Florian Henckel von Donnersmarck

Florian Henckel von Donnersmarck
Biografia
Naixement	2 maig 1973 (51 anys); Colònia (Alemanya)
Formació	Universitat de Televisió i Cinema de Munic ; Evangelisches Gymnasium zum Grauen Kloster ; Lessing-Gymnasium (en) ; New College ; Escola Europea de Brussel·les I
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, guionista, muntador
Activitat	1996 -
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2006) La vida dels altres ;
Altres
Títol	cap valor
Família	Henckel von Donnersmarck (en)
Cònjuge	Christiane Asschenfeldt
Fills	Lara Cosima Henckel von Donnersmarck, Leo Sylvester Henckel von Donnersmarck, Alexius Jaguar Henckel von Donnersmarck
Pares	Leo-Ferdinand Graf Henckel von Donnersmarck i Anna Maria von Berg
Premis
	(2008) César a la millor pel·lícula estrangera; (2007) Orde del Mèrit de Renània del Nord - Westfàlia; (2006) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra La vida dels altres; (2006) Premi del Cinema Europeu al millor guionista, per l'obra La vida dels altres; Cavaller de les Arts i les Lletres; Orde Bavarès del Mèrit ;
Lloc web	donnersmarck.com

Florian Henckel von Donnersmarck (Colònia, Alemanya, 2 de maig de 1973) és un director i guionista alemany,^[1]

Provinent d'una vella família noble de l'Alta Silèsia, els Henckel von Donnersmarck, té el títol de Graf (equivalent de comte). És més conegut per haver escrit i dirigida el film La vida dels altres, amb al qual va aconseguir un Oscar.

Biografia

Florian Henckel von Donnersmarck va créixer entre Nova York, Berlín, Frankfurt i Brussel·les. Després dels estudis de rus a la Universitat Nacional d'Arquitectura i de l'Enginy civil a Sant Petersburg, estudia ciències polítiques, filosofia i economia al New College de la universitat d'Oxford.

Ajudant de direcció a Un temps per a l'amor (In Love and War) de Richard Attenborough, entra a la prestigiosa Hochschule für Fernsehen und Film München (Escola superior de cinema i de televisió de Múnic), on s'especialitza en direcció. Escriu i posa en escena diversos curts, com Dobermann (1999), Els mites urbans (2001) i El Templer (2002). La vida dels altres (Das Leben der Anderen), que treballa de 2002 a 2006, és el seu primer llargmetratge.

Florian és el fill de Leo-Ferdinand Graf Henckel von Donnersmarck, que havia estat president de la divisió alemanya de l'Orde de Malta, i d'Anna Maria von Berg. Té la nacionalitat alemanya i austríaca, encara que no hi hagi mai viscut a Àustria. És el germà petit del guionista Sebastian Graf Henckel von Donnersmarck. El seu oncle, Gregor Henckel von Donnersmarck, és l'abat de l'abadia de Heiligenkreuz, prop de Viena.

Florian i la seva dona, la jurista Christiane Asschenfeldt, ex-directora de Creative Commons Internacional tenen tres fills: Lara Cosima (nascuda l'any 2003), Leo Sylvester (nascut l'any 2005) i Alexis Lazarus (nascut l'any 2007). Viuen a Los Angeles i a Berlín.

El seu film La vida dels altres li ha suposat nombrosos premis: « millor film » i « millor director » al Premi del film alemany de 2006 ; « film europeu de l'any » i « guionista europeu de l'any » als Premis del cinema europeu de 2006 (l'actor principal del film, Ulrich Mühe, igualment ha estat premiat, com « actor europeu de l'any »); Best Foreign Language Film (« millor film en llengua estrangera ») als premis Los Angeles Film Critics Association de 2006; nominació al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 2007 (el premi va ser concedit a Cartes des d'Iwo Jima de Clint Eastwood); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 2007; BAFTA a la millor pel·lícula de 2008; César a la millor pel·lícula estrangera de 2008.

