Vés al contingut

Gro Harlem Brundtland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGro Harlem Brundtland
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Gro Harlem Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Bærum (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Directora-General de l'Organització Mundial de la Salut
13 maig 1998 – 21 juliol 2003
← Hiroshi Nakajima – Lee Jong-Wook →
Diputada del Parlament de Noruega
1r octubre 1993 – 30 setembre 1997

Circumscripció electoral: Oslo

Primera ministra de Noruega
3 novembre 1990 – 25 octubre 1996
← Jan Peder Syse – Thorbjørn Jagland →
Membre del gabinet: tercer govern de Brundtland
Diputada del Parlament de Noruega
1r octubre 1989 – 30 setembre 1993

Circumscripció electoral: Oslo

Primera ministra de Noruega
9 maig 1986 – 16 octubre 1989
← Kåre Willoch – Jan Peder Syse →
Membre del gabinet: segon govern Brundtland
Diputada del Parlament de Noruega
1r octubre 1985 – 30 setembre 1989

Circumscripció electoral: Oslo

Diputada del Parlament de Noruega
1r octubre 1981 – 30 setembre 1985

Circumscripció electoral: Oslo

Primera ministra de Noruega
4 gener 1981 – 14 octubre 1981
← Odvar Nordli – Kåre Willoch →
Membre del gabinet: primer govern Brundtland
Líder de partit polític Partit Laborista Noruec
1981 – 1992
← Reiulf Steen – Thorbjørn Jagland →
Diputada del Parlament de Noruega
1r octubre 1977 – 30 setembre 1981

Circumscripció electoral: Oslo

Ministra del Clima i del medi ambient
6 setembre 1974 – 8 octubre 1979
← Tor Halvorsen – Rolf Arthur Hansen →
Representant de consell municipal noruec
2 desembre 2024 (risc sanitari)
Circumscripció electoral: Oslo

Dades personals
FormacióHarvard T.H. Chan School of Public Health (1964–1965)
Facultat de Medicina de la Universitat d'Oslo (1960–1965)
Universitat d'Oslo
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Oslo Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, política, diplomàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Noruec Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
17 octubre 2011Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArne Olav Brundtland (1960–2024), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsKnut Brundtland Modifica el valor a Wikidata
PareGudmund Harlem Modifica el valor a Wikidata
GermansHanne Harlem
Lars Harlem Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 2283632 Modifica el valor a Wikidata

Gro Harlem Brundtland (Bærum, Noruega, 1939) és una política noruega, que fou primera ministra de Noruega en diverses ocasions i directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).[1][2]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 20 d'abril de 1939 a la ciutat de Bærum, població situada al comtat d'Akershus i prop de la ciutat d'Oslo. Va estudiar medicina a la Universitat d'Oslo, on es graduà el 1963, i posteriorment amplià els seus estudis realitzant un postgrau a la Universitat Harvard l'any 1965.[3]

Carrera política

[modifica]

Membre del Partit Laborista el 1974 fou nomenada ministra de Medi Ambient, càrrec que ocupà fins al 1979 sota els governs de Trygve Bratteli i Odvar Nordli. El 4 de febrer de 1981 es convertí en la primera dona que ostentà el càrrec de primera ministra al seu propi país, [4] tot i que el seu govern finalitzà el 14 d'octubre d'aquell mateix any.[1][2][5]

Posteriorment, tornà a exercir aquest càrrec en dues ocasions més, entre el 9 de maig de 1986 fins al 16 d'octubre de 1989 i el 3 de novembre de 1990 fins al 25 d'octubre de 1996. El tercer ministeri va ser del 3 de novembre de 1990 al 25 d'octubre de 1996.

