Jaume Massó i Torrents
Retrat, obra de Ramon Casas | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 novembre 1863 Barcelona |
Mort | 11 setembre 1943 (79 anys) Barcelona |
Es coneix per | fundador i director de la revista L'Avenç President de l'Ateneu Barcelonès |
Activitat | |
Ocupació | editor, escriptor |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Fills | Josep Massó i Ventós |
Parents | Palmira Ventós i Cullell, cunyada |
Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943)[1] fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.
L'obra editorial
[modifica]La revista L'Avenç tingué dues etapes: L'Avens (1881 -1884)[2] i L'Avenç (1889-1893). Aquesta revista fou precursora del moviment modernista i introduí autors europeus com Baudelaire, Ibsen, Maeterlinck o Nietzsche. A través d'aquesta revista es canalitzà la renovació de la campanya de normalització lingüística impulsada per Pompeu Fabra i Joaquim Casas, que fou la base de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans de 1913.
Massó, juntament amb Joaquim Casas i Carbó, l’any 1891 va crear la tipografia de L’Avenç, que fou un referent ideològic i cultural pel país. Edità obres com: el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, la traducció catalana d'El Decameron segons l'únic manuscrit conegut, les edicions gòtiques del Tirant i moltes altres obres d'autors com Mañé i Flaquer, Enric Morera, Ignasi Iglésias, Cels Gomis, Eduard Fontserè, J. A. Brutails, Frederic Mistral entre d'altres. D'aquesta empresa sorgiren revistes destinades al gran públic com Catalonia (1898, 1899-1900), col·leccions com la Biblioteca Popular de l'Avenç (1903-1915) o col·leccions erudites com la Biblioteca Hispánica (1900-1910). L'empresa tipogràfica de Massó i Casas, però, fou molt deficitària i afectà profundament l'economia de Massó i Torrens, fins al punt que l’any 1915 van haver de tancar. Els materials de l'empresa els adquirí la Diputació i van ser destinats a la impremta de la Casa de la Caritat.
Massó dedicà un gran esforç a promoure la recerca de la història i la literatura catalana i fou un dels grans impulsors dels estudis de la bibliografia catalana. Algunes de les seves obres més rellevants foren: Bibliografia dels antics poetes catalans (1914) i La Cançó provençal en la literatura catalana(1923).
Dirigí la Revista de Bibliografia Catalana (1901-07) i fou gran amic i col·lega de Foulché-Delbosch com demostra l’article que li dedicà en el volum d'homenatge publicat a la seva mort a la Revue Hispanique(LXXXI). Fou un gran investigador dels manuscrits catalans i elaborà catàlegs com: Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid (1896), Manuscrits de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès (1901) i el ja esmentat Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.
A més del seu treball d'investigació! Massó va realitzar algunes obres de creació literària.
Fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, inspector de la Biblioteca de Catalunya (1907-1914) i professor de l'Escola de Bibliotecàries (1917-1939). La tasca duta a terme per Massó i Torrents durant els primers anys de creació de la Biblioteca de Catalunya fou essencial. El seu pensament queda reflectit en el text del discurs de l'acte inaugural de la Biblioteca de Catalunya, celebrat el 28 de maig de 1914, publicat a la Veu de Catalunya l'endemà i al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. L'any 1929 viatjà a la Biblioteca Nacional de París per veure com tenien organitzada la secció d'estampes per introduir millores en la Secció d'Estampes i Mapes de la Biblioteca de Catalunya, de la qual fou director entre 1934 i 1943.
Fou membre fundador del Centre Excursionista de Catalunya del qual fou elegit president el 1915 i l'any 1927 de l'Ateneu Barcelonès.
Col·laborà en diverses publicacions i fou autor d'un gran nombre d'estudis erudits, principalment d'història literària i bibliografia.
La Biblioteca de Catalunya conserva el seu fons[3] i la seva correspondència.[4]
Obres de creació
[modifica]- Llibre del cor (1888)
- Croquis pirinencs (1896)
- Natura (1898) («exemplar digitalitzat».)
- Desil·lusió (1904)
- Cinquanta anys de vida literària (1934)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 141. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «fons». Arxivat de l'original el 2019-12-17. [Consulta: 11 octubre 2013].
- ↑ «correspondència». Arxivat de l'original el 2019-12-17. [Consulta: 11 octubre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Balcells, Albert. Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943 : de L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2013.
- Estivill i Rius, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992.
- Fontanals, Reis; Losantos, Marga. Biblioteca de Catalunya, cent anys. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007
- Fontanals, Reis. "La fundació d'una biblioteca nacional. La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1923". A: BID: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 23 (des. 2009).
- Jaume Massó i Torrents : exposició commemorativa 17 d'octubre al 5 de novembre de 1994. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5
- Simó, Meritxell. Jaume Massó i Torrents: La cançó provençal en la literatura catalana cent anys després, Firenze, Sismel - Edizioni del Galluzzo, 2013 (Società internazionale per lo studio del Medioevo latino)
- Vallès, Edmon (1977). La cultura contemporània a Catalunya (Primera edició, pàg.168). Barcelona: Edició a càrrec de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, sobre textos i material gràfic cedits per Edicions 62 s\a.
Precedit per: Eduard Llanas i Jubero |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VI electe |
Succeït per: Cosme Parpal i Marquès |
- Escriptors catalans en català
- Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC
- Biblioteca de Catalunya
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Professors de l'Escola de Bibliotecàries
- Presidents de l'Ateneu Barcelonès
- Membres fundadors de l'IEC
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres