacket, Birdy), el Marc Aureli d'Or. Semblava molt afectat per aquest honor per tota la seva carrera però també a compte de l'Actors Studio, que copresideix; el jurat romà el va qualificar com l'actor que personifica millor l'Actors Studio.

Papers refusats

Actor reputat per a la gran qualitat de les seves interpretacions, ha refusat no obstant papers a les pel·lícules següents: Born on the Fourth of July, Pretty Woman, Apocalipse Now, The Last Tycoon, Kramer contra Kramer, Days of Heaven, La guerra de les Galàxies, City by the Sea, Rambo, El nom de la rosa, Amadeus, The Cotton Club, Crimson Tide, Taxi Driver, ...

Vida privada i identitat

Al Pacino, de pares sicilians de Corleone, té tres fills. Julie Marie, nascuda el 1989 amb Jan Tarrant i dels bessons Anton James i Olivia Rose, nascuts el 25 de gener de 2001 amb l'actriu Beverly d'Angelo. Mai no s'ha casat. Té tres germanes i una germanastra.

Al Pacino s'anomena "italià ple" ("I'm all Italian. I'm mostly Sicilian, and I have a little bit of Neapolitan in me. You get your full dose with me.").

Filmografia

Any	Pel·lícula	Paper	Notes
1969	Me, Natalie	Tony	debut
1971	The Panic in Needle Park	Bobby
1972	El padrí (The Godfather)	Michael Corleone	Nominat — Oscar al millor actor secundari Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic Salari: 35.000 dòlars
1973	L'espantaocells (Scarecrow)	Francis Lionel 'Lion' Delbuchi
1973	Serpico	Frank Serpico	Globus d'Or al millor actor dramàtic Nominat — Oscar al millor actor Nominat — BAFTA al millor actor Salari: 15.000 dòlars
1974	El padrí II (The Godfather Part II)	Michael Corleone	BAFTA al millor actor Nominat — Oscar al millor actor Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic Salari: 500.000 dòlars + 10% beneficis
1975	Tarda negra (Dog Day Afternoon)	John Wojtowicz	BAFTA al millor actor Nominat — Oscar al millor actor Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1977	Bobby Deerfield	Bobby Deerfield	Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1979	Justícia per a tothom	Arthur Kirkland	Nominat — Oscar al millor actor Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1980	A la cacera (Cruising)	Steve Burns
1982	Author! Author!	Ivan Travalian	Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1983	Scarface	Tony Montana	Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1985	Revolució (Revolution)	Tom Dobb
1989	Sea of Love	Frank Keller	Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1990	The Local Stigmatic	Graham	Filmed in 1985
	Dick Tracy	Big Boy Caprice	Nominat — Oscar al millor actor secundari Nominat — BAFTA al millor actor secundari Nominat — Globus d'Or al millor actor secundari Salari: 4.500.000 dòlars
	El padrí III (The Godfather Part III)	Michael Corleone	Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic Salari: 5.000.000 dòlars
1991	Frankie i Johnny (Frankie and Johnny)	Johnny
1992	Glengarry Glen Ross	Ricky Roma	Nominat — Oscar al millor actor secundari Nominat — Globus d'Or al millor actor secundari
1992	Scent of a Woman	Frank Slade	Oscar al millor actor Globus d'Or al millor actor dramàtic
1993	Atrapat pel passat (Carlito's Way)	Carlito 'Charlie' Brigante
1995	Two Bits	Gitano Sabatoni
1995	Heat	Tinent Vincent Hanna
1996	Looking for Richard	Director/Narrador/Richard III
1996	City Hall	John Pappas
1997	Donnie Brasco	Benjamin Ruggiero
1997	Pactar amb el diable	John Milton
1999	El dilema (The Insider)	Lowell Bergman
1999	Any Given Sunday	Tony D'Amato
2000	Chinese Coffee	Harry Levine	També com a director; filmada el 1997
2002	Insomnia	Will Dormer
	S1m0ne	Viktor Taransky	Salari: 11.000.000 dòlars
	Relacions confidencials (People I Know)	Eli Wurman
2003	The Recruit	Walter Burke
	Una relació perillosa (Gigli)	Starkman
	Angels in America (miniseries)	Roy Cohn	Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm Screen Actors Guild Award al millor actor en minisèrie o telefilm
2004	El mercader de Venècia	Shylock
2005	Two for the Money	Walter Abrams
2007	Ocean's Thirteen	Willie Bank
2007	88 minuts (88 Minutes)	Dr. Jack Gramm
2008	Assassinat just	Detectiu David «Rooster» Fisk
2010	You Don't Know Jack	Jack Kevorkian	Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm
2011	Wilde Salomé	Director
2011	The Son of No One	Detectiu Charles Stanford
2012	Stand Up Guys	Val
2013	Phil Spector	Phil Spector	Telefilm Nominat — Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm Nominat — Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm
2013	Salomé	Herodes	Actor Director
2014	Manglehorn	A.J. Manglehorn
2014	The Humbling	Simon Axler
2015	Danny Collins	Danny Collins
2016	Misconduct	Charles Abrams
2017	The Pirates of Somalia	Seymour Tolbin
2017	Hangman	Detectiu Ray Archer
2018	Paterno	Joe Paterno
2019	Once Upon a Time in Hollywood	Marvin Schwarzs
2019	The Irishman	Jimmy Hoffa
2021	Història d'una traïció	James Laughlin

