Kundun

Kundun
	; Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció	Martin Scorsese
Protagonistes	Tenzin Thuthob Tsarong; Yoon C. Joyce; Losang Samten (en) ; Tsewang Jigme Tsarong (en) ; Tencho Gyatso (en) ; Losang Gyatso (en) ; Phintso Thonden (en)
Producció	Barbara De Fina i Melissa Mathison
Dissenyador de producció	Dante Ferretti
Guió	Melissa Mathison
Música	Philip Glass
Fotografia	Roger Deakins
Muntatge	Thelma Schoonmaker
Vestuari	Dante Ferretti
Productora	Touchstone Pictures
Distribuïdor	Buena Vista Distribution i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica, Mònaco i Marroc
Estrena	1997
Durada	134 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Marroc
Color	en color
Pressupost	28 milions de dòlars
Recaptació	5.532.301 $
Descripció
Gènere	drama, pel·lícula basada en una obra literària, cinema biogràfic, cinema històric, cinema bèl·lic, drama bèlic i cinema de drama històric
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (1998); Oscar al millor vestuari (1998); Oscar a la millor direcció artística (1998); Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1998) ;

Kundun és una pel·lícula estatunidenca de 1997, escrita per Melissa Mathison i dirigida per Martin Scorsese, que descriu la joventut de Tenzin Gyatso, el 14è Dalai-lama, des del seu naixement en una família camperola fins al seu exili cap a l'Índia, el 1959. Ha estat doblada al català.^[2]

De resultes de la pel·lícula, el Govern xinès ha prohibit a Scorsese i a Mathison (així com a diversos altres membres de la producció) d'entrar al Tibet.

La majoria de la pel·lícula ha estat dirigida als Studios de Film d'Atlas a Ouarzazate, Marroc.

El nom de «Kundun» és un títol pel qual un s'adreça al Dalai-lama, significant literalment la « presència». És escrit སྐུ་མདུན་ en tibetà.

Argument

Fora de les breus seqüències a la Xina i a l'Índia, la pel·lícula té lloc completament al Tibet. Comença amb la investigació de la 14a reencarnació del Dalai-lama. Seguint una visió de Reting Rinpoché (el Regent del Tibet, diversos lames es van disfressar de servents i descobreixen l'emplaçament d'un candidat prometedor: un nen nascut en una família de pagesos pobres prop de la frontera xinesa.

Aquests i altres lames sotmeten el nen a un test en el qual ha d'escollir entre diversos objectes els que han pertangut al Dalai-lama precedent. El nen passa el test amb èxit; ell i la seva família són dirigits a Lhasa, on serà instal·lat com a Dalai-lama quan creixerà.

Durant el viatge, el nen esdevé nostàlgic i espantat, però és reconfortat per Reting Rinpoché, que li conta la història del 1r Dalai-lama - que les lames anomenen «Kundun». La història emociona, però també és projectada per mostrar la interconnexió de totes les encarnacions del Dalai-lama.

A mesura que la pel·lícula progressa, el noi madura en edat i en erudició. Segueix una lluita de poder breu en la qual Reting és empresonat i mor. El Dalai-lama comença a prendre un paper més actiu en el govern i la direcció religiosa.

Durant aquest temps, els Comunistes xinesos, victoriosos en la seva revolució, proclamen el Tibet com a part tradicional de la Xina seguint la incorporació el 1710 durant la Dinastia Qing i el reconeixement successiu pels governs de l'Oest de la sobirania de la Xina sobre el Tibet^[3] i expressen el seu desig de reunificar-lo amb la seva pàtria. Finalment, malgrat les demandes d'intervenció del Tibet a l'Organització de les Nacions Unides i als Estats Units, la Xina reincorpora el Tibet.

Els xinesos eren servicials al començament, però quan els tibetans resisteixen a la reorganització i la reeducació comunistes a la seva societat, així com a la reforma agrària per redistribuir terres, els xinesos esdevenen opressors als ulls de molta gent.

Segueixen una sèrie d'atrocitats suportades pel seu poble, el Dalai-lama vol trobar el President Mao Zedong a Pequín, obligat per les circumstàncies i les seves conviccions de prendre aquest gran risc. Tanmateix, durant el seu cara a cara el dia de la visita del Dalai-lama, Mao precisa la seva visió: «La religió és un verí» i « els tibetans són enverinats».

A la seva tornada al Tibet, el Dalai-lama s'assabenta d'horrors encara més terribles comesos contra el seu poble, que ha renegat ara del tractat amb la Xina i entra en una guerra de guerrilles contra els xinesos. Finalment, els xinesos precisen la seva intenció de matar-lo, i el Dalai-lama és convençut per la seva família i el seu Camarlenc d'escapar-se a l'Índia.

Després d'haver consultat l'oracle sobre la via d'evasió correcta, el Dalai-lama i el seu personal disfressats surten de Lhassa clandestinament en la foscor. Durant un viatge ardu, on són perseguits pels xinesos, el Dalai-lama es posa malalt i prova diverses visions del passat i del futur. Finalment, el grup salva un passatge a la muntanya a la frontera índia. Quan el Dalai-lama camina cap al lloc de guàrdia, un guarda indi s'acosta, el saluda, i li pregunta: «Puc preguntar-vos, sou Buda» ? El Dalai-lama respon amb el final de la pel·lícula: «Penso que sóc un reflex, com la lluna sobre l'aigua. Quan em veieu esforçar-me a ser un home bo, vos veieu».^[4]

Repartiment

Actor	Paper
Tenzin Thuthob Tsarong	Dalai-lama (adult)
Gyurme Tethong	Dalai-lama (als 12 anys)
Tulku Jamyang Kunga Tenzin	Dalai-lama (als 5 anys)
Tenzin Yeshi Paichang	Dalai-lama (à 2 ans)
Tencho Gyalpo	Mare del Dalai-lama
Tenzin Topjar	Lobsang (de 5 a 10 ans)
Tsewang Migyur Khangsar	Pare del Dalai-lama
Tenzin Lodoe	Takster
Geshi Yeshi Gyatso	Lama de Sera
Losang Gyatso	el missatger (com Lobsang Gyatso)
Sonam Phuntsok	Reting Rinpoché
Gyatso Lukhang	El Camarlenc Phala
Lobsang Samten	Mestre de cuina
Jigme Tsarong	Taktra Rinpoché (com Tsewang Jigme Tsarong)
Tenzin Trinley	Ling Rinpoché
Robert Lin	el president Mao Zedong
Jurme Wangda	El primer ministre Lukhangwa

Premis

Kundun va ser nominat per a quatre Oscars: per a la direcció artística, la fotografia (Roger Deakins), el vestuari i la música original (Philip Glass).

Referències

↑ Kundun a The Numbers (anglès)
↑ «Kundun». esadir.cat.
↑ Journal of Cold War Studies (anglès)
↑ «Kundun» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kundun

Kundun al wiki DharmaFlix Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (anglès)
Kundun Pàgina web consagrada a Kundun (anglès)

[1] Kundun a The Numbers (anglès)

[2] «Kundun». esadir.cat.

[3] Journal of Cold War Studies (anglès)

[4] «Kundun» (en anglès). The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

Filmografia de Martin Scorsese
Dècada dels 60	Who's That Knocking at My Door (1967)
Dècada dels 70	Boxcar Bertha (1972) • Mean Streets (1973) • Alícia ja no viu aquí (1974) • Taxi Driver (1976) • New York, New York (1977)
Dècada dels 80	Toro salvatge (1980) • The King of Comedy (1983) • Quina nit! (1985) • El color dels diners (1986) • The Last Temptation of Christ (1988)
Dècada dels 90	Un dels nostres (1990) • El cap de la por (1991) • L'edat de la innocència (1993) • Casino (1995) • Kundun (1997) • Bringing Out the Dead (1999)
Dècada dels 2000	Gangs of New York (2002) • L'aviador (2004) • Infiltrats (2006)
Dècada dels 2010	Shutter Island (2010) • Hugo (2011) • The Wolf of Wall Street (2013) • Silence (2016) • The Irishman (2019) • Killers of the Flower Moon (2023)
Curts	What's a Nice Girl Like You Doing in a Place Like This? (1963) • It's Not Just You, Murray! (1964) • The Big Shave (1967) • Bad (1987) • Històries de Nova York (1989) • The Key to Reserva (2007)
Documentals	Street Scenes (1970) • Italianamerican (1974) • American Boy: A Profile of Steven Prince (1978) • The Last Waltz (1978) • A Personal Journey with Martin Scorsese Through American Movies (1995) • Il mio viaggio in Italia (1999) • The Blues (2003) • No Direction Home (2005) • Shine a Light (2008) • Living in the Material World (2011)
Producció	Els estafadors (1990) • Mad Dog and Glory (1993) • Clockers (1995) • Terra de cowboys (The Hi-Lo Country) (1998) • You Can Count on Me (2000) • Nyfes (2004) • La reina Victòria (2009) • Boardwalk Empire (2010−2014) • Malavita (2013) • Life Itself (2014) • Revenge of the Green Dragons (2014) • Tomorrow (2015)