Paradise Now

Paradise Now
الجنة الآن‎
Fitxa
Direcció	Hany Abu-Assad
Protagonistes	Kais Nashef; Ali Suliman; Lubna Azabal; Hiam Abbass; Amer Hlehel; Ashraf Barhom
Producció	Bero Beyer, Hengameh Panahi (en) , Amir Harel, Gerhard Meixner i Roman Paul (en)
Dissenyador de producció	Olivier Meidinger (en)
Guió	Hany Abu-Assad i Bero Beyer
Dissenyador de so	Uve Haußig (en)
Fotografia	Antoine Héberlé
Muntatge	Sander Vos
Vestuari	Walid Maw'ed (en)
Maquillatge	Friderike Weber (en)
Productora	Augustus Film (en) , Lama Films (en) , Razor Film, Lumen Films (en) , HazazaH (en) i Arte France Cinéma
Distribuïdor	Warner Independent Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Territoris Palestins, Països Baixos, Israel, Alemanya, França i Estat de Palestina
Estrena	14 febrer 2005
Durada	90 min
Idioma original	àrab
Rodatge	Nablus i Tel-Aviv
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, thriller i cinema de ficció criminal
Tema	conflicte arabo-israelià, Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa i Intifada
Lloc de la narració	Nablus i Tel-Aviv
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2006); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2005); Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2006); candidata internacional als Premis Oscar (2006) ;
Premis	Premi Vedella d'Or al millor llargmetratge (2005); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2005) ;

Paradise Now és una pel·lícula franco-germano-neerlandeso-palestina dirigida per Hany Abu-Assad estrenada el 2005.^[1]^[2]

Argument

Dos joves palestins que viuen a Nablus, Saïd i Khaled, són escollits per cometre un doble atemptat suïcida a Tel-Aviv. Però en el travessar el límit entre Israel i Cisjordània, una patrulla israeliana els descobreix i fa que se separin. Els dos joves es troben sols i es busquen mútuament. El dubte s'hi instal·la.

Repartiment

Lubna Azabal: Suha
Hiam Abbass: La mare de Said
Kais Nashef: Said
Ali Suliman: Khaled
Amer Hlehel: Jamal
Ashraf Barhom: Abu-Karem
Mohammad Bustami: Abu-Salim

Crítica

La pel·lícula es va rodar en scope i en 35 mm, més que en DV, per diferenciar les imatges difoses per les cadenes d'informació. El director intenta comprendre sense excusar. L'ocupació és denunciada, com aquesta manera extrema de lluitar. El director exposa el ritual de preparació dels kamikazes. La pel·lícula és un testimoniatge molt íntim del sentit insuportable de dos amics palestins perduts en un món sense perspectives. Lluny del soroll i del furor, el director mostra els silencis i les contradiccions dels personatges. Posa l'accent sobre la paradoxa entre la monstruositat del gest i la banalitat del dia a dia..^[3]

Al voltant de la pel·lícula

Poc abans de la seva marxa per realitzar l'atemptat, Saïd i Khaled es reuneixen amb 11 dels seus amics al voltant d'una taula. El pla imita el quadre de Leonardo Da Vinci representant L'últim Sopar.

Premis i nominacions

Premis

2005. Premi Vedella d'Or
2006. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera^[4]

Nominacions

2005. Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín
2006. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

Referències

↑ Glaister, Dan. "It was a joke I was even nominated", The Guardian, January 20, 2006.
↑ «n Conversation: Paradise Now Director Hany Abu-Assad | Tikkun Magazine». Tikkun.org, 11-10-2007. Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 28 octubre 2012].
↑ Agassi, Tirzah «Middle East tensions hang over Palestinian nominee for an Oscar / 'Paradise Now' traces lives of two men who are suicide bombers». SFGate.com, 26-02-2006.
↑ «Palestinian Film on Suicide Bombers Wins Golden Globe». Haaretz. Reuters [Los Angeles], 17-01-2006.

Enllaços externs

Crítica de la pel·lícula a Critikat

[Glaister-1] Glaister, Dan. "It was a joke I was even nominated", The Guardian, January 20, 2006.

[2] «n Conversation: Paradise Now Director Hany Abu-Assad | Tikkun Magazine». Tikkun.org, 11-10-2007. Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 28 octubre 2012].

[3] Agassi, Tirzah «Middle East tensions hang over Palestinian nominee for an Oscar / 'Paradise Now' traces lives of two men who are suicide bombers». SFGate.com, 26-02-2006.

[4] «Palestinian Film on Suicide Bombers Wins Golden Globe». Haaretz. Reuters [Los Angeles], 17-01-2006.