A més ha obtingut els premis Lleó d'Or per la carrera (1994), Cecil B. DeMille (2001) i Premi Donostia (1996) en reconeixement a la seva trajectòria cinematogràfica.

Referències

↑ Lawrence Grobel. Al Pacino. Simon and Schuster, 22 abril 2008, p. 14–15. ISBN 978-1-4169-5556-6.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Al Pacino Biography». UK: The Biography Channel. Arxivat de l'original el 29 abril 2014. [Consulta: 10 març 2010].
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 . Inside the Actors Studio (Bravo (US TV channel)), Temporada:12 , episodi:20, 02-10-2006. « »
↑ ^4,0 ^4,1 Cohen, Francine «Al Pacino: 'It's never been about money. I was often unemployed'». The Guardian, 25-04-2015 [Consulta: 19 octubre 2017].
↑ Okun, Stacey. "Fire Destroys Former Performing Arts High School," [url=https://web.archive.org/web/20170407092847/http://www.nytimes.com/1988/02/14/nyregion/fire-destroys-former-performing-arts-high-school.html New York Times (14 febrer 1988)], accés el 7 abril 2017.
↑ Yule, A. Al Pacino: Life on the Wire, Time Warner Paperbacks (1992)
↑ Grobel; p. xx
↑ Colaciello, Robert «Turn-offs that turn on». The Village Voice, 19-08-1971 [Consulta: 21 octubre 2014].
↑ «'Godfather' role still defines Pacino». Kentucky New Era, 18-04-1997 [Consulta: 21 octubre 2014].
↑ Grobel; p. xxi
↑ Lee, Nathan «Gay Old Time». The Village Voice [Nova York], 27-08-2007 [Consulta: 26 juliol 2010]. Arxivat 2 de maig 2010 a Wayback Machine.
↑ Grobel; p. xxv
↑ Grobel; p. xxxiv
↑ «Insomnia (2002)». Arxivat de l'original el 2 agost 2010. [Consulta: 5 agost 2010].
↑ «The Recruit». Arxivat de l'original el 21 febrer 2011. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ Grobel; p. xxxvi
↑ «Two for the Money». Arxivat de l'original el 8 abril 2011. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ «88 Minutes on Rotten Tomatoes». Arxivat de l'original el 1 novembre 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].
↑ «Ocean's Thirteen on Rotten Tomatoes». Arxivat de l'original el 31 agost 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].
↑ «AFI Lifetime Achievement Award: Al Pacino». Arxivat de l'original el 20 juliol 2010. «Al Pacino és una icona del cinema americà. Ha creat alguns dels grans personatges de les pel·lícules — des de Michael Corleone a Tony Montana a Roy Cohn. La seva carrera inspira públic i artistes per igual, amb cada nova interpretació una classe magistral per a tota una generació d'actors. AFI està orgullosa de oferir-li el 35è Premi Life Achievement Award.»
↑ S. Mayo, María José. «A la tercera va la vencida: Al Pacino y Robert de Niro por fin comparten plano en 'Righteous Kill'» (en castellà). El Confidencial, 03-04-2008. [Consulta: 15 març 2023].
↑ «Righteous Kill». Arxivat de l'original el 16 febrer 2011. [Consulta: 4 abril 2011].

