Vés al contingut

Reinhardbraunsita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralReinhardbraunsita

Reinhardbraunsita de color rosa clar encastada en una matriu. Pedrera Caspar. Mida de la imatge = 6 mm
Fórmula químicaCa₅(SiO₄)₂(OH)₂
EpònimReinhard Brauns Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.45
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.45 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.3.2b.3
Heys14.2.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 11,45Å; b = 5,05Å; c = 8,84Å; β = 108,91°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorrosa clar
MaclesIndividuals i múltiples en {001}, només s'observen en diminuts grans recristal·litzats
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Diafanitattranslúcida
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,606 nβ = 1,617 nγ = 1,620
Birefringènciaδ = 0,014
Angle 2Vmesurat: 44° to 50°, calculat: 54°
Dispersió òpticar < v
Impureses comunesH, F
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-032
Any d'aprovació1980
SímbolRbn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La reinhardbraunsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chegemita. Va ser descoberta l'any 1980 a la pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Renània-Palatinat, a Alemanya i el seu nom fa honor a l'alemany Reinhard Brauns (1867 - 1937) professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Bonn.

Característiques

[modifica]

La reinhardbraunsita és un nesosilicat de fórmula química Ca₅(SiO₄)₂(OH)₂.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic en grans anhèdrics o subhèdrics, de fins a 3 mm.[2] És de color rosa clar i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la reinhardbraunsita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La reinhardbraunsita es troba en contacte amb xenolits metamorfosats i metasomatitzats rics en calci en escòria.[2]

Ha estat trobada a la pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Renània-Palatinat, a Alemanya; a Negev, Israel; a Oslavany, Moràvia del Sud, Moràvia, a la República Txeca; a Racoş, Brașov, a Romania; a la vall Baksan, Kabardino-Balkària, Caucas Nord, a Rússia i a Fort Portal, Kabarole, Uganda.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: el·lestadita, cuspidina, gehlenita, brownmil·lerita, mayenita i periclasa.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Reinhardbraunsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Reinhardbraunsita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 octubre 2016].
  3. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 24 octubre 2016].