[1]

[2]

[3]

[4]

Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Foreign Film – Foreign Language 1949–1972	El lladre de bicicletes (1949) La Geneviève / La mujer de las camelias / Weg ohne Umkehr / Nijūshi no hitomi (1954) Kinder, Mütter und ein General / Curvas peligrosas / Kodomo no me / La paraula / Stella (1955) Vor Sonnenuntergang / To koritsi me ta mavra / Taiyo to bara / Guerra i pau / Valkoinen peura (1956) Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull / Tizoc: Amor indio / Kiiroi karasu (1957) L'Eau vive / Cesta duga godinu dana / Das Mädchen Rosemarie (1958) Wir Wunderkinder / Orfeu negre / Die Brücke / Kagi /Maduixes silvestres (1959) La veritat / La font de la donzella (1960) La ciociara (1961) Divorci a la italiana (1962) Mélodie en sous-sol (1963) Matrimonio all’italiana (1964) Giulietta dels esperits (1965) Un homme et une femme (1966) Vivre pour vivre (1967) Guerra i pau (1968) Z (1969) El passatger de la pluja (1970) HaShoter Azoulay (1971) Utvandrarna / Nybyggarna (1972)
Foreign Film 1973–1985	Der Fußgänger (1973) Secrets d'un matrimoni (1974) Lies My Father Told Me (1975) Cara a cara (1976) Una jornada particular (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) Tess (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) Fanny i Alexander (1983) Passatge a l'Índia (1984) La historia oficial (1985)
Foreign Language Film 1986–present	L'assalt (1986) La meva vida de gos (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Cinema Paradiso (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Farinelli, Il Castrato (1994) Els miserables (1995) Kolja (1996) Ma vie en rose (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Osama (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Vals Im Bashir (2008) Das weiße Band (2009) En un món millor (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La grande bellezza (2013) Leviatan (2014) Saul fia (2015) Elle (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Paràsits (2019) Minari: Història de la meva família (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022) Anatomia d'una caiguda (2023) Emilia Pérez (2024)

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera
1934–1950	Els homes d'Aran (1934) No concedit (1935) La Kermesse heroïque (1936) Die ewige Maske (1937) La Grande Illusion (1938) Le Quai des brumes (1939) La Femme du boulanger (1940) Pépé le Moko (1941) No concedit (1942–1949) The Titan (1950)
1951–1975	Rashōmon (1951) The Sound Barrier (1952) A Queen Is Crowned (1953) Romeo and Juliet (1954) The Prisoner (1955) Le Monde du silence (1956) Ordet (1957) Pather Panchali (1958) Maduixes silvestres (1959) Apur Sansar (1960) Die Brücke (1961) Les dimanches de Ville d'Avray (1962) Fellini 8 ½ (1963) Le Monde sans soleil (1964) Giulietta dels esperits (1965) Compartiment tueurs (1966) Elvira Madigan (1967) Guerra i pau (1968) Skammen (1969) L'infant salvatge (1970) Le Genou de Claire (1971) Le Chagrin et la Pitié (1972) Crits i murmuris (1973) Amarcord (1974) L'Histoire d'Adèle H. (1975)
1976–2000	Die Marquise von O... (1976) Cet obscur objet du désir (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) El timbal de llauna (1980) Neskolko dnei is jizni I. I. Oblomov (1981) Mephisto (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Otello (1986) Jean de Florette / Manon des sources (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Yin shi san nu (1994) Yao a yao, yao dao wai po qiao (1995) Ridícul (1996) Ballem? (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000)
2001–present	Amores perros (2001) Hable con ella (2002) Les Invasions barbares (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Volver (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Mongol (2008) Un profeta (2009) De déus i homes (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) Le Passé (2013) Relatos salvajes (2014) Saul fia (2015) Forushande (2016) Foxtrot (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) La Llorona (2020) A Hero (2021) Close (2022) Anatomia d'una caiguda (2023) The Seed of the Sacred Fig (2024)

Premis de la Dallas–Fort Worth Film Critics Association a la millor pel·lícula estrangera
Dècada del 1990	Cinema Paradiso (1990) La doble vida de Véronique (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Tres colors: Vermell (1994) Els miserables (1995) Kavkazskiy plennik (1996) Caràcter (1997) La vida és bella (1998) Lola rennt (1999)
Dècada del 2000	Tigre i drac (2000) Amélie (2001) Y tu mamá también (2002) Cidade de Deus (2003) Llarg diumenge de festeig (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Ne le dis à personne (2008) Sin nombre (2009)
Dècada del 2010	Biutiful (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Força major (2014) El fill de Saül (2015) La donzella (2016) The Square (2017) Roma (2018) Paràsits (2019)
Dècada del 2020	Minari (2020) Drive My Car (2021) Decision to Leave (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)