Brundtland es va convertir en líder del Partit Laborista el 1981 i va ocupar el càrrec fins que va dimitir el 1992, durant el seu tercer mandat com a primera ministra. El 1996 va renunciar al càrrec i es va retirar completament de la política. El seu successor com a líder del Partit Laborista el 1992 i com a primer ministre el 1996 va ser Thorbjørn Jagland.[1][2]

Política local

[modifica]

Brundtland va tornar a la política quan es va convertir en candidata a l’Ajuntament d'Oslo per a les eleccions locals de 2023. Finalment, va guanyar un escó al consell.[6][7]

Carrera internacional

[modifica]

El 1983, Brundtland va ser convidada pel llavors Secretari General de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar, per establir i presidir la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED), àmpliament coneguda com la Comissió Brundtland.[2]

Durant el seu tercer ministeri, el govern noruec el 1993 va prendre la iniciativa de patrocinar converses de pau secretes entre el govern d'Israel liderat per Yitshaq Rabín –com Brundtland, líder d'un Partit Laborista– i l'OLP liderada per Iàssir Arafat. Això va culminar amb la signatura dels Acords d'Oslo. Durant diversos anys després, Noruega va continuar tenint una implicació destacada en la promoció de la pau israelianopalestina, encara que cada cop més desplaçada pels Estats Units del seu paper de mediador.

Després del final del seu mandat com a primer ministre, Brundtland va ser escollida directora general de l’Organització Mundial de la Salut el maig de 1998, càrrec que desenvolupà fins al 2003.[2] En aquest càrrec, Brundtland va adoptar un enfocament de gran abast a la salut pública, establint una Comissió de Macroeconomia i Salut, presidida per Jeffrey Sachs, i abordant la violència com un problema de salut pública important. Brundtland va liderar el moviment, ara a tot el món, per aconseguir l'abolició del tabaquisme mitjançant l'educació, la persuasió i l'augment dels impostos.[8] Sota el seu lideratge, l'Organització Mundial de la Salut va ser un dels primers grans empresaris a fer de deixar de fumar una condició laboral. Sota el lideratge de Brundtland, l'Organització Mundial de la Salut va ser criticada[9] per l'augment de la influència de les companyies farmacèutiques a l'agència.

Brundtland va ser reconeguda l'any 2003 per Scientific American com el seu líder polític de l'any per coordinar una resposta ràpida a tot el món per frenar els brots de SARS. Brundtland va ser succeïda el 21 de juliol de 2003 per Jong-Wook Lee. El 1994, Brundtland va rebre el premi Carlemany de la ciutat d’Aquisgrà.

El 2004 el diari britànic Financial Times la reconegué com el quart europeu més influent dels últims 25 anys després de Joan Pau II, Mikhaïl Gorbatxov i Margaret Thatcher.

L'any 2006 Brundtland va ser membre del Panell de Persones Eminents que va revisar el treball de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD). El maig de 2007 fou nomenada pel secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon Enviada Especial per a la Cimera del Canvi Climàtic juntament amb l'ex-president de Xile Ricardo Lagos i el ministre d'Afers Estrangers de Corea del Sud Han Seung Soo.[10]

El seu marit, Arne Olav Brundtland ha narrat les activitats polítiques distintives de Brundtland, en els seus dos best-sellers, Casat amb Gro (ISBN 82-516-1647-6) i Encara està casat amb Gro (ISBN 82-05-30726-1).

El 2007, Brundtland treballava per a Pepsi com a consultor.[11]

Brundtland és membre del Consell de Dones Líders Mundials, una xarxa internacional de dones actuals i ex-presidentes i primeres ministres la missió de la qual és mobilitzar l'acció col·lectiva en temes d'importància crítica per a les dones i el desenvolupament equitatiu.[12]

Brundtland també és membre del Club de Madrid, una organització independent d'antics líders d'estats democràtics, que treballa per enfortir la governança i el lideratge democràtics.[13]

