Ramon Anglasell i Serrano
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 gener 1821  Barcelona | ||
| Mort | 18 desembre 1863 (42 anys) Premià de Dalt (Maresme) | ||
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| 1863 – | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1847 – | |||
| Catedràtic d'universitat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Es coneix per | President de l'Ateneu Barcelonès | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | economista, escriptor, jurista, catedràtic, polític | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Santiago de Compostel·la | ||
| Membre de | |||
| Professors | Eudald Jaumeandreu i Triter | ||
| Família | |||
| Germans | Manel Anglasell i Serrano | ||
Signatura  | |||
Ramon Anglasell i Serrano (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, 1863) fou un professor universitari d'economia. Fill d'una família benestant.[1]
Va ser un alumne distingit d'Eudald Jaumeandreu entre 1837-1838 i es va llicenciar en dret el 1843. A partir del 1846 era professor interí d'economia a la Universitat de Barcelona.[1] El 1851 va guanyar la càtedra a Santiago de Compostel·la, substituint d'aquesta manera el professor Manuel Colmeiro Penido.[1] El 1853 Anglasell tornava a Barcelona per substituir Laureà Figuerola (el qual marxava a Madrid).[1]
El seu únic llibre fou el Compendio de las lecciones de economía política publicat el 1858, on es mostrà partidari de l'escola escocesa defensada per Llorenç i Barba, de la subordinació de la ciència econòmica al cristianisme, i d'un proteccionisme temporal que mai arribés a la prohibició dels productes estrangers.[1] Acceptava les teories del comerç exterior d'Adam Smith i de J. B. Say, i rebutjava les idees utòpiques d'Étienne Cabet, Morell, el comte de Saint-Simon, Proudhon i l'historiador Sismondi.[1] La resta dels seus textos foren sempre menors.[1]
Era membre de diverses entitats: Vicepresident de l'Econòmica, membre de l'acadèmia de Bones Lletres i de l'acadèmia de Jurisprudència.[1] També fou regidor de Barcelona el 1847, i diputat a les Corts per la mateixa el 1863.[1]
