Leucofenicita

Leucofenicita
Leucofenicita de la mina Wessels a Kuruman, Sud-àfrica
Fórmula química	Mn₇2+(SiO₄)₃(OH)₂
Epònim	paleness (en) i red purple (en)
Localitat tipus	Mina Franklin, Districte miner de Franklin, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Dana	52.3.2c.2
Heys	14.17.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,842Å; b = 4,826Å; c = 11,324Å; β = 103,93°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	rosa, violeta-vermell, vermell marronós a marró
Exfoliació	imperfecte/regular en {001}, no és òbvia
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	de rosa molt clara a blanca
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,848 g/cm³ (mesurada); 4,01 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,751 nβ = 1,771 nγ = 1,782
Birefringència	δ = 0,031
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 74°
Dispersió òptica	r>v, feble
Fluorescència	No fluorescent sota la llum ultraviolada
Impureses comunes	Fe, Mg, Zn, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1899
Símbol	Lpo
Referències

La leucofenicita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser identificada per primera com a mineral l'any 1899 per C. H. Warren i Samuel Lewis Penfield a partir d'una mostra trobada anteriorment per J. J. McGovern a la mina Franklin de Nova Jersey, als Estats Units. El seu nom prové del grec λευκοσ, leukos, que significa pàl·lid, i φοινιζ, foinis, que vol dir vermell porpra, en al·lusió al seu color.

Característiques

La leucofenicita és un nesosilicat de fórmula química Mn₇²⁺(SiO₄)₃(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic, els cristalls es formen rarament i són típicament esvelts, prismàtics, allargats i estriats. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leucofenicita pertany a «9.AF - amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

A més dels elements de la seva fórmula i pot contenir impureses de: calci, ferro, magnesi, potassi, sodi i zinc.

Formació i jaciments

La leucofenicita es forma a baixa pressió, en ambients hidrotermals o en zones de contacte en vetes i skarns en el cos de menes de Zn-Mn.

Ha estat trobada a Breuil-Cervinia, vall d'Aosta, Itàlia; mina Yaei, Shiga, Honshu, Japó; mina Kombat, Grootfontein, Otjozondjupa, Namíbia; Răzoare, Comtat de Maramureș, Romania; mina N'Chwaning II, Kuruman, i mina Wesells, Hotazel, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i mina Harstigen, Värmland, Suècia.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: barita, barisilita, calcita, coure natiu, franklinita, granat, glaucocroïta, hausmannita, jerrygibbsita, manganosita, pirocroïta, rodocrosita, sonolita, spessartina, sussexita, tefroïta, vesuvianita, wil·lemita, i zincita.