Brundtland és membre fundador de The Elders, un grup de líders mundials convocat originalment per Nelson Mandela, Graça Machel i Desmond Tutu per abordar alguns dels problemes més difícils del món. Mandela va anunciar el llançament del grup el 18 de juliol de 2007 a Johannesburg, Sud-àfrica. Brundtland ha estat activa en el treball de The Elders, participant en una àmplia gamma d'iniciatives del grup. Ha viatjat amb delegacions d'Ancians a Xipre, la península de Corea, Etiòpia, l'Índia i l’Orient Mitjà. Brundtland també ha participat en la iniciativa de The Elders sobre el matrimoni infantil, inclosa la fundació de Girls Not Brides: The Global Partnership to End Child Marriage.[14] Va ser batejada vicepresidenta del grup el 2013 i va ser succeïda en aquest paper per Ban Ki-moon i Graça Machel el 2018.[15][16]

Brundtland va assistir a les reunions de Bilderberg el 1982 i el 1983. El seu marit va assistir el 1991.

El 2019, Brundtland va exercir de copresidenta del Consell de Monitorització de la Preparació Mundial de l'OMS.

Intent d'assassinat

[modifica]

Brundtland va escapar per poc de l'assassinat d’Anders Behring Breivik el 22 de juliol de 2011. Havia estat a l'illa d’Utøya hores abans de la matança per donar un discurs al camp de l’AUF; Breivik va declarar que originalment pretenia que Brundtland era l'objectiu principal de l'atac (juntament amb Eskil Pedersen i Jonas Gahr Støre), però s'havia retardat mentre viatjava des d'Oslo.[17][18] Breivik va arribar a Utøya unes dues hores després que Brundtland hagués marxat.

Durant el seu judici el 2012, Breivik va revelar plans detallats d'assassinat de Brundtland.[19] Va dir al tribunal que havia planejat emmanillar-la i després gravar-se llegint un text preparat que detallava els seus "crims", abans de decapitar-la davant la càmera amb una baioneta i penjar el metratge a Internet. Breivik va dir que si bé Brundtland havia estat el seu principal objectiu, també havia planejat massacrar a tots els altres a l'illa.[20]

Vida personal

[modifica]

Es va casar amb Arne Olav Brundtland el 9 de desembre de 1960. Van tenir quatre fills; un és mort. Tenen una casa al sud de França.[21]

Problemes de salut

[modifica]

Brundtland va ser operada de càncer d'úter l'any 2002 a l'Hospital Universitari d'Oslo, Ullevål.[22] El 2008 es va saber que durant el 2007 havia rebut dos tractaments a Ullevål, sufragats amb les despeses públiques noruegues. Com que abans havia notificat a les autoritats noruegues que havia canviat de residència a França, ja no tenia dret a les prestacions de la seguretat social noruega. Després de l'atenció dels mitjans sobre l'assumpte, Brundtland va decidir canviar de residència una vegada més, tornar a Noruega, i també va anunciar que pagaria els tractaments ella mateixa.[23] Brundtland ha afirmat patir una sensibilitat elèctrica que provoca mals de cap quan algú utilitza un telèfon mòbil a prop d'ella.[24]

Premis i reconeixements

[modifica]

Les seves contribucions al desenvolupament i el medi ambient li han portat diferents reconeixements, entre els quals el Premi del Tercer Món (1988), el Premi Indira Gandhi (1988), la Medalla d'Honor Dag Hammarskjöld (1991), el Premi Delphos de la Fundació Onassis (1992).[1]

El 1994 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgrà, per la seva contribució en favor de la unitat europea.[1]

