Vés al contingut

Constel·lació del Linx

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Linx (constel·lació))
Infotaula constel·lacióLinx 
Nom en llatíLynx
AbreviaturaLyn
GenitiuLyncis
Simbologiael Linx
Ascensió recta8
Declinació+45
Àrea545 graus quadrats
Posició 28a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Lyn (3,14m)
Meteorscap
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −55°.
Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'Alfa del Linx (α Lyncis),[1] amb una magnitud aparent de +3.12.[2]

Característiques destacables

[modifica]
Constel·lació de Lynx (el Lince)

L'estrella més brillant de la constel·lació és, amb magnitud 3,14, α Lyncis, l'única que té assignada una lletra grega de Bayer. Distant 203 anys llum de la Terra, és una gegant taronja de tipus espectral K6III[3] la lluminositat del qual —considerant una important quantitat d'energia emesa com radiació infraroja— és 673 vegades superior a la lluminositat solar.[4] El segueix en brillant 38 Lyncis, estrella blanca de la seqüència principal de tipus A1V,[5] acompanyada per una altra estrella de tipus A4V, la qual és, al seu torn, una binària propera; a més la component principal és una binària eclipsant el període orbital del qual és de 2,00 dies.[6] El tercer astre més brillant, 10 Ursae Majoris, originalment va ser adscrit a la Óssa Major; no obstant això, amb els límits moderns de les constel·lacions establerts a la dècada de 1920, l'estrella finalment va quedar integrada dins Lince. És una binària espectroscòpica composta per una estrella de tipus F5V i una nana taronja de tipus K0V[7] el període orbital del qual és de 21,057 anys. El segueix en brillant 31 Lyncis, oficialment anomenada Alsciaukat,[8] una gegant taronja de tipus K4III lleugerament variable. 53 vegades més gran que el Sol, té una lluminositat 782 vegades més gran que la nostra estrella.[9]

Una altra estrella de la constel·lació, 6 Lyncis, és una subgegant ataronjada de tipus K0IV que té un planeta extrasolar la massa del qual és almenys 2,01 vegades més gran que la de Júpiter.[10][11] Stribor (HD 75898)[8] és una altra estrella on s'ha descobert un planeta amb una massa mínima 2,71 vegades més gran que la de Júpiter.[12] A Lynx hi ha almenys sis estrelles que contenen sistemes planetaris: a més de 6 Lyncis i Stribor, els planetes dels quals s'han descobert pel mètode Doppler, s'han trobat planetes extrasolars a XO-2, XO-4, XO-5 i WASP-13 —denominada Gloas—,[8] detectats pel seu trànsit per davant de l'estrella.

Entre les variables en la constel·lació, R Lyncis és una variable Mira i una estrella de tipus S la brillantor del qual varia entre magnitud 7,2 i 14,3 al llarg dun període de 378,75 dies.[13] T Lyncis, també variable Mira, és una estrella de carboni de tipus C7,1e_MS2.[14] Igualment és una estrella de carboni[15] la variable semiregular Y Lyncis, objecte d'interès entre els astrònoms aficionats. D'altra banda, 2 Lyncis és una binària eclipsant la component principal de la qual és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2V que té un període orbital de 2,245 anys.[16]

J0917+46 és un sistema que conté la nana blanca coneguda de menor massa. Té 0,17 masses solars, aproximadament 1/3 de la massa habitual per a aquest tipus d'estrelles, i la seva existència és conseqüència de la pèrdua de massa estel·lar cap a una companya propera que també és una nana blanca.[17][18]

Cúmul globular NGC 2419, un dels més massius que existeixen

Entre els objectes de cel profund cal esmentar a NGC 2419, un cúmul globular molt distant: es troba a 300.000 anys llum tant del sistema solar com del centre galàctic. És molt vell, amb una edat aproximada de 12.000 milions d'anys, i extremadament pobre en metalls ([Fe/H] = -2,1). Es creu que va poder haver-se format en la galàxia Nana de Sagitari per després ser capturat per la Via Làctia.[19]

D'altra banda, NGC 2683 és una galàxia espiral sense barra situada a 25 milions d'anys llum, més petita i menys lluminosa que la Via Làctia. Té molt poc hidrogen neutre[20] i la seva baixa lluminositat en l'infraroig suggereix una baixa taxa de formació estel·lar.[21] NGC 2770 és una galàxia espiral barrada, de propietats semblants a la nostra galàxia, on s'han observat tres supernoves de tipus Ib (SN 1999eh, SN 2007uy i SN 2008D).[22] Una altra galàxia de la constel·lació és NGC 2537, catalogada com a galàxia nana compacta blava a causa de la gran quantitat de cúmuls d'estrelles joves, que li confereixen una tonalitat blavosa. Es caracteritza per una component estel·lar subjacent —el·líptica, suau i de baixa brillantor superficial— sobre el qual se superposen diversos nusos irregulars de formació estel·lar.[23]

Història

[modifica]

Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae,[24] datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[25] Sobre el nom, Hevelius va comentar que calia tenir la vista d'un linx per veure-la.[24][26] En tractar-se d'una constel·lació de creació moderna, no hi ha llegendes ni mitologia associades amb ella.[26]

Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.

Estrelles principals

[modifica]

α Lyncis

[modifica]

Una sola estrella de Lynx té una lletra grega en la nomenclatura de Bayer: α Lyncis és lògicament l'estrella més brillant de la constel·lació (magnitud aparent 3,14). Situada a 220 anys llum del nostre sistema solar, és una gegant vermella 210 vegades més lluminosa que el nostre Sol i 54,5 vegades més gran.

Altres estrelles

[modifica]

La constel·lació de Lynx només té una estrella amb nom propi i que no consta a la nomenclatura de Bayer: Alsciaukat (31 Lyncis), d'origen àrab significa espina, de magnitud 4,25. Es tracta de la cinquena estrella més brillant de la constel·lació. És quasi idèntica a α Lyncis.

Taula de les estrelles

[modifica]
Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys llum)		 Tipus espectral
α Lyn 3,14 -1,02 222 M0IIIvar
38 Lyn 3,82 0,96 122 A1V
10 UMa 3,96 2,88 54 F5V
HR 3579 3,96 2,88 54 F5V
Alsciaukat (31 Lyn) 4,25 -1,13 389 K5III
15 Lyn 4,35 0,76 170 G5III-IV
UZ Lyn 4,44 1,14 149 A2Vs
HR 3612 4,56 -2,03 678 G8Ib-II
21 Lyn 4,61 0,20 249 A1V
27 Lyn 4,78 0,65 218 A2V
HR 3809 4,81 0,58 229 K0III
12 Lyn 4,86 0,63 229 A3V
16 Lyn 4,90 0,71 225 A2Vn
24 Lyn 4,93 0,62 237 A3IVn
HR 2751 5,00 0,20 297 A4IIIn
UW Lyn 5,01 -1,28 590 M3III
35 Lyn 5,15 0,53 274 K0III
HR 2999 5,15 0,15 327 M3III
18 Lyn 5,20 1,34 193 K2III
5 Lyn 5,21 -1,39 682 K4III
42 Lyn 5,28 2,36 125 F0V
36 Lyn 5,30 -0,92 573 B9IIIMNp
HR 2969 5,31 -1,32 690 A0IIIn
14 Lyn 5,34 -0,31 441 G4III...
13 Lyn 5,34 1,32 208 K0III
22 Lyn 5,35 3,86 65 F6V
34 Lyn 5,35 1,64 180 G0IV
UY Lyn 5,46 -1,41 773 M3III
26 Lyn 5,47 -0,49 508 K4III

N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[27]

Objectes de l'espai profund

[modifica]

NGC 2419: És un cúmul globular, objecte de l'espai profund més notable de la constel·lació del Linx, també anomenat Caldwell 25, que va ser descobert l'any 1788 per l'astrònom William Herschel (1738 - 1822). Es troba a una distància d'uns 300.000 anys llum de la Terra, molt més lluny que les galàxies satel·lit de la nostra Via Làctia, els Núvols de Magalhães, que són a uns 160.000 anys llum. Degut a aquesta gran distància ès molt tènue, la seva magnitud aparent és de +10,4, i al contrar ique d'altres cúmuls, els seus estels no es poden resoldre. Els científics suposen que es podria tractar d'un romanent d'una petita galàxia que va ser capturada per la Via Làctia.[28]

NGC 2683: És una galàxia que es troba a uns 25 milions d'anys llum de nosaltres que va ser descoberta per William Herschel l'any 1788.[24] Sembla que es tracta d'una galàxia espiral barrada, degut a la seva disposició, no es pot determinar directament.[29]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 13. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 481. ISBN 84-7739-008-8. 
  2. ↑ Bagnall, 2012, p. 281.
  3. ↑ alf Lyn -- Variable Star (SIMBAD)
  4. ↑ Piau, L.; Kervella, P.; Dib, S.; Hauschildt, P. «Surface convection and red giants radii measurements». Astronomy and Astrophysics, vol. 526, 2011, pàg. 12 pp.. arXiv: 1010.3649. Bibcode: 2011A&A...526A.100P. DOI: 10.1051/0004-6361/201014442.
  5. ↑ 38 Lyn -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  6. ↑ «TESS Eclipsing Binary Stars. I. Short-cadence Observations of 4584 Eclipsing Binaries in Sectors 1-26». The Astrophysical Journal Supplement Series, 158, 1,  2022, pàg. 22 pp. [Consulta: 8 abril 2024].
  7. ↑ Eggl, S.; Pilat-Lohinger, E.; Funk, B.; Georgakarakos, N.; Haghighipour, N. «Circumstellar habitable zones of binary-star systems in the solar neighbourhood». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 428, 4, 2012, pàg. 3104. arXiv: 1210.5411. Bibcode: 2013MNRAS.428.3104E. DOI: 10.1093/mnras/sts257.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Naming stars (IAU)». [Consulta: 21 maig 2021].
  9. ↑ «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer». The Astronomical Journal, 155, 1,  2018, pàg. 16 pp. [Consulta: 18 enero 2023].
  10. ↑ Sato, Bun'ei; Toyota, Eri; Omiya, Masashi; Izumiura, Hideyuki; Kambe, Eiji; Masuda, Seiji; Takeda, Yoichi; Itoh, Yoichi; Ando, Hiroyasu «Planetary Companions to Evolved Intermediate-Mass Stars: 14 Andromedae, 81 Ceti, 6 Lyncis, and HD167042». Publications of the Astronomical Society of Japan, vol. 60, 6, 2008, pàg. 1317–1326. arXiv: 0807.0268. Bibcode: 2008PASJ...60.1317S. DOI: 10.1093/pasj/60.6.1317.
  11. ↑ Luhn, Jacob K.; Bastien, Fabienne A.; Wright, Jason T.; Johnson, John A.; Howard, Andrew W.; Isaacson, Howard «Retired A Stars and Their Companions. VIII. 15 New Planetary Signals around Subgiants and Transit Parameters for California Planet Search Planets with Subgiant Hosts». The Astronomical Journal, vol. 157, 4, 2019. arXiv: 1811.03043. Bibcode: 2019AJ....157..149L. DOI: 10.3847/1538-3881/aaf5d0.
  12. ↑ Ment, Kristo; Fischer, Debra A.; Bakos, Gaspar; Howard, Andrew W.; Isaacson, Howard «Radial Velocities from the N2K Project: Six New Cold Gas Giant Planets Orbiting HD 55696, HD 98736, HD 148164, HD 203473, and HD 211810». The Astronomical Journal, vol. 156, 5, 2018. arXiv: 1809.01228. Bibcode: 2018AJ....156..213M. DOI: 10.3847/1538-3881/aae1f5.
  13. ↑ R Lyncis (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  14. ↑ V* T Lyn -- Carbon Star (SIMBAD)
  15. ↑ «Characterisation of Galactic carbon stars and related stars from Gaia EDR3». Astronomy and Astrophysics, 664, A45,  2022, pàg. 14 pp. [Consulta: 18 enero 2023].
  16. ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2,  2008. pp. 869-879.
  17. ↑ «Cosmic Weight Loss: The Lowest Mass White Dwarf», 16-04-2007. [Consulta: 21 maig 2021].
  18. ↑ Kilic, Mukremin; Brown, Warren R.; Allende Prieto, Carlos; Pinsonneault, M. H.; Kenyon, S. J. «The discovery of a companion to the lowest mass white dwarf». The Astrophysical Journal, 664, 2,  2007. pp. 1088-1092.
  19. ↑ «The structural properties of multiple populations in the dynamically young globular cluster NGC 2419». Astronomy and Astrophysics, 677, A8,  2023, pàg. 10 pp. [Consulta: 7 abril 2024].
  20. ↑ Karachentsev, Igor D. «A Catalog of Neighboring Galaxies». The Astronomical Journal, vol. 127, 4, 2003, pàg. 2031–2068. Bibcode: 2004AJ....127.2031K. DOI: 10.1086/382905.
  21. ↑ Pompei, E. «The Stellar and Gaseous Kinematics of NGC 2683». Galaxy Dynamics, proceedings of a conference held at Rutgers University, 8-12 Aug 1998. ASP Conference Series (San Francisco: ASP), vol. 182, 1998. Bibcode: 1999ASPC..182..221P.
  22. ↑ Thoene, Christina C.; Michałowski, Michał J.; Leloudas, Giorgos; Cox, Nick L.J.; Fynbo, Johan P.U.; Sollerman, Jesper; Hjorth, Jens; Vreeswijk, Paul M. «NGC 2770 – a supernova Ib factory?». The Astrophysical Journal, vol. 698, 2, 2009, pàg. 1307–1320. arXiv: 0807.0473. Bibcode: 2009ApJ...698.1307T. DOI: 10.1088/0004-637X/698/2/1307.
  23. ↑ «Global velocity field and bubbles in the blue compact dwarf galaxy Mrk86». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 306, 4,  1999, pàg. 975-987 [Consulta: 7 abril 2024].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Schilling, 2019, capítol Lynx.
  25. ↑ «Johannes Hevelius» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
  26. ↑ 26,0 26,1 Privett i Jones, 2013, p. 124.
  27. ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2006].
  28. ↑ «Caldwell 25» (en anglès). Hubble's Caldwell Catalog, 18-12-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
  29. ↑ «Hubble Spies a Spiral Galaxy Edge-on». Hubble Space Telescope, 30-03-2012. [Consulta: 26 novembre 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
  • Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7647-4. 
  • Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Linx&oldid=34217693»