I Premis de la Crítica de les Arts Escèniques
Aparença
Tipus | cerimònia de premi Premis de la Crítica de les Arts Escèniques | ||
---|---|---|---|
La primera edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a la temporada 1988-1989. El lliurament dels premis va tenir lloc al restaurant Bel Air de Barcelona, el 30 d'octubre de 1989.[1][2]
I Premis de la Crítica de Teatre
[modifica]Categoria | Persona | Obra | Autoria | Direcció | Teatre |
---|---|---|---|---|---|
Millor espectacle | - | Cómeme el coco, negro | La Cubana | Jordi Milán | Mercat de les Flors[3] |
Millor especatcle internacional | - | Sis personatges en cerca d'autor | Luigi Pirandello i Escola d'Art Dramàtic de Moscou | Anatoli Vassiliev | Mercat de les Flors[4] |
Millor interpretació | Franco Di Francescantonio[5] | Lettera al padre | Franz Kafka | Massimo Masini[6] | Teixidors-Teatreneu[7] |
Premi Revelació
(ex aequo) |
Laura Conejero | Elsa Schneider | Sergi Belbel i CDGC[8] | Ramón Simó[8] | Teatre Romea |
Ester Formosa | La Canyí | - | - | - | |
Premi a l'edició | Vueltas al tiempo, d'Arthur Miller (Tusquets Editores)[2] | ||||
Premi Extraordinari | Josep Maria Benet i Jornet, pels seus 25 anys de trajectòria com a autor teatral.[9] | ||||
Mencions especials |
| ||||
Jurat | |||||
El jurat de la primera edició va estar compost per Joan Anton Benach i Àlex Broch de La Vanguardia, Francesc Burguet i Ardiaca i Joan de Sagarra d'El País, Marcos Ordóñez i Pere Puértolas de l'ABC, Gonzalo Pérez de Olaguer d'El Periódico, Joan Casas del Diari de Barcelona, Toni Moreno de Catalunya Ràdio, Maria José Ragué d'El Independiente i Joaquim Vilà i Folch de l'Avui.[9] |
Referències
[modifica]- ↑ «La Cubana, premio de la crítica teatral, página 53 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 31-10-1989. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «La companyia La Cubana rep el premi de la Crítica Teatral de Barcelona». Avui, 31-10-1989. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Cómeme el Coco, Negro | La Cubana». [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Cartell de 6 personatges en busca d'autor». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 1989. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Franco Di Francescantonio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Cartell de Lettera al padre». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Fotografia d'escena de Lettera al padre». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 28-09-1988. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ 8,0 8,1 «Programa d'Elsa Schneider». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 1989. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ 9,0 9,1 «Premi Extraordinari de la Crítica Teatral de Barcelona de Josep M. Benet i Jornet». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre, 1989. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «"La força del costum", el primer Bernhard en catalán se estrena hoy en Teixidors-Teatreneu, página 47 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 25-05-1989. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Juanjo Puigcorbé es prepara per ser Don Quijote en una sèrie». Avui, 18-06-1989. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Programa de Les noces de Fígaro». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 07-02-1989. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Petit Comité presenta su montaje "Objeto de mi vida", página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 04-03-1989. [Consulta: 21 juny 2020].