Vés al contingut

Escorpí de mar d'espines llargues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscorpí de mar d'espines llargues
Taurulus bubalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198741 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCottidae
GènereTaurulus
EspècieTaurulus bubalis Modifica el valor a Wikidata
Euphrasén, 1786
Nomenclatura
Sinònims
  • Acanthocottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Aspicottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Ceratocottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Cottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Cottus maculatus (Fischer, 1885)
  • Enophrys bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Myoxocephalus bubalis (Euphrasen, 1786)[1]

L'escorpí de mar d'espines llargues (Taurulus bubalis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids i l'única del gènere Taurulus.[2]

Descripció

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Menja Mysidacea, amfípodes, decàpodes, poliquets, mol·luscs, ofiuroïdeus i peixos.[3][5]

Depredadors

[modifica]

A Escòcia és depredat pel dofí mular (Tursiops truncatus).[6][7]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal, no migratori i de clima temperat (72°N-35°N, 24°W-33°E) que viu entre 0-200 m de fondària.[3][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia, les illes Shetland i Múrmansk fins a Portugal), la mar Bàltica i la Mediterrània.[3][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29]

Costums

[modifica]

És capaç de respirar aire quan és fora de l'aigua.[30]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  5. ↑ Western, J.R.H., 1971. Feeding and digestion in two cottid fishes, the freshwater Cottus gobio L. and the marine Enophrys bubalis (Euphrasen). J. Fish Biol. 3:225-246.
  6. ↑ FishBase (anglès)
  7. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  8. ↑ Parin, N.V., V.V. Fedorov i B.A. Sheiko, 2002. An annotated catalogue of fish-like vertebrates and fishes of the seas of Russia and adjacent countries: Part 2. Order Scorpaeniformes. J. Ichthyol. 42(Suppl.1):S60-S135.
  9. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  10. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  11. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  12. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  13. ↑ Fedorov, V.V., 1986. Cottidae. p. 1243-1260. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  14. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  15. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  16. ↑ Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  17. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  18. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  19. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres (Regne Unit). 244 p.
  20. ↑ Neyelov, A.V., 1979. Cottidae. p. 593-602. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  21. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  22. ↑ Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  23. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  24. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  25. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  26. ↑ Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  27. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  28. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  29. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  30. ↑ Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Denton, E.J. i F.J. Warren, 1956. Visual pigments of deep-sea fish. Nature 4541:1059.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gibson, R.N., 1999. Movement and homing in intertidal fishes. P. 97-125. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  • Hughes, G.M., 1966. The dimensions of fish gills in relation to their function. J. Exp. Biol. 45:177-195.
  • Lamp, F., 1965. Beiträge zur Bestandskunde und Fortpflanzungsbiologie der Seeskorpione, Myoxocephalus scorpius (Linnaeus, 1758) und Taurulus bubalis (Euphrasen, 1786) in der Kieler Förde. Kiel University. 140 p.
  • Möller, H. i K. Anders, [1986]. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorpí de mar d'espines llargues
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escorpí_de_mar_d%27espines_llargues&oldid=33979736»