Vés al contingut

Font de Canaletes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Font de Canaletes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
ArtistaPere Falqués i Urpí
Característiques
Materialferro colat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla, a tocar de la plaça Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.38528°N,2.17014°E / 41.38528; 2.17014
Art públic de Barcelona
Identificador1811-1

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Actualment, és un dels símbols de la ciutat. És un punt de trobada de barcelonins i forans i espai de celebració de les victòries esportives dels equips catalans, i esdevé un dels monuments més visitats de Barcelona. Amaga, a més, una història molt lligada amb l'abastament d'aigua de la ciutat vella.

La font actual és de ferro, feta el segle xix i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums. En un angle de la font hi ha una petita font per als gossos.

Aquest model, anomenat font fanal, va ser creat per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1889. El fabricant va ser Fundición Colomer.[1]

Història

[modifica]

Aquesta font dona nom a la part més alta de la Rambla, tocant a la plaça de Catalunya, que es coneix com la Rambla de Canaletes. El nom prové d'una font que existia en el segle xvi en aquella zona, on l'aigua baixava per unes canaletes: d'aquí el nom de Font de Canaletes. Aquestes canaletes anaven a donar a un abeurador.

La font original estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, precedents de la Universitat de Barcelona. En desaparèixer aquest edifici, la font fou traslladada a la Rambla.[2] L'aigua, originàriament, provenia de les mines de Collserola i entrava a la ciutat pel Portal de l'Àngel; des d'allí una canal de ceràmica portava l'aigua per la muralla fins a la part alta de la rambla, on la primera font a rebre l'aigua era aquesta. És per això que, en ser la primera font, prengué fama de tenir l'aigua més fresca.

El tramvia, el quiosc Canaletes i la font a la Rambla, el 1909

Quan es van enderrocar les muralles de Barcelona, s'hi va instal·lar una nova font, l'aigua de la qual provenia de la Mina de Montcada. La font actual data del 1890, quan l'ajuntament aprovà la instal·lació d'una font fanal.[3]

Hi ha una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font; es diu que «qui beu de Canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, i alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa a qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.[4]

Canaletes també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició «culer» per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu que sigui la font de Canaletes el lloc de reunió ve del fet que, als anys 30, per conèixer els resultats dels equips catalans, els aficionats al futbol anaven a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats, que es posaven en una pissarra davant de la font.

Detalls de la font

[modifica]

Rèpliques

[modifica]

A la ciutat de Barcelona hi ha 16 fonts més idèntiques a la de la Rambla. Algunes d'elles eren regal de la ciutat als nous barris que eren agregats a partir dels municipis veïns.[5] Estan situades a: placeta de Sant Miquel, Plaça de Trilla, lateral de la Ronda de Dalt (tocant al Parc de Cervantes), plaça de Santes Creus (Horta), carrer Gran de Sant Andreu (cantonada carrer de Joan Torras), carrer de Sant Adrià (davant del mercat del Bon Pastor), Via Trajana (cantonada carrer de Binèfar), carrer Fluvià (davant de l’ambulatori), plaça del Fènix (La Bordeta), plaça del Sortidor, avinguda del Paral·lel (cantonada Ronda Sant Pau), plaça de Sant Agustí Vell, Portal de l’Angel / Santa Anna, Gran Via (cantonada Rambla Catalunya), Gran Via (cantonada Pau Claris), plaça de la Barceloneta.[1] Dintre de la botiga del Barça a la Rambla hi ha mitja font davant d'un mirall que fa la impressió de ser sencera.[6]

L'Ajuntament de Barcelona també ha obsequiat rèpliques de la font a: Lloret de Mar, el 1968;[7] Calaf,[8] Sant Andreu de la Barca,[9] Còrdova, el 1982:[10] Granada, el 1982.[11] A Salamanca també hi ha una còpia, sense els fanals, a la plaça de Barcelona, des del 2010.[12] La Companyia d'Aigües de Barcelona ha donat còpies de la font a: L'Havana (Cuba), el 2002;[13] Buenos Aires (Argentina), el 1996;[14] Cartagena (Colòmbia), el 1999;[15] Montevideo (Uruguai), el 1999;[16] Santiago de Xile (Xile);[17] León (Mèxic), el 2012.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Font de Canaletes». Amics de la Rambla.
  2. ↑ Artís 1972, p. 32
  3. ↑ Martín 2009, p. 199
  4. ↑ Cesàreo 1986, p. 84
  5. ↑ «Fonts de bronze». Fonts de Barcelona.
  6. ↑ «La fuente de Canaletas en el Barça Store de la Rambla» (en castellà). Colomer, 19-07-2019.
  7. ↑ «Font de Canaletes». Ajuntament de Lloret de Mar.
  8. ↑ «La història de les celebracions del Barça a Canaletes». Betevé, 12-06-2022.
  9. ↑ «Sabeu quantes fonts de Canaletes hi ha a Barcelona?». M'agrada Catalunya, 2020.
  10. ↑ «La fuente de Canaletas de la avenida de Barcelona de Córdoba cumple 35 años» (en castellà). ABC de Sevilla, 22-11-2017.
  11. ↑ «La fuente de Canaletas de Granada» (en castellà). Rincones de Granada.
  12. ↑ «El símbolo de Barcelona que Salamanca ‘copió’, pero que pasa desapercibido» (en castellà). La Gaceta de Salamanca, 11-10-2019.
  13. ↑ «La Habana también tiene su Plaza Cataluña» (en castellà). Cibercuba, 08-10-2019.
  14. ↑ «Típica fuente catalana en Retiro» (en castellà). La Nación, 04-11-1996.
  15. ↑ «Replica de la Fuente de canaletas en Cartagena de Indias» (en castellà). El Rincón colombiano.
  16. ↑ «Resolución N° 2883/99» (en castellà). Intendencia de Montevideo, 29-07-1999.
  17. ↑ «La font de Canaletes». Aigües, 7-2012.
  18. ↑ «La Fuente de Canaletes, en León Guanajuato». Noticias MEXCAT, 08-10-2012.

Bibliografia

[modifica]
  • Artís Tomàs, Andreu-Avel·lí (Sempronio). 100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972. 
  • Cesàreo, Pere. Barcelona art i aigua : Fonts públiques i ornamentals. Barcelona: Aldina, 1986. ISBN 84-86627-001. 
  • Martín Pascual, Manel. Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009. ISBN 978-84-9768-671-6. 
  • Riutort, Josep Maria. Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona. Barcelona: Millà, 1946. 
  • Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelona fuente a fuente. Madrid: Repsol, 1990. ISBN 84-7368-107-X. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de Canaletes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Font_de_Canaletes&oldid=34006817»