Hidronovačekita
 Hidronovačekita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O |
| Epònim | Radim Nováček |
| Localitat tipus | Filó Walpurgis Flacher, Weißer Hirsch (Pou 3), Neustädtel, Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
| Dana | 40.2a.10.1 |
| Heys | 20.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,1594Å; b = 7,161Å; c = 11,3146Å; α = 81,391°; β = 81,177°; γ = 88,884° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groc clar |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc, groc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,620 a 1,641 nε = 1,620 a 1,625 |
| Birefringència | δ = 0,000 a 0,016 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p. |
| Símbol | Hnvč |
| Referències | [1] |
La hidronovačekita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Radim Nováček (Ústí Nad Orlicí, Àustria-Hongria, 21 de març de 1905 – Mauthausen, Àustria, 12 de febrer de 1942), mineralogista i químic analític de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca).
El nom original era simplement novacekita. Més tard es van afegir els números romans per indicar les etapes d'hidratació/deshidratació, passant a anomenar-se novacekita-I, i el 2008 es van afegir les marques diacrítiques el (en anglès, nováčekite-I). Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava d'aquesta manera, novačekita-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques
[modifica]La hidronovačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. La hidronovačekita és molt inestable en condicions ambientals i es deshidrata ràpidament a novačekita, i en part també a metanovačekita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al filó Walpurgis Flacher de la mina Weißer Hirsch, a Neustädtel, dins el Districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Anglaterra, la República Txeca, el Marroc, Sud-àfrica, Brasil, Mèxic, l'Uzbekistan i els Estats Units.
Referències
[modifica]
- ↑ «Nováčekite-I» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].