Gaudefroyita
 Gaudefroyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄Mn3+ 3(BO₃)₃(CO₃)O₃ |
| Epònim | Christophe Gaudefroy (en)  |
| Localitat tipus | mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.03 |
| Dana | 27.1.2.1 |
| Heys | 10.4.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,6Å; c = 5,9Å; |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,805 a 1,810 nε = 2,015 a 2,020 |
| Birefringència | δ = 0,210 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-006 |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Gfy |
| Referències | [1] |
La gaudefroyita és un mineral de la classe dels borats. Va ser anomenada l'any 1964 per Georges Jouravsky i François Permingeat en honor de Christophe Gaudefroy (1878-1971), eclesiàstic i mineralogista francès.[1]
Característiques
[modifica]La gaudefroyita és un borat de fórmula química Ca₄Mn3+
3(BO₃)₃(CO₃)O₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els cristalls són bipiramidals i rabassuts {1120}, o prismàtics {0110} amb terminacions piramidals prominents, de fins a 5 cm; també típicament en forma de cristalls cònics escalonats agrupats en agregats divergents.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaudefroyita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]La gaudrefayita és un mineral hidrotermal poc comú en dipòsits de manganès.[2] Va ser descoberta l'any 1964 a la mina Tachgagalt, a la Província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya) i en múltiples indrets de Sud-àfrica.
Ha estat trobada associada amb els següents minerals: marokita, braunita, hausmannita, crednerita, pirolusita, calcita, quars, brucita (Tachgagalt, Marroc); barita, calcita, hidrogrossulària, manganita, bixbyita, braunita, hausmannita i hematita (districte de Kuruman, Sud-àfrica).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gaudefroyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Gaudefroyite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 3 juny 2017].