Vés al contingut

Estació del Prat de Llobregat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióEl Prat de Llobregat
El Prat Estació
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaPassatge de l'Estació
Municipiel Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Aparcament Servei d'autobús urbà Estació d'autobús
Propers trens71707 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies4 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes2 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1881 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers1.420.000 (Rodalies)
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Metro obres
Alta Velocitatobres
Enllaços
Bus TMB21
Autobús urbàPR1 PR2 PR3 PR4
InterurbansL10 L78
Map
 41° 18′ N, 2° 06′ E / 41.3°N,2.1°E / 41.3; 2.1
Epònimel Prat de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
Construcció1881 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Andana de l'estació de Rodalies

El Prat de Llobregat o El Prat Estació, també conegut als projectes constructius com a Centre Intermodal del Baix Llobregat, és una intercanviador de ferrocarril, i futur centre intermodal, que se situa a la població del Prat de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat.

Actualment consta de l'estació de Rodalies de Barcelona-Vilanova-Valls per on circulen trens de les línies R2, R2 Nord i R2 Sud, operades per Renfe Operadora. Pel que fa al metro de Barcelona hi té parada la línia 9 Sud.[1]

Es convertirà en el principal nus de comunicacions del Baix Llobregat, ja que serà un centre intermodal de ferrocarril de serveis de rodalia, alta velocitat i metro, i també autobús.[2] L'11 de maig del 2010, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya va licitar la construcció del Centre Intermodal del Baix Llobregat, edifici en el que es podrà intercanviar entre els diferents serveis.

L'estació d'ADIF va registrar l'entrada de 1.420.000 passatgers l'any 2016.[3]

Serveis ferroviaris

[modifica]
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Castelldefels Viladecans Bellvitge Granollers Centre
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú		 Estació de França
Aeroport Sant Celoni
Maçanet-Massanes
Metro de Barcelona
Aeroport T1 Cèntric Les Moreres Zona Universitària
Projectat
terminal Hospital de Bellvitge Fondo
Aeroport T1 Cèntric La Ribera Badalona Pompeu Fabra
Can Zam
Font recorregut: PDI 2009-2018.[4]

Aquest recorregut de la R2 és provisional fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Història

[modifica]

Consta que al segle xx es van fer obres a la línia per duplicar les vies.[5][6] L'antiga estació va entrar en servei l'any 1881 quan es va obrir el tram entre les Hortes de Sant Beltran al costat de les Drassanes de Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Posteriorment l'any 1887 amb la unificació de la línia amb la línia de Vilafranca, els trens van deixar de passar per la carretera del Morrot, per passar per l'actual traçat per Bellvitge.

L'estació de ferrocarril de la línia de Vilanova es va soterrar, acabant les obres l'any 2007, amb la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera Francesa.[7] La línia 9 de metro es posà en funcionament el 12 de febrer de 2016[8][9] tot i que la previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007.[10]

Línia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El DPTOP licita les obres de construcció del Centre Intermodal del Baix Llobregat». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2017. [Consulta: 11 agost 2010].
  2. ↑ «Soterrament del Prat». Adif. [Consulta: 11 agost 2010].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  4. ↑ «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
  5. ↑ «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  6. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  7. ↑ «Vilanova fa un pas més per soterrar les vies del tren». Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2010. [Consulta: 11 agost 2010].
  8. ↑ «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 03-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-01-20. [Consulta: 3 juny 2011].
  9. ↑ «Compte enrere per a la inauguració del metro a l'aeroport del Prat». [Consulta: 14 gener 2016].
  10. ↑ Borrell, Anna «Metro. Línia 9». Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 230 [Consulta: 3 juny 2011].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació del Prat de Llobregat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_del_Prat_de_Llobregat&oldid=33610794»