Vés al contingut

Constel·lació de la Guineueta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Guineueta (constel·lació))
Infotaula constel·lacióGuineueta 
Nom en llatíVulpecula
AbreviaturaVul
GenitiuVulpeculae
SimbologiaLa Guineu
Ascensió recta20
Declinació+25
Àrea268 graus quadrats
Posició 55
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Vul) (4,44m)
Meteorscap
Limita ambCigne

Lira
Hèrcules
Sageta
Dofí

Pegàs
Visible a latituds entre +90° i −55°.
Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair.

Característiques

[modifica]

No hi ha estrelles més brillants que de quarta magnitud. L'estrella més brillant és α Vulpeculae, una gegant vermella de magnitud 4.44m a una distància de 297 anys llum. En aquesta constel·lació han tingut lloc algunes de les fites clau de l'astronomia. Es tracta d'una estrella doble (separació de 413.7") que pot ser diferenciada amb binoculars.

El 1967, Antony Hewish i Jocelyn Bell van descobrir el primer púlsar, PSR B1919+21, en aquesta petita constel·lació, i juntament amb el seu supervisor Ph.D. Antony Hewish, van considerar seriosament la possibilitat que fos un senyal procedent de vida extraterrestre.[1] També PSR B1937+21, el primer púlsar de mil·lisegons descobert (el 1982),[2] es localitza a només uns pocs graus de PSR B1919+21.

α Vulpeculae, que rep el nom de Anser,[3] és l'única estrella amb denominació de Bayer a la constel·lació. És una gegant vermella de tipus espectral M0.5IIIb[4] amb una temperatura efectiva de 3.863 K[5] i una lluminositat 555 vegades més gran que la del Sol.[6] Es troba a 291 anys llum de la Terra.

23 Vulpeculae i 31 Vulpeculae, segona i quarta estrelles més brillants, són gegants groc-taronges de tipus espectral K3III i G7III[7] respectivament. La primera és 375 vegades més lluminosa que el Sol i la segona 54 vegades més. Aquesta última és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 1860 dies.[8] Una mica més tènue, 30 Vulpeculae és també una gegant taronja de tipus K1III[9] i igualment una binària espectroscòpica, sent el seu període orbital de 2.506 dies.[8]

De magnitud 4,65, NT Vulpeculae és una geganta blanca de tipus A4III[10] i variable Alfa2 Canum Venaticorum. Lleugerament menys brillant, QR Vulpeculae és una estrella de tipus B3V[11] i una variable Gamma Cassiopeiae que presenta fluctuacions de brillantor de 0,2 magnituds.[12] T Vulpeculae, U Vulpeculae i SV Vulpeculae són tres cefeides els períodes dels quals són de 4,4355, 7,9907 i 45,01 dies respectivament; SV Vulpeculae és una estrella molt distant —situada a uns 7.900 anys llum aproximadament— de gran lluminositat, equivalent a 28.000 sols.[13] Z Vulpeculae és una binària eclipsant composta per una estrella blanc-blava de la seqüència principal de tipus B4V i una geganta blanca de tipus A3III; durant l'eclipsi principal, la brillantor de Z Vulpeculae decau 1,65 magnituds, mentre que en el secundari la disminució és de només 0,33 magnituds.[14] Per contra, EP Vulpeculae és una freda estrella de tipus S[15] amb una lluminositat 4.000 vegades més gran que la del Sol.[16] És una variable irregular la brillantor del qual fluctua 3,7 magnituds.[17]

HD 188015 i HD 189733 son dues estrelles en la constel·lació amb sistemes planetaris. El planeta que orbita aquesta última estrella, HD 189773 b, conté quantitats significatives d'aigua a la seva atmosfera, així com oxigen i metà estudiats pel telescopi espacial Spitzer,[18][19] ia la seva superfície hi ha vents de fins a 8.700 km/h, set vegades la velocitat del so; el seu color blau cobalt no prové del reflex de l'aigua com a la Terra, sinó d'una atmosfera boirosa i cremada que conté núvols alts coberts de partícules de silicat.[20] El planeta que gira al voltant d'HD 188015, presumiblement un gegant gasós, ho fa a la zona d'habitabilitat de l'estrella i empra 461,2 dies a completar una òrbita.[21]