Bibliografia

Grobel, Lawrence. Al Pacino: The Authorized Biography. Simon & Schuster, 2006. ISBN 0-7432-9497-1.
Searby, Mark (2017). Al Pacino: The Movies Behind The Man

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al Pacino

Lloc oficial Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine. (offline)

[Grobel2008-1] Lawrence Grobel. Al Pacino. Simon and Schuster, 22 abril 2008, p. 14–15. ISBN 978-1-4169-5556-6.

[biochannel-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Al Pacino Biography». UK: The Biography Channel. Arxivat de l'original el 29 abril 2014. [Consulta: 10 març 2010].

[actors-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 . Inside the Actors Studio (Bravo (US TV channel)), Temporada:12 , episodi:20, 02-10-2006. « »

[guardian-4] 4,0 ^4,1 Cohen, Francine «Al Pacino: 'It's never been about money. I was often unemployed'». The Guardian, 25-04-2015 [Consulta: 19 octubre 2017].

[5] Okun, Stacey. "Fire Destroys Former Performing Arts High School," [url=https://web.archive.org/web/20170407092847/http://www.nytimes.com/1988/02/14/nyregion/fire-destroys-former-performing-arts-high-school.html New York Times (14 febrer 1988)], accés el 7 abril 2017.

[multiple-6] Yule, A. Al Pacino: Life on the Wire, Time Warner Paperbacks (1992)

[7] Grobel; p. xx

[8] Colaciello, Robert «Turn-offs that turn on». The Village Voice, 19-08-1971 [Consulta: 21 octubre 2014].

[9] «'Godfather' role still defines Pacino». Kentucky New Era, 18-04-1997 [Consulta: 21 octubre 2014].

[Grobel;_p._xxi-10] Grobel; p. xxi

[11] Lee, Nathan «Gay Old Time». The Village Voice [Nova York], 27-08-2007 [Consulta: 26 juliol 2010]. Arxivat 2 de maig 2010 a Wayback Machine.

[12] Grobel; p. xxv

[13] Grobel; p. xxxiv

[14] «Insomnia (2002)». Arxivat de l'original el 2 agost 2010. [Consulta: 5 agost 2010].

[15] «The Recruit». Arxivat de l'original el 21 febrer 2011. [Consulta: 4 abril 2011].

[16] Grobel; p. xxxvi

[17] «Two for the Money». Arxivat de l'original el 8 abril 2011. [Consulta: 4 abril 2011].

[18] «88 Minutes on Rotten Tomatoes». Arxivat de l'original el 1 novembre 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].

[19] «Ocean's Thirteen on Rotten Tomatoes». Arxivat de l'original el 31 agost 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].

[afi-20] «AFI Lifetime Achievement Award: Al Pacino». Arxivat de l'original el 20 juliol 2010. «Al Pacino és una icona del cinema americà. Ha creat alguns dels grans personatges de les pel·lícules — des de Michael Corleone a Tony Montana a Roy Cohn. La seva carrera inspira públic i artistes per igual, amb cada nova interpretació una classe magistral per a tota una generació d'actors. AFI està orgullosa de oferir-li el 35è Premi Life Achievement Award.»

[21] S. Mayo, María José. «A la tercera va la vencida: Al Pacino y Robert de Niro por fin comparten plano en 'Righteous Kill'» (en castellà). El Confidencial, 03-04-2008. [Consulta: 15 març 2023].