El seu segon film, The Tourist, que Donnersmarck ha tornat a escriure, ha dirigit i ha acabat en menys d'11 mesos (Charlie Rosa diu que havia volgut una pausa en l'escriptura d'un guió fosc sobre el suïcidi), és un thriller romàntic alegre amb Angelina Jolie i Johnny Depp. Va ser nominat amb tres Premis Globus d'Or: millor comèdia musical o comèdia, Johnny Depp per a un actor de musical o còmic i Angelina Jolie per a una actriu musical o de comèdia,. Igualment ha estat nominada tres vegades als premis Teen Choice (millor film, millor actor, millor actriu), assolint els dos premis d'interpretació, i el premi Redbox Movie per al més lloat drama de 2011.

Florian Henckel von Donnersmarck va ser convidat a incorporar-se a l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques el juny 2007.^[2]

Segons The Hollywood Reporter de finals d'octubre de 2016, realitzarà una sèrie de televisió, adaptació de la sèrie de dibuixos Thorgal de Jean Van Hamme i Grzegorz Rosinski

L'any 2018, el seu film Werk ohne Autor ės seleccionat a la Mostra de Venècia .

Filmografia

Curts

1997: Mitternacht: codirigida amb el seu germà Sebastian Henckel-Donnersmarck: també coguionista, productor, muntador
1998: Das Datum: codirigida amb el seu germà Sebastian Henckel-Donnersmarck: també coguionista, productor, muntador
1999: Dobermann: també guionista, productor, muntador
1999: El Templier (Der Templer): codirigida amb el seu germà Sebastian Henckel-Donnersmarck: també coproductor

Llargmetratges

2006: La vida dels altres (Das Leben der Anderen): també guionista, coproductor
2010: The Tourist: també guionista
2018: Werk ohne Autor

Premis i nominacions

Premis

2000: Universal Studios Germany, Shocking Shorts Premi per a Dobermann: Millor curt
2000: Max Ophüls-Preis per a Dobermann: Millor curt
2006: Premi Los Angeles Film Critics Associació a la millor pel·lícula en llengua estrangera (Best Foreign Language Film) per a La vida dels altres
2006: Premi del cinema europeu per a La vida dels altres: Film europeu de l'any i Guionista europeu de l'any
2006: Premi del cinema alemany (Deutscher Filmpreis) per a La vida dels altres: Millor film i Millor director
2007: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a La vida dels altres
2008: César a la millor pel·lícula estrangera per a La vida dels altres
2008: BAFTA a la millor pel·lícula (Best Film Not in the Anglès Language), per a La vida dels altres
2011: 2 Premis Teen Choice per a The Tourist

Nominacions

2011: 3 nominacions al Premis Teen Choice per a The Tourist
2011: 3 nominacions al Premis Globus d'Or per a The Tourist

Honors i condecoracions

Orde del Mèrit de Baviera
Orde del Mèrit de Rin del Nord-Westfàlia
Cavaller de l'orde de les Arts i de les Cartes
Membre del Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques
2009: Società Dante Alighieri Medalla d'or del Mèrit
L'any 2011, Donnersmark ha estat honrat per la Universitat d'Oxford, sent un dels cent membres més distingits dels últims segles. Altres han estat honrats com Joan Duns Escot, Guillaume de Ockham, Erasmus de Rotterdam, Sant Thomas More, John Locke, Christopher Wren, Adam Smith, Thomas Edward Lawrence, Oscar Wilde, J. R. R. Tolkien i els més antics de la Universitat Rupert Murdoch, Bill Clinton i Stephen Hawking. Per a la coberta del Full de mà de l'any 2011, la Universitat d'Oxford ha nomenat 100 carrers al centre històric de Oxford per a aquests titulats. La carretera superior d'Oxpens ha rebut el nom de Florian Henckel von Donnersmarck.
Donnersmark és membre del Consell Internacional al Museu d'Art Modern de Nova York, l'Orde francès de les Arts i Cartes, i els ordes del mèrit de Rin del Nord-Westfàlia.
L"any 2013, és nomenat Young Global Líder pel Fòrum econòmic mundial.