El maig de 2013 fou guardonada amb el Premi Internacional Catalunya «per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans».[25][26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland». Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. Arxivat de l'original el 2020-12-16. [Consulta: febrer 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Helle, Egil. «Gro Harlem Brundtland» (en noruec). Store norske leksikon, actualització 3 novembre 2023. Arxivat de l'original el 2023-11-30. [Consulta: febrer 2024].
  3. ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 105. ISBN 9788489784574. 
  4. ↑ «Norway picks prime minister». The Journal Herald [Dayton, Ohio], 04-02-1981, p. 8. Arxivat 13 de setembre 2023 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Socialist Government Resigns in Norway». The Post [West Palm Beach, Florida], 14-10-1981, p. A13. Arxivat 13 de setembre 2023 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Gro Harlem Brundtland i bystyret?» (en noruec). NRK Oslo og Viken, 16-11-2022. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2023. [Consulta: 1r octubre 2023].
  7. ↑ «Gro Harlem Brundtland seilte inn i Oslo bystyre» (en noruec). NRK Oslo og Viken, 14-09-2023. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2023. [Consulta: 1r octubre 2023].
  8. ↑ Claire Doole «WHO declares war on tobacco firms». BBC news, 21-10-1998 [Consulta: 22 febrer 2013]. Arxivat 22 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ Wilson «New blood-pressure guidelines pay off – for drug companies». The Seattle Times, 26-06-2005 [Consulta: 21 febrer 2017]. Arxivat 25 April 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  10. ↑ Edith M. Lederer, Associated Press «U.N. Envoys Seek Input on Climate Change». Time, 10-05-2007 [Consulta: 23 febrer 2013]. Arxivat 3 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  11. ↑ «Pepsi-Gro slår tilbake: – Latterlig». Verdens Gang, 12-12-2007. Arxivat de l'original el 20 de gener 2008 [Consulta: 23 febrer 2013].
  12. ↑ «Members» (en anglès). Council of Women World Leaders. Arxivat de l'original el 2020-05-12. [Consulta: 19 juny 2020].
  13. ↑ «Brundtland, Gro Harlem». Club de Madrid. Arxivat de l'original el 6 Agost 2017. [Consulta: 23 febrer 2013].
  14. ↑ «Gro Harlem Brundtland». The Elders. Arxivat de l'original el 6 Març 2013. [Consulta: 23 febrer 2013].
  15. ↑ «Kofi Annan appointed Chair of The Elders» (en anglès). theelders.org. Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
  16. ↑ «Mary Robinson appointed new Chair of The Elders» (en anglès). theelders.org. Arxivat de l'original el 2018-08-19. [Consulta: 9 desembre 2021].
  17. ↑ «Norway shooting: killer 'confirms Gro Harlem Brundtland was main target'». The Daily Telegraph, 25-07-2011. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2011 [Consulta: 23 febrer 2013].
  18. ↑ Line Brustad «Breiviks hovedmål: Gro, Jonas og Eskil» (en noruec). Dagbladet, 18-11-2011 [Consulta: 23 febrer 2013]. Arxivat 15 de maig 2013 a Wayback Machine.
  19. ↑ «News blog: Anders Behring Breivik trial, day four – Thursday 19 April». The Guardian, 19-04-2012. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2012 [Consulta: 23 febrer 2013].
  20. ↑ «Breivik trial: Phone delay 'caused more deaths'». , 23-04-2012 [Consulta: 23 febrer 2013]. Arxivat 30 de juliol 2016 a Wayback Machine.
  21. ↑ regjeringen.no. «Gro Harlem Brundtland». Government.no, 31-05-2011. [Consulta: 18 gener 2021].
  22. ↑ Alf Bjarne Johnsen «Betalte operasjon i 2002» (en noruec). Verdens Gang, 10-01-2008. Arxivat de l'original el 5 de març 2012 [Consulta: 10 juny 2024].
  23. ↑ Alf Bjarne Johnsen «Gro flytter hjem» (en noruec). Verdens Gang, 07-01-2008. Arxivat de l'original el 5 de març 2012 [Consulta: 23 febrer 2013].
  24. ↑ Aud Dalsegg «Får hodesmerter av mobilstråling» (en noruec). Dagbladet, 09-03-2002. Arxivat de l'original el 11 de juny 2024 [Consulta: 23 febrer 2013].
  25. ↑ «La nena pakistanesa Malala Yousafzai i l'ex primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, XXV Premi Internacional Catalunya». Ara, 24-05-2013. Arxivat 2013-08-24 a Wayback Machine.
  26. ↑ «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2014. [Consulta: 28 agost 2013].

Bibliografia addicional

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gro_Harlem_Brundtland&oldid=34010472»