Vés al contingut

Cabilenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llengua cabilenca)
Infotaula de llenguaCabilenc
Taqbaylit ⵜⴰⵇⵀⴰⵢⵍⵉⵜ
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6.362.000[1]
Parlants nadius5.586.000 Modifica el valor a Wikidata (2012 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deCabília i comunitats cabilenques emigrades a França, Bèlgica i arreu Bandera de la nació berber.
EstatAlgèria Algèria 5.580.000
França França 709.000
Bèlgica Bèlgica 54.000
Canadà Canadà 16.000
Regne Unit Regne Unit 3.300
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAlt Comissariat de l'Amaziguitat (HCA)
Codis
ISO 639-2kab Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kab Modifica el valor a Wikidata
Glottologkaby1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekab Modifica el valor a Wikidata
IETFkab Modifica el valor a Wikidata

El cabilenc o taqbaylit (amazic: ⵜⴰⵇⵀⴰⵢⵍⵉⵜ) és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes.

Percentatge de parlants de cabilenc

El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer l'amazic com a llengua nacional[2] A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.[3]

Parlants

[modifica]

És la segona llengua en ordre de locutor amb prop de 8 milions de persones que l'usen habitualment, darrere del taixelhit (chleuh), parlat al sud del Marroc per entre vuit i deu milions. Prop de 5 cabilòfons viuen a Algèria[4] i la resta fan partida de la població migrant que viu o treballa a França i altres països d'Europa. El cabilenc (taqbaylit), és al costat del chenoui i el chaoui una de les tres llengües d'origen amazic usades a Algèria. Una reforma constitucional aprovada el 10 d'abril de 2002 va reconèixer l'amazic com a llengua nacional d'Algèria.[5]

Dialectes del cabilenc

Literatura i art

[modifica]

Amar Saïd Boulifa (1861- 1931 va ser el precursor de la lingüística cabilenca i un compilador i transcriptor de la literatura oral de la llengua.[6] El segle xix Adolphe Hanoteau va recopilar poesies populars[7] i Auguste Mouliéras les llegendes.[8] En la literatura dels segles XIX i XX, destaca el poeta Si Mohand pels seus poemes en cabilenc. L'escriptor i lingüista Mouloud Mammeri va publicar el 1976 la primera gramàtica de cabilenca escrita en cabilenc, Tajerrumt n tmazigt (tantala taqbaylit), i el 1980 va editar Poemes cabilencs antics (Poèmes kabyles anciens) en francès i en cabilenc.

De Salem Zenia són molt conegudes les novel·les Tafrara (Aurora 1995) i Ighil d wefru (La violència i el ganivet 2002). Moltes altres novel·les en cabilenc han estat publicades, com Asfel (El Sacrifici), de Rachid Aliche (1981); Akal (La Terra), de Meziane Boulariah (1996; i Bururu (El Mussol), de Tahar Ould-Amar (2006). Un cinema cabilenc va aparèixer a partir de finals dels anys 1970, amb realitzadors com M. Bouguermouh, Azzedine Meddour, Belkacem Hadjadj, Rachid Ben Allel i Yazid Khodja. Cantants famosos en cabilenc són actualment Matoub Lounès, Lounis Aït Menguellet i el músic Idir.

Panell trilingüe davant la facultat de Tizi Ouzou, en àrab, tifinagh i francès.

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Anteriors Centrals Posteriors
Altes [ɪ] (i) [ɪ] (u)
Mitges [ɪ] (e)
Baixes [æ] (a)

Consonants

[modifica]
Fonemes consonàntics en cabilenc
Bilabial Labio
dental 		Interdental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Vetllar Uvular Faringal Glotal
Normal lab. Normal far. Normal far. Normal far. Normal far. Normal lab. Normal lab. Normal lab.
Oclusiva sordes t [t̪] [tˤ] k [k] k [k] q [q] q [q]
sonores b [b] b [b] d [d̪] g [g] g [g]
Africades sordes tt [ts] [t̪]
sonores zz [dz] [d̪]
Fricativa sordes f [f] t [θ] s [s̺] [s̺] c [ʃ] c [ʃ] k [ç] k [ç] x [χ] x [χ] [ʃ] h [h]
sonores b [β] d [ð] [ð] z [s̺] [z̴] j [ʃ] j [ʃ] g [ʃ] g [ʃ] [ʃ] [ʃ] [ʃ]
Nasals m [m] n [n]
Laterals l [l] l [l]
Vibrants r [ʃ] r [r̴]
Aspirades w [w] i [j]