[22] «Righteous Kill». Arxivat de l'original el 16 febrer 2011. [Consulta: 4 abril 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

Oscar al millor actor
Dècades del 1920	Emil Jannings (1929)
Dècades del 1930	Warner Baxter (1930) George Arliss (1931) Lionel Barrymore (1932) Fredric March / Wallace Beery (1933) Charles Laughton (1934) Clark Gable (1935) Victor McLaglen (1936) Paul Muni (1937) Spencer Tracy (1938) Spencer Tracy (1939)
Dècada del 1940	Robert Donat (1940) James Stewart (1941) Gary Cooper (1942) James Cagney (1943) Paul Lukas (1944) Bing Crosby (1945) Ray Milland (1946) Fredric March (1947) Ronald Colman (1948) Laurence Olivier (1949)
Dècada del 1950	Broderick Crawford (1950) José Ferrer (1951) Humphrey Bogart (1952) Gary Cooper (1953) William Holden (1954) Marlon Brando (1955) Ernest Borgnine (1956) Yul Brynner (1957) Alec Guinness (1958) David Niven (1959)
Dècada del 1960	Charlton Heston (1960) Burt Lancaster (1961) Maximilian Schell (1962) Gregory Peck (1963) Sidney Poitier (1964) Rex Harrison (1965) Lee Marvin (1966) David Paul Scofield (1967) Rod Steiger (1968) Cliff Robertson (1969)
Dècada del 1970	John Wayne (1970) George C. Scott¹ (1971) Gene Hackman (1972) Marlon Brando¹ (1973) Jack Lemmon (1974) Art Carney (1975) Jack Nicholson (1976) Peter Finch (1977) Richard Dreyfuss (1978) Jon Voight (1979)
Dècada del 1980	Dustin Hoffman (1980) Robert De Niro (1981) Henry Fonda (1982) Ben Kingsley (1983) Robert Duvall (1984) F. Murray Abraham (1985) William Hurt (1986) Paul Newman (1987) Michael Douglas (1988) Dustin Hoffman (1989)
Dècada del 1990	Daniel Day-Lewis (1990) Jeremy Irons (1991) Anthony Hopkins (1992) Al Pacino (1993) Tom Hanks (1994) Tom Hanks (1995) Nicolas Cage (1996) Geoffrey Rush (1997) Jack Nicholson (1998) Roberto Benigni (1999)
Dècada del 2000	Kevin Spacey (2000) Russell Crowe (2001) Denzel Washington (2002) Adrien Brody (2003) Sean Penn (2004) Jamie Foxx (2005) Philip Seymour Hoffman (2006) Forest Whitaker (2007) Daniel Day-Lewis (2008) Sean Penn (2009)
Dècada del 2010	Jeff Bridges (2010) Colin Firth (2011) Jean Dujardin (2012) Daniel Day-Lewis (2013) Matthew McConaughey (2014) Eddie Redmayne (2015) Leonardo DiCaprio (2016) Casey Affleck (2017) Gary Oldman (2018) Rami Malek (2019)
Dècada del 2020	Joaquin Phoenix (2020) Anthony Hopkins (2021) Will Smith (2022) Brendan Fraser (2023) Cillian Murphy (2024)
¹ va refusar el premi aquell any

