Vés al contingut

Mean Streets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMean Streets
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMartin Scorsese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMartin Scorsese i Jonathan Taplin Modifica el valor a Wikidata
GuióMardik Martin i Martin Scorsese Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEric Clapton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKent L. Wakeford Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSidney Levin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min i 119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal, cinema de drama policíac, thriller, cinema policíac de suspens, cinema de gàngsters i cinema de misteri Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0070379 FilmAffinity: 467712 Allocine: 236 Rottentomatoes: m/mean_streets Letterboxd: mean-streets Mojo: meanstreets Allmovie: v31981 TCM: 83170 Metacritic: movie/mean-streets TV.com: movies/mean-streets AFI: 55020 TMDB.org: 203 Modifica el valor a Wikidata

Mean Streets és un drama criminal estatunidenc dirigit per Martin Scorsese i estrenada el 1973. Coescrita per Scorsese i Mardik Martin. La pel·lícula és protagonitzada per Harvey Keitel i Robert De Niro. Va ser estrenada per Warner Bros. el 2 d'octubre de 1973.[1] De Niro va guanyar la National Society of Film Critics i el premi New York Film Critics Circle al millor actor secundari pel seu paper de "Johnny Boy" Civello.[2][3]

El 1997, Mean Streets va ser seleccionada per a la seva preservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "important cultural, històricament o estètica".[4][5]

Va ser emesa i doblada al català el 1986.[6]

Argument

[modifica]

Al barri de Little Italy a Nova York, Charlie i Johnny Boy intenten obrir-se camí. Si Charlie té les seves oportunitats, gràcies al seu oncle ben situat a la màfia, que li promet la gestió d'un restaurant, Johnny Boy ha acumulat alguns deutes que no pot tornar i multiplica les provocacions. Charlie, marcat per la religió i la figura de Francesc d'Assís, intenta salvar un Johnny Boy que es condemna ell mateix cada dia més.

Comentaris

[modifica]

Aquesta pel·lícula marca l'estrena les vuit col·laboracions entre el director Martin Scorsese i l'actor Robert De Niro. Després de diverses pel·lícules més aviat confidencials, aquest últim va explotar amb Mean Streets. L'any següent, rodava El Padrí II sota la direcció de Francis Ford Coppola, interpretació magistral que li va valer l'Oscar al millor actor secundari.

Scorsese va utilitzar principalment cançons pop vintage com a banda sonora de la pel·lícula, un moviment revolucionari en aquell moment. La cançó dels crèdits del començament és Be My Baby de The Ronettes, que es considera un dels moments més memorables de la seva carrera.[7] També es pot sentir a la pel·lícula el cèlebre èxit dels Rolling Stones, Jumping Jack Flash, que correspon precisament a la segona aparició de Johnny Boy, el personatge interpretat per De Niro. Martin Scorsese ha tingut des de llavors el costum de cuidar les seves bandes originals, sobretot a Un dels nostres i a Casino.

Aquest va ser el primer llargmetratge de Scorsese de disseny propi. El director John Cassavetes li va dir després de completar Boxcar Bertha: «Acabes de passar un any de la teva vida fent un tros de merda». Això va inspirar a Scorsese a fer una pel·lícula sobre les seves pròpies experiències.[8]

El productor Jonathan Taplin li va agradar el guió i estava disposat a recaptar els 300.000 dòlars que volia Scorsese si Corman prometia, per escrit, distribuir la pel·lícula. El suggeriment de blaxploitation va quedar en res quan el finançament de Warner Bros. li va permetre fer la pel·lícula amb personatges italoamericans.[9]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «MEAN STREETS (1973)». AFI|Catalog. [Consulta: 31 juliol 2022].
  2. Green, Matt. Celebrity Biographies - The Amazing Life Of Robert De Niro - Famous Actors (en anglès). Matt Green. 
  3. Angard, Susan. «Kent Wakeford: Redefining American Cinematography In "Mean Streets"» (en anglès). Huffington Post, 05-03-2009. [Consulta: 31 juliol 2022].
  4. «Complete National Film Registry Listing». Film Registry | National Film Preservation Board | Programs | Library of Congress. [Consulta: 31 juliol 2022].
  5. «Cinematic Classics, Legendary Stars, Comedic Legends and Novice Filmmakers Showcase the 2008 Film Registry». loc.gov. [Consulta: 31 juliol 2022].
  6. «Mean streets». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 31 juliol 2022].
  7. «Martin Scorsese: a career in 10 songs» (en anglès). [Consulta: 31 març 2023].
  8. Brown, Mick. «Martin Scorsese interview for Shutter Island». Daily Telegraph. [Consulta: 31 juliol 2022].
  9. Baker, Aaron. A Companion to Martin Scorsese (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-11-10. ISBN 978-1-4443-3861-4.