Gramàtica

[modifica]

Noms i adjectius

[modifica]

Gènere

[modifica]

Com les altres llengües afroasiàtiques, el cabilenc té només dos gèneres, masculí i femení. Com la majoria de les llengües amazigues, els substantius i els adjectius masculins comencen generalment amb una vocal (a, i, o), mentre que els substantius femenins comencen amb la consonant t- i acaben generalment amb una - t (hi ha algunes excepcions). La majoria dels substantius femenins són de fet versions feminitzades dels masculins.

Exemples:

  • Aqcic "un nen", taqcict "una nena".
  • Amɣar "un ancià", tamɣart "una anciana".
  • Argaz "un home", Tameɣut "una dona".
  • Izi "un moscó", Tizit "una mosca".

Plural

[modifica]

Els noms en singular generalment comencen amb una a- i manquen de sufix. Els plurals generalment comencen amb una i- i sovint tenen un sufix, com - en. Hi ha tres tipus de plural: extern, intern i mixt:

  • Extern o "regular": consisteix a canviar la vocal inicial del nom i afegir el sufix - n (flexió externa)
amɣar "ancià" →; imɣaren "ancians".
afus →; ifasen "mans"
argaz →; irgazen "homes"
ul →; ulawen "cors"
  • Intern: ocorre pel canvi de vocals dins de la paraula (flexió interna) :
adrar →; idurar "muntanya"
amicic "un gat" →; imcac "gats"
  • Mixt: combina el canvi de vocals amb la sufixació -n :
igenni "cel" →; igenwan "cels".
izi →; izan "moscos"
aẓar → iẓuran "arrels"

Estats lliure i annex

[modifica]

Com en totes les llengües amazigues, en cabilenc hi ha dos tipus d'estat o casos del nom: un no és marcat, mentre que l'altre serveix ergativament com a subjecte d'un verb transitiu o objecte d'una preposició, entre altres contexts. El primer és sovint anomenat "estat lliure" i el segon "estat de construcció" (o annex), el qual deriva de l'estat lliure mitjançant una de les següents regles:

La primera implica l'alternança vocàlica, de manera que la a inicial es converteix en u :

amaziɣ → umaziɣ "amazic"
ameqqran →; umeqqran "gran"
adrar →; udrar "muntanya"

La segona implica la pèrdua de la primera vocal en alguns noms femenins (i no es comporta com una verdadera vocal i només facilita la lectura):

tamɣart → temɣart "dones"
tamdint → temdint "ciutat"
tamurt →; tmurt "camp"

La tercera implica l'addició d'una semivocal ((woy)), al començament de la paraula:

asif →; wasif "riu"
aḍu → waḍu "vent"
iles →; iiles "llengua"
uccen →; wuccen "xacal"

Finalment, alguns noms es mantenen sense canvis d'un estat a l'altre:

taddart →; taddart "llogarret"
tuccent →; tuccent "xacal femella"

Depenent del paper del nom en la frase, adquireix l'estat lliure o annex:

  • Lliure: Yewwet aqcic. "Ell ha colpejat un nen". (Verb-objecte)
  • Annex: Yewwet weqcic. "El nen ha colpejat". (Verb-subjecte)

Després d'una preposició (excepte ar i s), tots els noms adquireixen l'estat annex:

  • Lliure: Aman ("aigua"), Kas n waman ("un vas d'aigua").

Verbs

[modifica]

Comunament s'usen tres temps: el pretèrit (passat), aorist intensiu (present perfecte, present continu, passat continu) i el futur (Ad+Aorist). A diferència d'altres llengües amazigues, l'aorist es fa servir molt poc en cabilenc.