Un altre objecte d'interès és Gliese 794, una de les nanes blanques més calentes i joves a menys de 20 pàrsecs del sistema solar. Té una temperatura de 20.700 K i una edat estimada —com a romanent estel·lar— de només 60 milions d'anys.[22] També a Vulpecula es troba GJ 4166, la nana blanca menys massiva del nostre entorn, amb una massa equivalent al 25 % de la massa solar.[23]

Nebulosa planetària Hen 2-437 (Crèdits: ESA/Hubble & NASA)

Entre els objectes de cel profund, destaca la nebulosa planetària M27 o Nebulosa Dumbbell, la primera nebulosa d'aquest tipus que va ser descoberta, sent descrita per Charles Messier en 1764. La seva estrella central, una nana blanca, té un radi estimat igual al 5,5% del radi solar i és la nana blanca més gran que es coneix.[24] D'acord a la paral·laxi mesurada per l'observatori espacial GAIA, M27 es troba a 1.230 anys llum de la Terra.[25] Una altra nebulosa planetària observable a Vulpecula és Hen 2-437, nebulosa bipolar on el material expulsat per l'estel moribund s'ha estès formant dos lòbuls blaus simètrics.[26]

Cúmul obert NGC 6823 envoltat per la nebulosa d'emissió Sharpless 2-86

NGC 6820 és una nebulosa d'emissió que envolta el cúmul obert NGC 6823, format fa uns deu milions d'anys i en el qual destaquen les seves estrelles blaves joves. És a uns 6.000 anys llum de la Terra.[27][28] NGC 6885 és un altre cúmul obert més antic, ja que té una edat aproximada de 125 milions d'anys, situat a 4.700 anys llum.[27]

SNR G057.2+00.8 és una resta de supernova que conté el magnetar SGR J1935+2154, el període de rotació del qual és de 3,24 segons. Descobert el 2014, s'han observat quatre episodis actius des del descobriment fins al 2016.[29]

A Vulpecula també es pot observar la galàxia el·líptica NGC 7052. Amb el telescopi Hubble s'ha descobert un gruixut disc de pols de 3.700 anys llum de diàmetre que pot ser el romanent d'una col·lisió galàctica en el passat.[30]

La part est de Vulpecula està ocupada per la Gran Muralla d'Hèrcules-Corona Boreal. És un filament galàctic amb una longitud de 3.000 megapàrsecs, sent l'estructura més gran de l'univers observable.[31]

Estrelles principals

[modifica]

Objectes notables de cel profund

[modifica]
  • M27 o Nebulosa de l'Halter, de magnitud 7,4, la primera nebulosa planetària descoberta.
  • Asterisme Collinder 399, conegut també per 'El Penjarobes' a causa de la seva forma.

Ambdós poden ser vistos amb binoculars, encara que només a través d'un telescopi apareixen en tota la seva bellesa.

