Vés al contingut

Lina Bruna Rasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLina Bruna Rasa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cernusco sul Naviglio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d5533f3a-030d-4915-9a91-fd072a4927ea Discogs: 2477530 Allmusic: mn0001651129 Modifica el valor a Wikidata

Lina Bruna Rasa (Pàdua, 1907 - Milà, 1984) va ser una soprano dramàtica italiana coneguda per la seva intensitat, entrega i compenetració amb els personatges que va interpretar. Va debutar en el teatre Politeama de Gènova el 1925 a Mefistofele d'Arrigo Boito, després varen venir Milà, Torí i El Caire. Va triomfar després a La Scala com a Santuzza i Maddalena d'Andrea Chénier dirigida per Ettore Panizza.

Va actuar al teatre Colón de Buenos Aires el 1929 a Tosca, La campana sommersa i Andrea Chénier i en el teatre Solís de Montevideo. En aquesta dècada va actuar en tots els teatres italians d'importància, a França, Suïssa i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on va cantar Aida.

El seu repertori va ser bàsicament verista i especialment com a Santuzza de Cavalleria rusticana, paper al que quedarà associada eternament. Va ser la Santuzza preferida del mateix compositor, Pietro Mascagni, que la va dirigir en diverses oportunitats, fins i tot en el primer enregistrament complet de l'obra.

El 1930 va començar a manifestar problemes mentals que es van agreujar amb la mort de la seva mare el 1935. En el període 1935-1942, va patir trastorns nerviosos seriosos i el 1942 va cantar la seva última Santuzza, després de la qual va ser internada. Els seus últims trenta-sis anys de vida van transcórrer confinada en un hospital mental a Milà.

Trajectòria

[modifica]

Lina Bruna Rasa va néixer a Pàdua i va començar els seus estudis musicals als 14 anys, estudiant amb Guido Palumbo i Italiano Tabarin a la seva Pàdua natal, i més tard a Milà amb Manlio Bavagnoli. La seva aparició en un concert de 1925 al Teatre La Fenice cantant l'ària "Suicidio" de La Gioconda va fer sensació. A finals d'aquell any, als 18 anys va fer el seu debut operístic cantant el paper d'Elena a Mefistofele de Boito al Teatro Politeama de Gènova. Va debutar al Teatro Regio de Torí en el mateix paper el 21 de febrer de 1926 i va ser contractada per Toscanini per cantar Elena per a l'obertura de la temporada de 1927 a La Scala, on va debutar el 16 de novembre de 1927. Va passar a cantar en moltes actuacions notables allà, com ara les estrenes mundials de Nerone de Mascagni, La Sagredo de Franco Vittadini, l'estrena italiana de Skazka o Tsare Saltane de Rimsky-Kórsakov i algunes de les primeres actuacions Sly de Wolf-Ferrari, La Maddalena de Vincenzo Michetti i La de Respighi La campana sommersa. En una sortida del seu repertori habitual, va cantar Mathilde per a la celebració de La Scala del 100è aniversari del Guillaume Tell de Rossini.

Entre 1926 i 1933 Bruna Rasa va cantar per tota Itàlia així com a Montecarlo, Niça, Lausana i Barcelona on va cantar Aïda al Gran Teatre del Liceu de la ciutat comtal. Més lluny, va viatjar a Egipte l'any 1927 on va cantar a Aïda i Omòniza al Teatre Real del Caire. El 1929, va ser contractada per l'empresari teatral, Faustino Da Rosa, per a una sèrie d'actuacions a Amèrica del Sud. Va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires el 14 de juny de 1929 com a Maddalena de Coigny a Andrea Chénier amb Georges Thill com a Chénier. També hi va cantar a Cavalleria Rusticana, Tosca i La campana sommersa en la seva estrena sud-americana. L'agost, els cantants de Da Rosa van anar a l'Uruguai on va cantar Andrea Chénier (de nou amb Thill) i Tosca al Teatro Solis de Montevideo.