Classes

[modifica]
  • Els "verbs febles" tenen la mateixa forma per al pretèrit i l'aorist, o exemple:
Verb Pretèrit ad + aorist Aorist intensiu
If (superar) ife ad ife ttife
Muqel (observar) muqle ad muqle ttmuqle
Krez (llaurar) kerze ad kerze kerrze
  • Els "verbs forts" o "verbs irregulars":
Verb Pretèrit ad + aorist Aorist intensiu
Aru (escriure) uriɣ ad aruɣ ttaruɣ

Conjugació

[modifica]

La conjugació verbal en cabilenc es fa afegint afixos (prefixos, sufixos o ambdós) i canvis vocàlics (flexió interna). Els sufixos que indiquen les persones i el nombre són idèntics i estàtics per a tots els temps, encara que els prefixos i els canvis vocàlics depenen varien segons el temps i manera:

Persona Singular Plural
1a — (e)ɣ n(e) —
2a (m) t(e) — (e)ḍ t(e) — (e)m
2a (f) t(e) — (e)ḍ t(e) — (e)mt
3a (m) i/y(e) — — (e)n
3a (f) t(e) — — (e)nt
  • Exemple: verb afeg (volar) en les seves quatre formes: ufeg (pretèrit), ufig (negatiu pretèrit), afeg (aorist), ttafeg (aorist intensiu).
Persona Pretèrit Pretèrit Negatiu Ad+Aorist Aorist Intensiu Imperatiu Imperatiu intensiu
Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural
1a ufgeɣ nufeg ur ufigeɣ ur nufig ad afgeɣ ad nafeg ttafgeɣ nettafeg
2a (m) tufgeḍ tufgem ur tufigeḍ ur tufigem ad tafgeḍ ad tefgem tettafgeḍ tettafgem afeg afget ttafeg ttafget
2a (f) tufgeḍ tufgemt ur tufigeḍ ur tufigemt ad tafgeḍ ad tefgemt tettafgeḍ tettafgemt afeg afgemt ttafeg ttafgemt
3a (m) yufeg ufgen ur yufig ur ufigen ad yafeg ad afgen yettafeg ttafgen
3a (f) tufeg ufgent ur tufig ur ufigent ad tafeg ad afgent tettafeg ttafgent
Participi Pretèrit Participi Aorist Participi Aorist Intensiu
Positiu Negatiu Positiu Negatiu
yufgen ur nufig ara yafgen yettafeg ur nettafeg

Armat satelital

[modifica]

El cabilenc és una llengua de tipus satelital, ja que els seus verbs usen dues partícules per mostrar la direcció del moviment:

  • d orientada cap al parlant i pot traduir-se com "aquí".
  • n orienta cap a l'interlocutor o cap a determinat lloc i pot traduir-se com "allà".

Exemples:

  • «iruḥ-d» (ell ve), «iruḥ-n» (ell va).
  • «awi-d aman» (portar l'aigua), «awi aman» (portar l'aigua).

Negació

[modifica]

Usualment expressa la negació en dues parts, amb la partícula gramatical ur afegida al verb i amb una o més partícules o paraules negatives [que modifiquen el verb o la seva argumentació. Per exemple, la negació verbal simple és expressada per «ur» abans del verb i la partícula « ara » després del verb:

  • «Urareɣ» ("Jo jugo") → «Ur urareɣ ara» ("Jo no jugo")

Altres paraules negatives (com acemma) són usades en combinació amb ur per expressar tipus més complexos de negació.

Derivació verbal

[modifica]

La derivació verbal es fa afegint prefixos. Hi ha tres tipus de derivació: causatiu, reflexiu i passiu.

  • Causatiu: s'obté prefixant el verb amb s- / sse- / ssu :
ffeɣ "sortir" →; ssuffeɣ "treure"
kcem "entrar" →; ssekcem "introduir"
irid "ser rentat" →; ssired "rentar".
  • Reflexiu: s'obté prefixant el verb amb m- / my(e)- / myu-:
ẓer "veure" →; mẓer "veure's mútuament"
ṭṭef "sostenir" →; myuṭṭaf "sostenir-se mútuament".
  • Passiu: ise obté prefixant el verb amb ttu- / ttwa- / tt- / mm(e)- / n- / nn-:
krez "llaurar" →; ttwakrez "ser llaurat"
ečč "menjar" → mmečč "ser menjat".
  • Formes complexes: s'obtenen combinant dos o més dels prefixos esmentats:
enɣ "matar" → mmenɣ "matar-se els uns als altres" →; smenɣ "fer que es matin uns amb d'altres"

És interessant que dos prefixos poden anul·lar-se mútuament:

enz "ser venut" →; zzenz "vendre" →; ttuzenz "ser venut" (ttuzenz = enz).