Influència

La pel·lícula La vida dels altres de Donnersmark ha estat classificada 2a després de La vida és bella de Roberto Benigni, i davant Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain de Jean-Pierre Jeunet a l'enquesta « Europa en llista » en la pregunta millor film europeu de tots els temps.^[3]
El dramaturg alemany René Pollesch ha escrit una obra de teatre sobre Donnersmarck, i la seva motivació per escriure La vida dels altres per a la Volksbühne Berlín.
L'any 2010, en una entrevista amb el diari britànic The Guardian, el realitzador Howard Davies va citar Donnersmarck com l'artista que admirava més.
René Pollesch ha escrit una obra de teatre, L'Affaire Martin !, que se'n reia de Von Donnersmarck. Segons Pollesch, els pares del director, que van assistir a l'espectacle, han anat entre bastidors per dir que no els agradava.^[4]

Després de l'haver conegut al Fòrum econòmic mundial de Davos, Jay Nordlinger, ha escrit per al Nacional Review, una descripció de Donnersmarck com

«

una de les persones més impressionants del planeta

»

^[5] ».

El desembre de 2012, la universitat de Leeds ha organitzat un simposi de dos dies sobre el treball de Donnersmarck al Weetwood Hall, amb documents presentats per onze professors vinguts de tot el món, com David Bathrick de la universitat Cornell, Eric Rentschler de la universitat Harvard i Jaimey Fisher de la UC Davis.^[6] Paul Cooke, de la universitat de Leeds, ha presentat una comunicació titulada Diàleg de Henckel von Donnersmarck amb Hollywood: de la vida dels altres a The Tourist (2010), on ha examinat com a The Tourist, Donnersmarck utilitza el seu

«

punt de vista cultural europeu d'incrementar més que de criticar els valors fonamentals de Hollywood cinema de gènere

»

, tot descrivint el film com un rebuig conscient de tot frenetisme de Hollywood^[7] ». Els documents han estat publicats sota forma de llibre per de Gruyter el juny de 2013. Una conferència donada per Donnersmarck a la universitat de Cambridge, el 10 d'octubre de 2008, i una introducció per Paul Cooke van ser afegides a un primer capítol.

Referències

↑ «Florian Henckel von Donnersmarck | Biography, Movie Highlights and Photos» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2019].
↑ «Latest Academy News» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 10-09-2014.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.goethe.de/ins/be/prj/eli/erg/ges/frindex.htm L'enquête Europe en liste] www.goethe.de
↑ Theater With a Biting View of Society Wall Street Journal]
↑ Davos Journal de Jay Nordlinger National Review
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.leeds.ac.uk/arts/events/event/1035/ Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine.
↑ The Lives of Others" and Contemporary German Film A Companion, Ed. by Cooke, Paul, Publication Date: June 2013, ISBN 978-3-11-026847-8

[1] «Florian Henckel von Donnersmarck | Biography, Movie Highlights and Photos» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2019].

[2] «Latest Academy News» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 10-09-2014.

[3] {[enllaç sense format]} https://www.goethe.de/ins/be/prj/eli/erg/ges/frindex.htm L'enquête Europe en liste] www.goethe.de

[4] Theater With a Biting View of Society Wall Street Journal]

[5] Davos Journal de Jay Nordlinger National Review

[6] {[enllaç sense format]} http://www.leeds.ac.uk/arts/events/event/1035/ Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine.

[:1-7] The Lives of Others" and Contemporary German Film A Companion, Ed. by Cooke, Paul, Publication Date: June 2013, ISBN 978-3-11-026847-8

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio De Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio De Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio De Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Ostře sledované vlaky – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio De Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La vida al davant – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La Diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolja – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive My Car – Ryusuke Hamaguchi 2022: Res de nou a l'oest – Edward Berger 2023: La zona d'interès – Jonathan Glazer