Vés al contingut

Amazic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llengües berbers)
Infotaula de llenguaAmazic
ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ / Tamaziɣt

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAmazigh, Tamazight
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants40 milions
Parlants nadius17.000.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatMarroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Mauritània i Egipte
Distribució de l'amazic
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ber
ISO 639-5ber Modifica el valor a Wikidata
Glottologberb1260 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere10 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listberb Modifica el valor a Wikidata
IETFber Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la nació amaziga.
Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès).
Tamazgha, en alfabet tifinagh

L'amazic, llengua amaziga,[1][2][3] dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: [tæmæˈzɪɣt] o [θæmæˈzɪɣθ)—, i mal denominada berber, és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica. El parlen uns 40 milions de persones (els imazighen, és a dir, els amazics), principalment al Marroc i Algèria, però també en petites «illes» a Mauritània, Burkina Faso, Mali, Níger, Tunísia, Líbia, Txad i Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte de l'amazic.(1)

Noms

[modifica]

El nom berber té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els amazics anomenen la seva llengua amazigh o tamazight, catalanitzat en la forma amazic (femení amaziga).

Escriptura

[modifica]

Inicialment s'escrivia amb un alfabet propi, el tifinag, que és un abjad derivat de l'antic alfabet libopúnic, conservat només pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai no del tot) per, primer i durant poc de temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle xx, s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i que darrerament hi ha una revifalla del tifinagh.

Situació sociolingüística

[modifica]

Tot i que la llengua oficial a l'escola sigui l'àrab, al carrer es parla una barreja d'àrab i amazic. El fet que els amazics visquin en zones aïllades entre si, la forta arabització lingüística i cultural de moltes àrees tradicionalment amazigues, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels dialectes de l'amazic (o llengües amazigues).

Amb la islamització dels amazics i la invasió de tribus àrabs, l'amazic ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab, car l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels estats del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, per la qual cosa l'amazic continuà marginat.

Des de la sagnant revolta popular de la Cabília de 1980, causada per una suspensió del govern d'una conferència sobre poesia amaziga, el moviment amazic assolí dimensions polítiques i supranacionals. El 1994, el rei del Marroc Hassan II decidí introduir l'amazic en l'escola primària. Però aquesta decisió no arribà mai a fer-se realitat. El 2001, el seu fill Mohammed VI creà l'Institut Reial de la Cultura Amaziga, els objectius del qual eren normalitzar l'amazic i promoure'l.

Parlants d'amazic al Marroc i al Sàhara occidental (RASD)

Actualment i al Marroc, l'amazic s'estudia en unes 300 escoles, sobretot a les zones amazigoparlants, i n'hi ha noticiaris televisius parlats en les tres varietats marroquines. Des del 2011 és llengua oficial al Marroc.[4]

Gramàtica

[modifica]

L'ordre típic de la frase és verb-subjecte-objecte. Les paraules poden tenir diverses arrels, que es combinen per crear significats més amplis. La t inicial és la marca del femení, com en el nom de la llengua tamazight, femení d'amazigh.

Varietats de l'amazic

[modifica]

Dins de la família lingüística afroasiàtica, les llengües amazigues, originàriament esteses des del litoral Atlàntic del nord d'Àfrica fins a la zona dels oasis occidentals egipcis, són avui dia la llengua quotidiana d'uns 12 milions de persones escampades pel Marroc, Mauritània, Mali, el Txad, Níger, Burkina Faso, Algèria, Líbia, Tunísia i Egipte. Hi ha quatre grups principals de varietats diatòpiques, grups que reflecteixen més aviat l'actual situació de dispersió geogràfica dels imazighen (els amazics) que no pas cap veritable classificació lingüística en sentit estricte. Aquests grups, amb el nombre de parlants nadius de cada varietat lingüística, són (Hayward, 2000: 76):

Referències

[modifica]
  1. ↑ «amazic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Amazic -iga, TermCat.
  3. ↑ Amazic, -iga Arxivat 2012-01-10 a Wayback Machine. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  4. ↑ Article 5 de la Constitució del Regne del Marroc.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • HAYWARD, R. J. (2000). "Afroasiatic", dins HEINE, B. i D. Nurse (2000). African Languages: An Introduction (pàg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press. (anglès)
  • BASSET, A. (1969). 'The Berber Language'. London: I.A.I., 1969. (anglès)
  • CHAKER, Salem (1984). 'Textes en Linguistique Berbère: Introduction au domaine berbère'. París: CNRS, 1094. (francès)
  • BOUKOUS, Ahmed (1989). 'Langue et société au Maghreb'. Rabat: Publications de la Faculté des Lettres, 1989. (francès)
  • LAMUELA, Xavier (2005). El Berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig. Barcelona: Departament de Benestar Social, GenCat, 2a edició, ISBN 84-393-6956-5.
  • El Molghy Afrass, Abdelghani; Castellanos i Llorenç, Carles (2003). Diàlegs. Els amazic. Barcelona: Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Associació Catalano-Amaziga.
  • Castellanos, Eva; Akioud, Hassan (2007). Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània Edicions. ISBN 978-84-9791-254-9.
  • Tilmatine, M. - El Molghy, A. - Castellanos, C. - Banhakeia, H. (1998). La llengua rifenya - Tutlayt tarifit. 1: Gramàtica rifenya - Tajerrumt n Trifit. 2: Lèxic bàsic Amazigh-Català-Francès. Tamawalt Tamazight-Takatalant-Tafransist. Bellaterra: UAB, 2a edició revisada, corregida i ampliada. ISBN 8449010608, ISBN 9788449010606.
  • Universitat de Barcelona (2006). Guia de conversa universitària amazic-català. Barcelona.
  • Torres Fabres, Montserrat; Alkuwifi, Ahmad (2005). Els llibres de la Nur. Idlisen n Nur. Català-amazic. Material didàctic per a primària i secundària. Traducció a l'amazic d'Asmaa Zarioui i Asmaa Aouattah (amb l'assessorament de Carles Castellanos). Barcelona: Punt d'Intercanvi.
  • Múrcia, Carles; Zenia, Salem (2016). Diccionari català-amazic / amazic-català. Barcelona: Llibres de l'Índex.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Prova Wikipedia en amazic a Wikimedia Incubator.
Prova Wikipedia en amazic a Wikimedia Incubator.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amazic&oldid=33359818»