Agents

[modifica]

Cada verb té el seu corresponent nom agent, que s'obté prefixant el verb amb «am-», o amb «an-» si la primera lletra és b / f / m / w (hi ha excepcions).

  • Exemples:
ṭṭef "sostenir" →; anaṭṭaf "suport"
inig "viatjar" →; iminig "viatger"
eks "pastorejar" →; ameksa "pastor"

Accions

[modifica]

Cada verb té el seu corresponent nom d'acció:

ffer "ocultar" →; tuffra "ocultació" (estructura VI), «Tuffra n tidett ur telhi» - "Ocultar la veritat és dolent" o "l'ocultació de la veritat és dolenta".

Hi ha 6 estructures regulars per a la formació de noms d'acció i una setena es fa servir per a verbs de qualitat: (c per a consonant, v per a vocal)

Estructura Verb Nom d'acció
I cvcv acvcv
II c(c)vc(c) ac(c)vc(c)v
III c(c)ecc ac(c)ecci
IV (c)cac(c) a(c)cac(c)i
V c1c2ec3 accac
VI ccec tuccca
VII ic1c2vc3 tec1c2ec3
  • Exemples:
ɣeẓẓ "mossegar" → aɣẓaẓ
zdi "estar unit"→ azday
ini "dir" → timenna

Partícula predicativa d

[modifica]

La partícula d és una eina indispensable per parlar cabilenc. És equivalent tant a "això és + adjectiu" com a "ser + adjectiu", però no pot ser reemplaçada pel verb ili (ser). És seguida sempre per un nom en estat lliure.

Exemples:

  • D taqcict, "és una nena".
  • D nekk, "és meu".
  • Nekk d argaz, "Sóc un home".
  • Idir d anelmad, "Idir és un estudiant".
  • Idir yella d anelmad, "Idir va ser un estudiant".

La partícula predicativa d no s'ha de confondre amb la partícula de coordinació d, que va seguida d'un nom en estat annexat.

Dialectes

[modifica]

El Takbaylit és un dialecte tamazight de Kabília a Algèria a una regió a uns 30 km d'Alger. El takbaylit el parlen uns tres milions de persones, i un altre milió el parlen a França i altres parts d'Algèria principalment a la capital. El nom deriva de l'àrab kabail (tribu) que va donar nom a la regió. Ells mateixos s'anomenen imazighen (homes lliures) o tamazight, i a la llengua takbaylit o lekbayel. La situació de la llengua sense reconeixement efectiu durant la colonització i ignorada en l'Algèria independent (on només s'ensenya l'àrab i el francès) ha millorat una mica als darrers anys, després que el 1995 es va crear l'Alta Comissió per l'Amazighitat.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kabyle a The Joshua Project
  2. ↑ Abdelaziz Bouteflika. «Loi n° 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle», 2002.
  3. ↑ AFP «L'Algérie consacre la langue berbère après une longue lutte» (en francès). Jeune Afrique, février 2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
  4. ↑ « Langue et littérature berbères » Arxivat 2018-07-27 a Wayback Machine., article en francès de Salem Chaker, professor d'amazic a l'Inalco i director del Centre de Recherche Berbère.
  5. ↑ Abdelaziz Bouteflika (2002) Loi n°; 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle
  6. ↑ Si Amar ou Saïd Boulifa, Recueil de poésies kabyles. Texte zouaoua traduit, annoté et précédé d'une étude sud la femme kabyle et d'une notice sur le chant kabyle (airs de musique), Alger, 1904, 555 is. Tarigt tis 2 Alger-Paris, 1990, Isbn 2-906659-00-04
  7. ↑ Adolphe Hanoteau (1867) Poésies Populaires de la Kabylie du Jurjura, París: Imp. impériale.
  8. ↑ Auguste Mouliéras (1893-1895) Légendes et contes merveilleux de la Gran Kabylie, París.
  9. ↑ Enciclopèdia de l'Islam

Enllaços externs

[modifica]
Hi ha una edició en cabilenc de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cabilenc&oldid=33807886»