Lleó d'or per la carrera
1969–1980	Luis Buñuel (1969) · Orson Welles (1970) · John Ford, Marcel Carné, Ingmar Bergman (1971) · Charles Chaplin, Anatoli Golovnia, Billy Wilder (1972) · no concedit (1973-1981)
1981-1990	no concedit (1981) · Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Serguei Iutkevitx, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buñuel (1982) · Michelangelo Antonioni (1983) · no concedit (1984) · Federico Fellini, Manoel de Oliveira, John Huston (1985) · Paolo i Vittorio Taviani (1986) · Luigi Comencini, Joseph L. Mankiewicz (1987) · Joris Ivens (1988) · Robert Bresson (1989) · Miklós Jancsó, Marcello Mastroianni (1990)
1991-2000	Mario Monicelli, Gian Maria Volonté (1991) · Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio (1992) · Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg (1993) · Ken Loach, Suso Cecchi d'Amico, Al Pacino (1994) · Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe de Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti (1995) · Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michèle Morgan (1996) · Gérard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli (1997) · Sophia Loren, Andrzej Wajda, Warren Beatty (1998) · Jerry Lewis (1999) · Clint Eastwood (2000)
2001-2010	Éric Rohmer (2001) · Dino Risi (2002) · Dino De Laurentiis, Omar Sharif (2003) · Manoel de Oliveira, Stanley Donen (2004) · Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli, Isabelle Huppert (2005) · David Lynch (2006) · Tim Burton, Bernardo Bertolucci (2007) · Ermanno Olmi (2008) · John Lasseter, Brad Bird, Peter Docter, Andrew Stanton, Lee Unkrich (2009) · John Woo, Monte Hellman (2010)
2011-2020	Marco Bellocchio (2011) · Francesco Rosi (2012) · William Friedkin (2013) · Thelma Schoonmaker, Frederick Wiseman (2014) · Bertrand Tavernier (2015) · Jean-Paul Belmondo, Jerzy Skolimowski (2016) · Jane Fonda, Robert Redford (2017) · David Cronenberg, Vanessa Redgrave (2018) · Julie Andrews, Pedro Almodóvar (2019) · Ann Hui, Tilda Swinton (2020)
2021-2030	Roberto Benigni (2021) · Paul Schrader (2022)

Premi Donostia
Premi als assoliments de tota una carrera el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
1980s	1986: Gregory Peck 1987: Glenn Ford 1988: Vittorio Gassman 1989: Bette Davis
1990s	1990: Claudette Colbert 1991: Anthony Perkins 1992: Lauren Bacall 1993: Robert Mitchum 1994: Susan Sarandon / Catherine Deneuve 1995: Lana Turner / Anthony Quinn 1996: Al Pacino 1997: Michael Douglas / Jeremy Irons 1998: Jeanne Moreau / Anthony Hopkins / John Malkovich 1999: Anjelica Huston / Fernando Fernán Gómez / Vanessa Redgrave
2000s	2000: Michael Caine / Robert De Niro 2001: Julie Andrews / Warren Beatty / Francisco Rabal 2002: Jessica Lange / Bob Hoskins / Dennis Hopper / Francis Ford Coppola 2003: Robert Duvall / Sean Penn / Isabelle Huppert 2004: Annette Bening / Jeff Bridges / Woody Allen 2005: Willem Dafoe / Ben Gazzara 2006: Max von Sydow / Matt Dillon 2007: Liv Ullmann / Richard Gere 2008: Meryl Streep / Antonio Banderas 2009: Ian McKellen
2010s	2010: Julia Roberts 2011: Glenn Close 2012: Oliver Stone / Ewan McGregor / Tommy Lee Jones / John Travolta / Dustin Hoffman 2013: Carmen Maura / Hugh Jackman 2014: Denzel Washington / Benicio del Toro 2015: Emily Watson 2016: Sigourney Weaver / Ethan Hawke 2017: Ricardo Darín / Monica Bellucci / Agnès Varda 2018: Hirokazu Koreeda / Danny DeVito / Judi Dench 2019: Penélope Cruz / Costa-Gavras / Donald Sutherland
2020s	2020: Viggo Mortensen 2021: Johnny Depp / Marion Cotillard 2022: David Cronenberg/Juliette Binoche 2023: Javier Bardem/Víctor Erice/Hayao Miyazaki.