Història

[modifica]
Vulpecula et Anser (Guineu i oca) 1801

Aquesta constel·lació, ideada per Johannes Hevelius en 1690, no es troba associada a cap llegenda interessant ni a cap referència mitològica. Inicialment se la va anomenar Vulpecula Cum Anser, la Guineu amb l'oca, però actualment es coneix simplement com la Guineu (Vulpecula). Hevelius no va imaginar la Guineu i l'Oca com a dues constel·lacions separades, posteriorment les estrelles van ser subdividides en una Oca i una Guineu. L'Oca, es representava a la boca de la guineu, ja no està oficialment en el cel, però encara es conserva en el nom de l'estrella α Vulpeculae: Oca.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de la Guineueta
  1. ↑ S. Jocelyn Bell Burnell. «Little Green Men, White Dwarfs or Pulsars?». Cosmic Search Magazine, 1977.
  2. ↑ Backer, D. C.; Kulkarni, S. R. & Heiles, C. et al. (1982), "A millisecond pulsar", Nature 300 (5893): 615–618, DOI 10.1038/300615a0
  3. ↑ «Naming stars (IAU)». [Consulta: 30 maig 2020].
  4. ↑ Alfa Vulpeculae (SIMBAD)
  5. ↑ «Synthetic RGB photometry of bright stars: definition of the standard photometric system and UCM library of spectrophotometric spectra». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 504, 2,  2021, pàg. 3730-3748.
  6. ↑ «Carbon and Oxygen Isotopic Ratios. II. Semiregular Variable M Giants». The Astrophysical Journal, 886, 2,  2019, pàg. id 117 [Consulta: 24 enero 2023].
  7. ↑ 31 Vul -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  8. ↑ 8,0 8,1 Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424,  2004. pp. 727-732.
  9. ↑ 30 Vul -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  10. ↑ 15 Vul -- Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD)
  11. ↑ HD 192685 -- Be Star (SIMBAD)
  12. ↑ QR Vulpeculae (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  13. ↑ Groenewegen, M. A. T. «The flux-weighted gravity-luminosity relation of Galactic classical Cepheids». Astronomy and Astrophysics, 640, A113,  2020. 9 pp..
  14. ↑ Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2,  2006. pp. 785-789 (Tabla consultada en CDS).
  15. ↑ V* EP Vul -- S Star (SIMBAD)
  16. ↑ Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics, 454, 2,  2006. pp. L103-L106.
  17. ↑ EP Vulpeculae (General Catalogue of Variable Stars)
  18. ↑ Swain, Mark R. «The presence of methane in the atmosphere of an extrasolar planet». Nature, 452, 7185, 2008, pàg. 329–331. 10.1038/nature06823183544772008Natur.452..329S. arXiv.org link
  19. ↑ «Hubble Space Telescope detection of oxygen in the atmosphere of exoplanet HD 189733b». Astronomy and Astrophysics, 553, A52,  2013, pàg. 12 pp. [Consulta: 20 abril 2021].
  20. ↑ «Rains of Terror on Exoplanet HD 189733b», 31-10-2016. [Consulta: 8 maig 2024].
  21. ↑ Marcy, Geoffrey W.; Butler, R. Paul; Vogt, Steven S.; Fischer, Debra A.; Henry, Gregory W.; Laughlin, Greg; Wright, Jason T.; Johnson, John A. «Five New Extrasolar Planets». The Astrophysical Journal, 619, 1,  2005. pp. 570-584.
  22. ↑ Giammichele, N.; Bergeron, P.; Dufour, P. «Know Your Neighborhood: A Detailed Model Atmosphere Analysis of Nearby White Dwarfs». The Astrophysical Journal Supplement, 199, 2,  2012. id. 29.
  23. ↑ «The 25 parsec local white dwarf population». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 462, 3,  2016, pàg. 2295-2318 [Consulta: 19 abril 2021].
  24. ↑ Benedict, G. Fritz «Astrometry with The Hubble Space Telescope: A Parallax of the Central Star of the Planetary Nebula NGC 6853». The Astronomical Journal, 126, 5, 2003, pàg. 2549–2556. 10.1086/3786032003AJ....126.2549B.
  25. ↑ M 27 -- Planetary Nebula (SIMBAD)
  26. ↑ «The icy blue wings of Hen 2-437», 08-02-2016. [Consulta: 20 abril 2021].
  27. ↑ 27,0 27,1 Kharchenko, N. V.; Piskunov, A. E. & Röser, S. et al. (2005), "Astrophysical parameters of Galactic open clusters", Astronomy and Astrophysics 438 (3): 1163–1173, DOI 10.1051/0004-6361:20042523
  28. ↑ «NGC 6823: Cloud Sculpting Star Cluster», 04-10-2004. [Consulta: 20 abril 2021].
  29. ↑ «Burst Properties of the Most Recurring Transient Magnetar SGR J1935+2154». The Astrophysical Journal, 893, 2,  2020, pàg. 17 pp.. 156 [Consulta: 4 novembre 2021].
  30. ↑ «Dust Disk around a Massive Black Hole», 18-06-1998. [Consulta: 20 abril 2021].
  31. ↑ «What Is The Biggest Thing In The Universe?», 15-05-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_de_la_Guineueta&oldid=34570248»