Els primers papers de Bruna Rasa com a Santuzza a Cavalleria rusticana, el paper pel qual se la recorda millor avui, van ser l'any 1927 a Lausana i Bari. El compositor de l'òpera, Pietro Mascagni, i Bruna Rasa es van conèixer per primera vegada a Venècia el juliol de 1928 quan va dirigir una representació de Cavalleria Rusticana a la Piazza San Marco davant una multitud de 35.000 persones. Mascagni va quedar impactat per la seva intensitat dramàtica i la seva veu poderosa però bella. S'havia de convertir en la seva Santuzza preferida. Posteriorment va dirigir moltes de les seves actuacions en el paper tant a Itàlia com a l'estranger i la va escollir per a l'enregistrament de 1940 de Cavalleria rusticana que va marcar el 50è aniversari de la seva estrena. És l'únic enregistrament d'estudi de llarga durada de l'obra que està dirigit pel mateix Mascagni.

A principis dels anys trenta, Bruna Rasa havia començat a mostrar signes de la malaltia mental que havia de provocar la seva jubilació prematura dels escenaris. Això va empitjorar amb la mort de la seva mare el 1935. Va patir una greu avaria que la va fer passar períodes cada cop més llargs lluny de l'escenari, sovint en sanatoris. Gino Bechi, que va cantar amb ella a l'enregistrament de Cavalleria rusticana de 1940, va recordar que durant les sessions d'enregistrament li preguntava amb insistència si s'havia adonat dels cavalls blancs de les ales que ella creia que esperaven per endur-se-la, però que es tornaria completament lúcid quan el va començar la música.[1] El tenor Giovanni Breviario que va cantar amb ella a Lecco el 1941 va recordar:

« "La seva meravellosa veu va cobrar vida tan bon punt va començar les seves escenes. Això va passar només a l'escenari. Tots vam ser molt afectuosos amb ella, però quan no era a l'escenari, era passiva, apàtica, no parlava i es va mantenir tenaçment aferrada a la seva bossa de mà."[2] »

El 20 de juliol de 1942 va cantar Cavalleria rusticana a l'arena exterior de Pesaro. Havia de ser la seva darrera actuació en una òpera en escena. Lina Bruna Rasa va passar els últims 36 anys de la seva vida en un hospital psiquiàtric de Milà, on va morir.

Rols

[modifica]

A més dels papers escènics que s'enumeren a continuació, Bruna Rasa també va cantar en actuacions radiofòniques de Maggiolata veneziana[3] de Rito Selvaggi i Fedora d'Umberto Giordano.

Enregistraments

[modifica]

Referències

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
  1. ↑ Dryden (2004)
  2. ↑ Innaurato (2000)
  3. ↑ Maggiolata veneziana (Venetian May Song) - tragic opera (tragedia lirica) in three scenes to a libretto by Rito Selvaggi and Emanuele Cecconi. Premiered Teatro San Carlo, Naples, 1929.
  4. ↑ According to Casaglia, she performed this role at the Salle Garnier in Montecarlo on 4 abril 1931 with Paul-Henry Vergnes as Don José and René Hérent as Escamillo.
  5. ↑ Germania - opera in a prologue, two acts and an epilogue, by Alberto Franchetti to a libretto by Luigi Illica. Premiered in Milan in 1902.
  6. ↑ La Maddalena - opera in three acts by Vincenzo Michetti who also wrote the libretto. This re-working of his earlier opera María di Magdala (Mary Magdalene) premiered at La Scala in 1928.
  7. ↑ Omòniza - opera in three acts by Litterio Butti (1864-1930), an Italian composer, poet, philosopher and classical scholar. Set in 9th century Sicily during the times of the Saracen invasions.
  8. ↑ I pittori fiamminghi (The Flemish Painters) - opera in three acts by Antonio Smareglia to a libretto by Luigi Illica. This reworking of Smareglia's earlier opera Cornelio Schutt premiered at the Teatro Verdi in Trieste in 1928.
  9. ↑ La Sagredo - opera in four acts by Franco Vittadini to a libretto by Giuseppe Adami. Premiered at La Scala in 1930.
  10. ↑ Zanetto - opera in one act by Pietro Mascagni to a libretto by Giovanni Targioni-Tozzetti and Guido Menasci based on François Coppée's play Le Passant. Premiered 1896 at the Liceo Musicale Gioachino Rossini, Pesaro.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lina_Bruna_Rasa&oldid=34015434»