Ramon Anglasell i Serrano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1821 Barcelona |
| Mort | 18 desembre 1863 (42 anys) Premià de Dalt (Maresme) |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 1863 – | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 1847 – | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | President de l'Ateneu Barcelonès |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, escriptor, jurista, catedràtic, polític |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Membre de | |
| Professors | Eudald Jaumeandreu i Triter |
| Família | |
| Germans | Manel Anglasell i Serrano |
Signatura  | |
Ramon Anglasell i Serrano (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, 1863) fou un professor universitari d'economia. Fill d'una família benestant.[1]
Va ser un alumne distingit d'Eudald Jaumeandreu entre 1837-1838 i es va llicenciar en dret el 1843. A partir del 1846 era professor interí d'economia a la Universitat de Barcelona.[1] El 1851 va guanyar la càtedra a Santiago de Compostel·la, substituint d'aquesta manera el professor Manuel Colmeiro Penido.[1] El 1853 Anglasell tornava a Barcelona per substituir Laureà Figuerola (el qual marxava a Madrid).[1]
El seu únic llibre fou el Compendio de las lecciones de economía política publicat el 1858, on es mostrà partidari de l'escola escocesa defensada per Llorenç i Barba, de la subordinació de la ciència econòmica al cristianisme, i d'un proteccionisme temporal que mai arribés a la prohibició dels productes estrangers.[1] Acceptava les teories del comerç exterior d'Adam Smith i de J. B. Say, i rebutjava les idees utòpiques d'Étienne Cabet, Morell, el comte de Saint-Simon, Proudhon i l'historiador Sismondi.[1] La resta dels seus textos foren sempre menors.[1]
Era membre de diverses entitats: Vicepresident de l'Econòmica, membre de l'acadèmia de Bones Lletres i de l'acadèmia de Jurisprudència.[1] També fou regidor de Barcelona el 1847, i diputat a les Corts per la mateixa el 1863.[1]
