Parc de Joan Miró
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Joan Miró i Ferrà | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Tarragona, 74 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 40648 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Dona i ocell | ||||
| Id. IPAC | 38900 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Dona i ocell | ||||
| Identificador | 2035-1 | |||
El Parc de Joan Miró, conegut popularment com a Parc de l'Escorxador, està situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, separat de la plaça d'Espanya per la plaça de toros de les Arenes. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
[modifica]Es va inaugurar el 1982, als terrenys de l'escorxador municipal entre els carrers de Vilamarí, Aragó, Tarragona i Diputació i ocupant un espai equivalent a quatre illes de cases del Pla Cerdà.[1] L'espai s'organitza seguint l'ordre reticular de les plantacions del palmerar i la pineda. S'estructura al voltant d'una esplanada elevada i la resta del parc està a un nivell més baix que el carrer. Posteriorment, també s'hi situaren equipaments del barri com la Biblioteca Joan Miró[1] i una caserna de bombers.
On hi havia l'antic escorxador s'hi situà, sobre un terra de paviment enlairat i rodejat d'una làmina d'aigua, l'escultura Dona i ocell (1983) de Joan Miró, la seva última obra pública de Miró. La peça respon a un projecte més ampli format per tres obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat de Barcelona per mar (paviment del Pla de la Boqueria) per aire (mural de ceràmica per Josep Llorens i Artigas a l'Aeroport) i, en aquest cas, per terra. Fa referència a les formes fàl·liques que el poble romà utilitzava com a símbol de salut i força per als visitants de les ciutats.[1]
Història
[modifica]Es va inaugurar el 1982, i fou dissenyat per l'equip d'arquitectes format per Antoni Solanas, Beth Galí, Màrius Quintana i Andreu Arriola, que va guanyar el concurs públic d'idees amb el projecte que anomenaren Dafnis i Cloe.[1] Més endavant, durant les Festes de la Mercè del 1990, es va inaugurar la Biblioteca Joan Miró, equipament amb el que se'n donava per acabada la urbanització.[2]
L'octubre del 2017, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que se'n reformaria una part per a convertir-la en una àgora o espai de reunions cíviques. S'habilitarien espais de descans amb gespa, una font seca i una pèrgola per desenvolupar activitats protegides pel sol, i es previa que les obres comencessin durant el primer trimestre del 2018.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Parc de Joan Miró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Dona-bolet amb barret de lluna, coneguda popularment com el Condó». Catàleg d'Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Partal, Txell «S'urbanitzarà una nova plaça sobre el futur centre de neteja al Parc de Joan Miró». Betevé, 22-10-2017.
Enllaços externs
[modifica]
- «Parc de l'Escorxador (Parc Joan Miró)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Biblioteca Joan Miró». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
