Hidroxilclinohumita

Hidroxilclinohumita
Fórmula química	Mg9(SiO₄)₄(OH)₂
Epònim	clinohumita i grup hidroxi
Localitat tipus	Zelentsovskaya Pit, Dipòsit de ferro, titani i vanadi de Kusinsk, Zlatoust, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.55
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,6894Å; b = 4,748Å; c = 10,273Å; β = 100,72°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar a taronja-groc, gairebé incolor
Duresa	6,5
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,631 nβ = 1,641 nγ = 1,664
Birefringència	δ = 0,033
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 68°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-065
Símbol	Hchu
Referències

La hidroxilclinohumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la humita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química i estructura cristal·lina, sent el membre dominant amb hidroxil i monoclínic del grup, i per la seva relació amb la humita.

Característiques

La hidroxilclinohumita és un silicat de fórmula química Mg₉(SiO₄)₄(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroxilclinohumita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al pou Zelentsovskaya del dipòsit de ferro, titani i vanadi de Kusinsk, a Zlatoust, a l'óblast de Txeliàbinsk (Districte Federal dels Urals, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de Rússia, Itàlia, la República Txeca i l'Afganistan.