Globus d'Or al millor actor dramàtic
1943–1975	Paul Lukas (1943) Alexander Knox (1944) Ray Milland (1945) Gregory Peck (1946) Ronald Colman (1947) Laurence Olivier (1948) Broderick Crawford (1949) José Ferrer (1950) Fredric March (1951) Gary Cooper (1952) Spencer Tracy (1953) Marlon Brando (1954) Ernest Borgnine (1955) Kirk Douglas (1956) Alec Guinness (1957) David Niven (1958) Anthony Franciosa (1959) Burt Lancaster (1960) Maximilian Schell (1961) Gregory Peck (1962) Sidney Poitier (1963) Peter O'Toole (1964) Omar Sharif (1965) David Paul Scofield (1966) Rod Steiger (1967) Peter O'Toole (1968) John Wayne (1969) George C. Scott (1970) Gene Hackman (1971) Marlon Brando (1972) Al Pacino (1973) Jack Nicholson (1974) Jack Nicholson (1975)
1976–2000	Peter Finch (1976) Richard Burton (1977) Jon Voight (1978) Dustin Hoffman (1979) Robert De Niro (1980) Henry Fonda (1981) Ben Kingsley (1982) Robert Duvall / Tom Courtenay (1983) F. Murray Abraham (1984) Jon Voight (1985) Bob Hoskins (1986) Michael Douglas (1987) Dustin Hoffman (1988) Tom Cruise (1989) Jeremy Irons (1990) Nick Nolte (1991) Al Pacino (1992) Tom Hanks (1993) Tom Hanks (1994) Nicolas Cage (1995) Geoffrey Rush (1996) Peter Fonda (1997) Jim Carrey (1998) Denzel Washington (1999) Tom Hanks (2000)
2001–present	Russell Crowe (2001) Jack Nicholson (2002) Sean Penn (2003) Leonardo DiCaprio (2004) Philip Seymour Hoffman (2005) Forest Whitaker (2006) Daniel Day-Lewis (2007) Mickey Rourke (2008) Jeff Bridges (2009) Colin Firth (2010) George Clooney (2011) Daniel Day-Lewis (2012) Matthew McConaughey (2013) Eddie Redmayne (2014) Leonardo DiCaprio (2015) Casey Affleck (2016) Gary Oldman (2017) Rami Malek (2018) Joaquin Phoenix (2019) Chadwick Boseman (2020) Will Smith (2021) Austin Butler (2022) Cillian Murphy (2023)

Premi Cecil B. DeMille
1950s	Cecil B. DeMille (1952) Walt Disney (1953) Darryl F. Zanuck (1954) Jean Hersholt (1955) Jack L. Warner (1956) Mervyn LeRoy (1957) Buddy Adler (1958) Maurice Chevalier (1959)
1960s	Bing Crosby (1960) Fred Astaire (1961) Judy Garland (1962) Bob Hope (1963) Joseph E. Levine (1964) James Stewart (1965) John Wayne (1966) Charlton Heston (1967) Kirk Douglas (1968) Gregory Peck (1969)
1970s	Joan Crawford (1970) Frank Sinatra (1971) Alfred Hitchcock (1972) Samuel Goldwyn (1973) Bette Davis (1974) Hal B. Wallis (1975) Walter Mirisch (1977) Red Skelton (1978) Lucille Ball (1979)
1980s	Henry Fonda (1980) Gene Kelly (1981) Sidney Poitier (1982) Laurence Olivier (1983) Paul Newman (1984) Elizabeth Taylor (1985) Barbara Stanwyck (1986) Anthony Quinn (1987) Clint Eastwood (1988) Doris Day (1989)
1990s	Audrey Hepburn (1990) Jack Lemmon (1991) Robert Mitchum (1992) Lauren Bacall (1993) Robert Redford (1994) Sophia Loren (1995) Sean Connery (1996) Dustin Hoffman (1997) Shirley MacLaine (1998) Jack Nicholson (1999)
2000s	Barbra Streisand (2000) Al Pacino (2001) Harrison Ford (2002) Gene Hackman (2003) Michael Douglas (2004) Robin Williams (2005) Anthony Hopkins (2006) Warren Beatty (2007) Steven Spielberg (2009)
2010s	Martin Scorsese (2010) Robert De Niro (2011) Morgan Freeman (2012) Jodie Foster (2013) Woody Allen (2014) George Clooney (2015) Denzel Washington (2016) Meryl Streep (2017) Oprah Winfrey (2018) Jeff Bridges (2019)
2020s	Tom Hanks (2020) Jane Fonda (2021) Sense premi (2022)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)