Parc de L'Espanya Industrial
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | L'Espanya Industrial | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants (Barcelonès) | |||
| Localització | Muntadas, 1-27 / Rector Triadó, 75-79 / Watt, 24-34 / Premià, 46 bis | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46111 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1788 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Porta d'accés al recinte de l'Espanya Industrial | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1789 | |||
|
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tors de noia | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1792 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Tors de noia | ||||
| Identificador | 3084-1 | |||
|
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Els bous de l'abundància | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1794 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Els bous de l'abundància | ||||
| Identificador | 3085-1 | |||
.jpg)
El parc de L'Espanya Industrial està situat al barri de Sants de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants,[1][2] i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[3] Ocupa una part del solar de la fàbrica que li dona nom, on es conserven les antigues escoles (que actualment acullen l'Escola Bressol Municipal Pau)[4] i la Casa del Mig, on hi ha equipaments municipals. Al carrer del Rector Triadó, ja fora del parc, hi ha un altre edifici, que actualment acull el Centre Cívic Casinet d'Hostafrancs.[5]
Història
[modifica]
.jpg)
_04.jpg)
El 1842, els germans Joan, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, sota la raó social de Muntadas Germans,[6] adquiriren en emfiteusi un terrreny a l'indret conegut com a Magòria o l'Olivera Rodona,[7] al límit entre els municipis de Sants i Barcelona (barri d'Hostafrancs).[8]
El 1847, constituïren a Madrid (on tenien un magatzem) la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil,[9] i adquiriren més terrenys a Sants,[10] on iniciaren la construcció d'una gran fàbrica,[11] anomenada el Vapor Nou per contraposició al Vapor Vell.[12] Projectada per l'arquitecte Joan Vila i Geliu, va ser edificada en només dos anys, i l'any 1860, funcionava a ple rendiment, amb 7 màquines de vapor i un total de 600 CV de potència.[12] Va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877).[13]
Els Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870.[14] La seva casa era dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.[14] A més de les instal·lacions industrials, comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives. El 1880, amb uns 2500 treballadors, executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats finals.
L'1 d'agost de 1934 es creà la Secció Esportiva L'Espanya Industrial, un equip de futbol del mateix nom, dut pels treballadors, que figurà habitualment en la segona divisió, i que el 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.[9]
El 1972, l'empresa traslladà la seva producció a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981. L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, la major part del solar (on ja s'havien construït blocs de pisos) es destinà a un gran parc, dissenyat pels arquitectes Luis Peña Gantxegi, Antón Pagola i Montserrat Ruiz.[2]
El 1991, s'hi inaugurà al costat del parc el Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, que va acollir les proves d'halterofília dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992.[15]
Descripció
[modifica]El parc es troba en una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert per fileres de graons. La gran extensió de gespa queda travessada per camins de pedra i acaba amb un petit bosc de plàtans. Hi destaquen les nou torres-far, dissenyades per Gantxegi. Per un dels costats es pot baixar a les illetes amb banc que s'endinsen al llac de 10.000 m², el segon més gran de la ciutat. Amb la finalització de les obres el 2009, s'hi van instal·lar dispositius de recirculació de l'aigua freàtica que arriba des del parc de Joan Miró.[2]
L'escultura El Drac, obra d'Andrés Nagel, s'aboca al llac amb les ales obertes. Dins de l'aigua hi ha l'escultura Neptú, realitzada per Manuel Fluxà el 1881.[2] En una de les vores de l'estany hi ha l'escultura Venus moderna, realitzada per José Pérez Pérez «Persejo» (1929) amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. D'aquesta època també daten Tors de dona, una còpia en bronze de la peça de pedra d'Enric Casanoves de 1947 i Els bous de l'abundància (1926), obra d'Antoni Alsina. També hi ha dues escultures contemporànies: Landa V (1985) de Pablo Palazuelo i Alto Rhapsody (1985) de l'escultor anglès Anthony Caro.[2]
Galeria
[modifica]-
El Drac, d'Andrés Nagel (1987) -
Neptú, de Manuel Fuxà (1881) -
Venus moderna, de José Pérez Pérez (1929) -
Tors de dona, d'Enric Casanovas (1947) -
Els bous de l'abundància, d'Antoni Alsina (1926) -
Landa V, de Pablo Palazuelo (1985) -
Alto Rhapsody, d'Anthony Caro (1985)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 03-12-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Parc de l'Espanya Industrial». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Parc de l'Espanya Industrial». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Escola Bressol Municipal Pau». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Centre Cívic Casinet d'Hostafrancs». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 308-311v, 04-08-1842.
- ↑ «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
- ↑ 9,0 9,1 «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gutiérrez Medina, 1994, p. 240-243.
- ↑ Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 87, 99.
- ↑ 12,0 12,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
- ↑ 14,0 14,1 Enrech Molina, Carles. Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923). Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 102. ISBN 84-490-2380-7.
- ↑ «Pavelló de l'Espanya Industrial». BarcelonaOlímpica. Arxivat de l'original el 03-08-2021.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 523-530. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «L'Espanya Industrial». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Gutiérrez Medina, María Luisa. "La España Industrial", 1847-1853. Un modelo de innovación tecnológica. Universitat de Barcelona. Departament de Història Contemporània (tesi doctoral), 1994.
Enllaços externs
[modifica]
- «Parc de l'Espanya Industrial». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «L'Espanya Industrial: Portal, Escola i Casa del Mig». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La España Industrial Sociedad Anónima Fabril y Mercantil» (en anglès). G. Koch, 2010.
