Huizingita-(Al)

Huizingita-(Al)
Fórmula química	[(NH₄)9(SO₄)₂][(Al,Fe3+)₃(OH)₂(H₂O)₄(SO₄)₆]
Epònim	Marie E. Huizing, parella i Terry E. Huizing (en)
Localitat tipus	riu Huron, comtat de Huron, Ohio, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DF.52
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,7093(3) Å; b = 10,4341(3) Å; c = 10,7027(8) Å; α = 77,231(5)°; β = 74,860(5)°; γ = 66,104(5)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc verdós clar
Macles	no observades
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,026 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,543(1) nβ = 1,545(1) nγ = 1,563(1)
Birefringència	δ = 0,020
Angle 2V	mesurat: 40° (3), calculat: 37°
Dispersió òptica	forta (r > v)
Impureses comunes	Fe(III)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2015-014
Any d'aprovació	2015
Símbol	Hui-Al
Referències

La huizingita-(Al) és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de Terry E. Huizing (nascut el 1938), conservador adjunt de mineralogia del Cincinnati Museum Center, i de Marie E. Huizing (nascuda el 1939), editora de Rocks & Minerals des de 1978.

Característiques

La huizingita-(Al) és un sulfat* de fórmula química [(NH₄)₉(SO₄)₂][(Al,Fe³⁺)₃(OH)₂(H₂O)₄(SO₄)₆]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la huizingita-(Al) pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 65576.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al riu Huron, dins el comtat de Huron, a Ohio (Estats Units). També ha estat descrita a la fumarola Bocca Grande, a la Solfatara di Pozzuoli (Campània, Itàlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.