Groguet pudent
Tricholoma sulphureum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar trobat a França | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma sulphureum (Bull.) P. Kumm. 1871[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus sulphureus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El groguet pudent[2] (Tricholoma sulphureum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual desprén una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica.[3]
Etimologia
[modifica]Tricholoma sulphureum fou descrit per primera vegada el 1784 pel botànic francès Pierre Bulliard, el qual li va donar el nom d'Agaricus sulphureus, abans d'ésser col·locat en el gènere Tricholoma pel micòleg alemany Paul Kummer l'any 1871. El seu epítet, sulphureum, deriva del llatí i vol dir de sofre.[4]
Descripció
[modifica]És un bolet molt ben caracteritzat pel seu nom popular, ja que presenta una coloració groga i desprèn una olor poc agradable. Té el barret de color groc o groc de sofre, sovint més fosc al centre; és convex quan és jove i més aplanat en envellir, i mesura de 2 a 8 cm de diàmetre. La seua superfície és mat, llisa i seca. Les làmines estan força espaiades, són gruixudes i acaben tot just en arribar a la cama; presenten el mateix color groc de sofre del barret. La cama, igualment groga, és més o menys cilíndrica, amb la superfície recoberta de fines fibril·les longitudinals. La carn és del mateix color que la resta del bolet, escassa en el barret i de consistència fibrosa a la cama. Desprèn una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica. El sabor de la carn també és desagradable. El color de l'esporada és blanc i no amiloide, com a la resta d'espècies del gènere. Les espores, que es poden observar fent una preparació al microscopi, són força grosses, mesuren 9-12 x 5-7 µm, són llises i no presenten porus germinatiu. No hi ha cistidis.[3][5]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Es pot trobar de manera freqüent en boscos de planifolis, especialment sota faigs (Fagus sylvatica), alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus sp.), encara que també pot aparèixer sota coníferes (pins, avets), sobretot la varietat bufonium. Creix des de l'agost fins al desembre entre els 200 i els 1.800 m d'altitud.[3] És present a Europa (la Gran Bretanya -incloent-hi Escòcia[6] i Irlanda del Nord-,[7] els Països Baixos,[8] França,[7] Itàlia -la Llombardia, Sardenya, els Abruços, la Toscana, la Ligúria i l'Úmbria[9]-, Suïssa,[1] Finlàndia,[10] Astúries,[11] Palència,[12] Granada,[13][14] Catalunya -l'Alt Urgell,[15] la Vall d'Aran,[16] el Massís del Montseny[16] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró[17]- i Menorca[18] ), la Xina[19] i Nord-amèrica.[20][21]
Confusió amb altres espècies
[modifica]El bolet més semblant, i que és considerat com el seu doble, és el groguet o verderol (Tricholoma equestre). El verderol és una espècie comestible, motiu pel qual és força coneguda; se'n diferencia pel fet que desprèn una olor de farina, té les làmines molt més denses i creix en pinedes sorrenques.[22] El groguet pudent es troba sovint en la seua varietat bufonium, que se'n separa per tindre el barret de color de brunenc a brunenc violaci i per fructificar sota coníferes.[3]
Observacions
[modifica]És tòxic en cru perquè conté substàncies hemolítiques (una vegada cuit, és encara incomestible per raó del seu sabor gens agradable).[3] Els símptomes més comuns després de la seua ingestió són vòmits i trastorns gastrointestinals i neurològics.[23][24]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàgs. 175-176.
- ↑ Simpson D. P., 1979. Cassell's Latin Dictionary (5a. ed.). Londres: Cassell Ltd. Pàg. 883. ISBN 0304522570
- ↑ Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
- ↑ Atlas of Living Scotland Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 PESI (anglès)
- ↑ Flora Agaricina Neerlandica (anglès)
- ↑ Funghi in Italia (italià)
- ↑ Finnish Fungi list (anglès)
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ Setas de la Montaña Palentina (castellà)
- ↑ Naturaleza Nazarí (castellà)
- ↑ Moreno, Baldomero i altres, 1996: Setas de Andalucía. Centro Andaluz del Libro S.A. Sevilla.
- ↑ Germain i Otzet, J. (ed.), 2004. Els sistemes naturals de la vall d'Alinyà. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Pàgs. 182 i 192. [1]
- ↑ 16,0 16,1 Maire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp. [2]
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Descobreix Menorca (català)
- ↑ Deng H., Yao Y. J., 2005. Revision of three species of Tricholoma reported from China. Mycotaxon 92: 77–84. ISSN 0093-4666.
- ↑ RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Bessette A. E., Bessette A. R., Roody W. C., Trudell S. A., 2012. Tricholomas of North America.
- ↑ Haas H., 1969. The Young Specialist looks at Fungi. Burke. Pàg. 148. ISBN 0222794097
- ↑ Veselský J., Dvorák J., 1981. Über den Verlauf einer Vergiftung durch den Schwefelgelben Ritterling - Tricholoma sulphureum (Bull. ex Fr.) Kumm. Cĕská Mykologie (en alemany) 35: 114–15.
- ↑ Asociación Micológica El Royo (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Blanc, Myriam, 2012. Le petit livre des champignons. Chêne. ISBN 9782812306617.
- Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona.
- Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
- Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
- Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Enllaços externs
[modifica]