Joan Josep Permanyer i Ayats
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Juan José Permanyer y Ayats  1848 Barcelona | ||
| Mort | 12 abril 1919 (70/71 anys) Barcelona | ||
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |||
| 1895 – 1897 ← Josep Maria Planas i Casals – Àlvar M. Camín i López → | |||
| Catedràtic d'universitat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Es coneix per | especialista en dret català i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, jurista, advocat | ||
| Partit | Unió Catalanista Lliga Regionalista | ||
| Família | |||
| Pare | Francesc Permanyer i Tuyet | ||
.jpg)
Joan Josep Permanyer i Ayats[1] (Barcelona, 4 de març de 1848[2] - 12 d'abril de 1919)[3] fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet, que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.
Biografia
[modifica]Com a advocat, fou catedràtic d'història del dret espanyol i president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1895-1897. Com a especialista en dret català fou redactor d'un projecte d'apèndix al codi civil espanyol.
Vinculat a la Lliga de Catalunya, a l'Associació Popular Regionalista, i col·laborador de la revista La Renaixença, des d'on atacava Joan Mañé i Flaquer per la seva orientació contrària al moviment catalanista del moment.[3]
Fou un dels fundadors i dirigents de la Unió Catalanista,[4] de la qual fou membre de la primera Junta Permanent, president de l'Assemblea de Manresa de 1892, alhora que també fou ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat.[3] El 1898 fou diputat a Corts espanyoles per Vilafranca del Penedès i vocal de la junta permanent d'Unió Catalanista de 1898 a 1901.
Fou president de l'Ateneu Barcelonès el 1897-1898 i membre de la comissió que presentà el memorial de greuges a Alfons XII. Després s'afilià a la Lliga Regionalista i va presidir els Jocs Florals de 1901. Durant més de 20 anys fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i en feu enriquir la biblioteca.
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Josep Permanyer i Ayats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Teledocumentación, baratz | Servicios de. «[http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=(++naixements.1848+)+&start=0&rows=1&sort=msstored_fld81%20asc Registre núm. 952 llibre 1 de Naixements any 1848 Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre]». [Consulta: 2 agost 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans. vol. XIX. Barcelona: Ilustració Catalana, 1919, pàg.3-4 [Consulta: 17 setembre 2014].
- ↑ «Permanyer, carrer de». [Consulta: 12 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Jordi Llorens i Vila La Unió Catalanista (1891-1904) (1991) Rafael Dalmau (Editor), Barcelona
Enllaços externs
[modifica]- Biografia
- Carrer de Permanyer en el nomenclàtor de Sabadell
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep M. Planas i Casals |
President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVII 1895-1897 |
Succeït per: Àlvar M. Camín i López |
