Vés al contingut

Felip II de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Felip II August)
Plantilla:Infotaula personaFelip II de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe II Auguste Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1165 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1223 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Mantes-la-Jolie (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Saint-Denis 
Rei de França
18 setembre 1180 – 14 juliol 1223
← Lluís VII de FrançaLluís VIII de França → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCinquena Croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Rei de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCapet
CònjugeIsabel d'Hainaut
(1180-1190)
Ingeborg de Dinamarca
(1193) (1200-1223)
Agnès de Merània
(1196-1201) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís VIII de França
 () Isabel d'Hainault
Maria de França i de Merània
 () Agnès de Merània
Felip de França i de Merània
 () Agnès de Merània
Pere Charlot
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís VII de França i Adela de Xampanya
GermansMargarida de França i de Castella
Agnès de França i de Xampanya
Adela de França
Alix de França
Maria de França i d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata



Goodreads character: 39015 Find a Grave: 65601035 Modifica el valor a Wikidata
Felip II de França, Felip August

Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Orígens familiars

[modifica]

Fill segon del matrimoni, i l'únic mascle, entre el rei Lluís VII de França i la seva tercera esposa Adela de Xampanya. Era net per línia paterna de Lluís VI de França i Adelaida de Savoia, i per línia materna de Teobald IV de Blois i Matilda de Caríntia.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà el 28 d'abril de 1180 a Bapaume amb Isabel d'Hainaut, filla del comte Balduí V d'Hainaut i la comtessa Margarida de Lorena. D'aquest matrimoni nasqueren:

El 14 d'agost de 1193 es casà amb Ingeborg de Dinamarca, filla de Valdemar I de Dinamarca i Sofia de Minsk. D'aquest matrimoni no tingué fills.

Ingeborg fou repudiada pel rei Felip II el mateix any del matrimoni per posteriorment tornar a acceptar-la el 1200. Mentrestant el rei Felip s'havia casat novament, en terceres núpcies, el 7 de maig de 1196 amb Agnès de Merània. D'aquesta unió nasqueren:

Hereu de la corona

[modifica]
Couronnement de Philippe Auguste (Coronament de Felip August), de Jean Fouquet

El 1179 fou coronat rei de França a la catedral de Reims en vida del seu pare, tal com manava la tradició de la Dinastia Capet.

Fou associat a partir d'aquell moment al govern, tot i que realment només contralà la regió de l'Illa de França. Felip August tenia una única política durant el seu regnat: reforçar el control sobre el territori, i en especial sobre la Dinastia Plantagenet. I és que Enric II d'Anglaterra controlava aleshores no només el regne d'Anglaterra sinó també el comtat d'Anjou així com Normandia, Aquitània i Bretanya.

Va lluitar contra el feudalisme per imposar un regne més centralitzat. Va aconseguir ampliar els seus territoris amb el comtat d'Amiens i Montdidier el 1185.

Problemes matrimonials

[modifica]

Morta Isabel el març de 1190, l'agost de 1193 es casà amb Ingeborg de Dinamarca, filla del rei de Dinamarca. Ben aviat la va repudiar però Ingeborg va refusar aquest tractament per la qual cosa la va manar tancar en un convent. Felipl II apel·là al Papa per una anul·lació del matrimoni adduint la no consumació del matrimoni. Però Ingeborg assegurà que sí que s'havia produït la consumació del matrimoni per la qual cosa el Papa no concedí la dissolució. Tot i aquests fets Felip II es casà de nou el 1196 amb Agnès de Merània amb qui tingué dos fills.

El Papa Innocenci III va declarar invàlid aquest nou casament per la qual cosa Ingeborg era l'esposa legal del rei francès. El Sant Pare ordenà al rei repudiar la seva tercera esposa i tornar amb la segona. Quan Felip August no ho feu, el Papa decidí posar França sota un interdicte el 1199. No fou fins al 7 de desembre de 1200 que s'aixecà l'interdicte pel nou repudiament de Felip August a la seva tercera esposa. Per les pressions del Papa i de Valdemar II de Dinamarca, germà d'Ingeborg, Felip II August finalment tornà a acceptar Ingeborg a la Cort francesa el 1213.

La Tercera Croada i la lluita contra Ricard Cor de Lleó

[modifica]
Felip II i Ricard Cor de Lleó rebent les claus de la ciutat d'Acre

El 1188 se signà el tractat de Gisors.[1] entre Felip II August i Ricard Cor de Lleó gràcies a la demanda del Papat d'unir-se al costat de Frederic I Barbaroja en la Tercera Croada per tal d'alliberar la ciutat de Jerusalem de les mans de Saladí. Els dos reis rivals, però, no pogueren deixar de banda les seves disputes i tingueren greus enfrontaments entre ells, sobretot pel mal caràcter que caracteritzà Ricard al llarg de tota la seva vida. Després de prendre Acre el 1191, Felip August alliberà Palestina mentre Ricard dirigí l'ofensiva vers Jerusalem.

De retorn a França, Felip II va beneficiar-se de l'absència del seu rival per ocupar part dels seus territoris francesos. En el retorn de Ricard cap Anglaterra el duc d'Àustria capturà el rei anglès i el posà sota el confinament de l'emperador Enric VI. Felip August llavors va persuadir l'emperador alemanya per allargar el captiveri i s'alià amb Joan sense Terra, germà de Ricard.

Ricard Cor de Lleó va retornar el 1194 i quatre anys després va expulsar Felip August de les seves terres. Tot i aquest contratemps Felip continuà fomentant les rebel·lions contra Ricard, sobretot a Aquitània, on Ricard va morir al setge de Chalus, Llemosí, el 1199.

Joan sense Terra accedí llavors al tron, un tron completament arruïnat. Felip August aprofità el moment per a confiscar les possessions angleses al continent, ocupant Normandia, Maine, Turena, Poitou i Anjou entre 1204 i 1205. La batalla de Bouvines, lluitada el 27 de juliol de 1214, va dotze anys de guerra i va confirmar la sobirania de la corona francesa sobre les terres normandes de Bretanya i Normandia, i va posar a l'òrbita francesa el comtat de Flandes, i afeblint la posició d'Otó IV, que acabà perdent la corona en mans del seu rival Frederic II.[2]

Regne modern

[modifica]

Felip II August va convertir París en la capital del seu regne i va centralitzar el poder des d'allà. Va fer pavimentar la majoria de carreteres del país; construir el mercat central de Les Halles; va continuar la construcció, iniciada el 1163, de la catedral gòtica de Notre-Dame de París; va manar construir el Palau del Louvre i va promoure els estudis mitjançant la Universitat de París.

Felip II August va morir el 14 de juliol de 1223 a la ciutat de Mantes, prop de París, i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (francès) René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem, V.3, p.9
  2. (anglès) Ralph Henry Carless Davis i Robert Ian Moore, A History of Medieval Europe: From Constantine to Saint Louis, p.338


Precedit per:
Lluís VII
Rei de França
1180-1223
Succeït per:
Lluís VIII
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte