Vés al contingut

Llarg diumenge de festeig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLlarg diumenge de festeig
Un long dimanche de fiançailles Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Pierre Jeunet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Audrey Tautou
Gaspard Ulliel
Dominique Pinon
Clovis Cornillac
Albert Dupontel
Denis Lavant
Jean-Pierre Darroussin
Marion Cotillard
André Dussollier
Jodie Foster
Julie Depardieu
Chantal Neuwirth
Ticky Holgado
Bouli Lanners
Dominique Bettenfeld
Elina Löwensohn
Éric Fraticelli
Florence Thomassin
François Levantal
Frankie Pain
Jean-Claude Dreyfus
Jean-Paul Rouve
Jean-Pierre Becker
Jérôme Kircher
Marcel Philippot
Maud Rayer
Michel Robin
Michel Vuillermoz
Philippe Duquesne
Rodolphe Pauly
Rufus
Tchéky Karyo
Thierry Gibault
Urbain Cancelier
Xavier Maly
Frédérique Bel
Christian Pereira
Patrick Paroux Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFrancis Boespflug, Bill Gerber i Jean-Louis Monthieux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAline Bonetto Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Pierre Jeunet i Guillaume Laurant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAngelo Badalamenti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBruno Delbonnel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHervé Schneid Modifica el valor a Wikidata
Productora2003 Productions (en) Tradueix, Warner Bros. França, TF1 Films Production i Canal+ Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Independent Pictures i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
alemany
cors Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí[1]
RodatgeLocronan i Penmarc'h Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost56.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació70.115.868 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema bèl·lic, cinema romàntic i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
TemaPrimera Guerra Mundial, persona desapareguda, deserció militar, esperança i investigació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióperíode d'entreguerres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor fotografia (2005)
Oscar a la millor direcció artística (2005)
César a la millor actriu (2005)
Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2005)
Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu (2005)
Premi del Cinema Europeu al millor muntatge (2005)
Premi Jameson del públic a la millor actriu (2005)
Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció (2005)
Premi del Cinema Europeu a la millor escenografia (2005) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0344510 FilmAffinity: 738255 Allocine: 48349 Rottentomatoes: m/a_very_long_engagement_2004 Letterboxd: a-very-long-engagement Mojo: verylongengagement Allmovie: v294959 TCM: 459507 Metacritic: movie/a-very-long-engagement TV.com: movies/a-very-long-engagement AFI: 63146 TMDB.org: 2841 Modifica el valor a Wikidata

Llarg diumenge de festeig (títol original: Un long dimanche de fiançailles)[1] és un llargmetratge dirigit per Jean-Pierre Jeunet, estrenat el 2004 (França, Suïssa i Bèlgica) asaptació del llibre homònim de Sébastien Japrisot.[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

A les trinxeres de la Somme, durant la Primera Guerra mundial, cinc soldats estan acusats d'haver-se automutilat per escapar al seu deure. Condemnats a mort per un tribunal militar, són conduïts fins a una posició avançada anomenada «Bingo crepuscle »[3] i abandonats a la seva sort en el no man's land que separa els dos camps. Entre ells està Manech, el promès de l'heroïna de la pel·lícula, una jove romàntica anomenada Mathilde que no creu en la mort del seu amant. Si fos mort, ho sabria. Imbuïda d'aquesta intuïció, fa la seva investigaació i recull a poc a poc els indicis que la portaran a descobrir què va passar aquell dia a «Bingo crepuscle». Utilitzant supersticions, és duta a aixecar la catifa d'aquest assumpte fosc i misteriós.[4]

Repartiment

[modifica]

Anècdotes

[modifica]
  • La pel·lícula és l'adaptació de la novel·la del mateix nom de Sébastien Japrisot, els drets de la qual constitueixen la participació minoritària de l'estudi de Hollywood Warner al costat de TF1, Canal+, Tapioca (la societat de producció de Jean-Pierre Jeunet) i la nova societat 2003 Production. Encara que la majoria dels actors siguin francesos i el conjunt de les escenes rodades a França, aquesta coproducció ha estat jutjada de diversos països el 26 de novembre de 2004 per la forta participació de la societat americana Warner Bros. Pictures en les despeses de producció. La pel·lícula participarà no obstant això als Césars en la categoria general. Amb un cost de 45 milions d'euros, és una de les pel·lícules «franceses» més cares que mai no hagin estat produïdes.
  • En una de les escenes de la pel·lícula, es veu un dels soldats condemnats a mort anant cap als alemanys cridant «no em mateu! Sóc cors, no francès! ». Una polèmica se n'ha seguit en Còrsega, a més el personatge era apàtic, covard i sorneguer. En principi, el soldat havia de ser marsellès, però el realitzador ha escollit fer-lo cors perquè ell, explica, volia a qualsevol preu filmar la bellesa de l'illa (i no crear una polèmica).
  • La pel·lícula ha estat retirada de les sales de cinema a Còrsega per les nombroses crítiques respecte a una frase pronunciada per un dels personatges, Ange Bassignano:
« jo no sóc francès, sóc cors, jo »

. Molts corsos es van apuntar voluntaris per servir en l'exèrcit francès durant la Primera Guerra mundial; aquesta frase perjudicava la seva memòria.

  • Es troben en aquesta pel·lícula nombroses fonts d'inspiració: el color sípia de la imatge evoca l'atmosfera dels àlbums de còmics de Jacques Tardi, algunes escenes al·ludeixen al Jour de fête de Jacques Tati, i la banda sonora recorda el tema de la pel·lícula Els senders de la glòria.
  • Certes escenes han estat rodades a l'hangar Y de Meudon. Les escenes del poble bretó han estat rodades a Locronan i sobretot als jardins de l'antic presbiteri. Desgraciadament, aquest jardí arreglat per la producció de la pel·lícula no ha durat més que una temporada. El lloc de la residència de Mathilde se situa a Plougrescant.
  • Les escenes de trinxera han estat rodades prop de Montmorillon (Vienne), sobre un terreny militar (antigament terreny dels exèrcits de l'OTAN).[5] L'equip havia cavat trinxeres que són ara recobertes.
  • El making off de la pel·lícula ( Un any al Front ), verdadera mina d'informacions i d'anècdotes, ha obtingut el premi del Jurat al Festival de Making-of el 2006.

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Llarg diumenge de festeig». esadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].
  2. ↑ filmaffinity. Un long dimanche de fiançailles. filmaffinity. 
  3. ↑ Sébastien Japrisot explica al seu llibre que un Retrat de Byng al crepuscle dona el nom de la trinxera Bingo Crepuscle . Destacar que aquesta explicació no surt al film.
  4. ↑ amg. Un long dimanche de fiançailles (en anglès). amg. 
  5. ↑ Al segle xx, les forces de l'OTAN van adquirir a les bones o expropiant les granges de l'est de Montmorillon. Les últimes parcel·les van ser comprades el 1956. Tropes americanes van ocupar el camp fins al novembre de 1966 en què les autoritats franceses van prendre possessió del terreny.

Enllaços externs

[modifica]
  • [ Llarg diumenge de festeig - Lloc web oficial]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llarg_diumenge_de_festeig&oldid=34244108»